Visca Las Vegas

Després de molt de temps festejant amb el patrimoni i el turisme de la Segarra, assistint a mil conferències patrocinades per responsables de l’Administració, participant en cent reunions sobre turisme sostenible, familiar i de qualitat i seguint dotzenes de cursos  sobre gestió de patrimoni, ecoturisme i bones pràctiques, fa un parell de setmanes vaig decidir tirar endavant una empresa de gestió cultural. La idea es desenvoluparia dins els imprecisos límits d’una comarca en la qual, recorrent per enèsima vegada al poeta, podem exclamar allò de que “tot està per fer i tot és possible”. El pla seguia les línies marcades pels responsables i els grans ideòlegs del desenvolupament turístic i invertia en donar valor i ús estratègic als elements del patrimoni cultural, històric i paisatgístic per tal que, correctament articulats, poguessin ser generadors d’identitat territorial, així com oportunitats de desenvolupament socioeconòmic endogen de la zona.  Activament es desplegaven tota una sèrie de serveis, dinàmiques i sinèrgies encarades a generar oportunitats empresarials i esdevenir un filó més en el desenvolupament social, cultural i econòmic del territori. Tot plegat, un seguit d’actuacions dirigides a l’estimulació d’un teixit econòmic sòlid i estable, motor d’ocupació i valor de futur per bla, bla, bla, bla…

De sobte, s’aturen les màquines: llegeixo als diaris que el Govern català i una colla de constructores estan negociant amb la multinacional americana Las Vegas Sands perquè construeixi a Catalunya la versió europea de la ciutat del joc, els neons i el kitsch del desert de Nevada. La corporació del magnat Sheldon Adelson planteja una inversió d’uns 18 mil milions d’euros, que es projectaria fins l’any 2022, i crearia uns 275000 llocs de treball. A canvi, només demana que se li concedeixin algunes facilitats com l’adquisició preferencial de terrenys ben comunicats amb Barcelona, garanties d’agilitat en la concessió de llicències, convenis laborals flexibles o rebaixes en l’aplicabilitat de la Llei del tabac als seus establiments… Minúcies al costat dels beneficis que prometen, ja que, a banda de la construcció d’un macrocomplex de casinos, envoltat de camps de golf, centres comercials i una dotzena d’hotels, generaria una quantitat de llocs de treball equivalent quasi al 50% dels aturats actuals i donaria vida a unes infraestructures aeroportuàries que corren el perill de morir d’inanició. El Govern de la Generalitat no amaga el seu interès, informa que ja ha pensat en diverses ubicacions –que per ara no especifica- i assegura que el projecte no té res a veure amb allò que, sota el nom de Gran Scala, es va anunciar pels Monegres l’any 2007 i no va passar de mamarratxada sense fonaments…

Per tant, un nou Mr. Marshall serà benvingut a Catalunya quan desembarqui amb una pluja milionària en euros i totxos que d’una ventada solucionarà els problemes estructurals d’ocupació, economia i desenvolupament del Principat, a través d’implantar-hi un complex de Casinos a l’alçada dels de Las Vegas a Texas, del Marina Bay Sands a Singapur o del Venetian Casino a Macao!

És notori que el cinema ha creat un imaginari immens al voltant dels casinos i, al menys a mi, m’evoquen escenes com aquella del Nicholas Cage ofegant-se en alcohol a “Leaving Las Vegas”, George Clooney i Brad Pit robant en tres casinos alhora a “Ocean’s eleven”, Joe Pesci en calçotets essent apallissat i enterrat viu al desert a “Casino” o, per sobre de totes, l’escena final de “Honeymoon in Las Vegas” (traduïda com “Luna de miel para tres”), on dotzenes d’Elvis Presley paracaigudistes sobrevolen la ciutat… Tòpics que, en poc o res, rebaixen els guionistes de “la Riera”, serial de TV3 que, per casualitats de la vida, introdueix el món dels casinos dins les nostres llars migdia rere migdia.

Jo -pobre de mi- no arribo a copsar que té a veure tota aquesta martingala i la seva patuleia amb els plans estratègics de turisme, la promoció dels valors indentitaris i l’aposta per la qualitat, la sostenibilitat i el futur amb els que, un darrere l’altre, els responsables de desenvolupament s’omplen la boca en discursos, donen copets a l’esquena als emprenedors i enarboren com a estendards claus del progrés. Davant les xifres astronòmiques del magnat del joc, no val a badar i -no fos cas que Madrid ens passés al davant!-, serem els primers en substituir el set i mig pel Black-Jack i les bitlles per la ruleta. No pararem atenció a les pèrdues netes que arrossega l’empresa d’Adelson des de fa anys ni els deutes milionaris que té a llarg termini i li prepararem la catifa vermella com mereix…

Per tant, llenço a la paperera el projecte empresarial de turisme cultural, identitari i de descobriment del patrimoni i el paisatge i em poso mans a l’obra en la creació d’una empresa de serveis vinculats als distingits hostes del súpercasino… I com que no tinc experiència en els negocis complementaris habituals, ja que mai m’he dedicat ni a la prostitució ni la seguretat privada, aposto decididament pel paracaigudisme i la creació del meu propi escamot de “Flying Elvi”, format per valents saltadors, abillats amb vestits blancs carregats de lluentons i pentinats amb tupés, que –al compàs de “Promised Land” o “C’mon Everybody”- saltaran d’avionetes i sobrevolaran les estepes lleidatanes. Segur que és l’alternativa que revitalitzarà definitivament un aeroport, el d’Alguaire, que ha quedat orfe d’esquiadors russos i avions irlandesos i que corre el perill de transformar-se en una planta de producció d’hidrogen, un punt d’observació de les aus o l’escenari de la primera biennal europea de paisatge lent.

Per una segona fase quedarà la creació i promoció de reserves indígenes on els turistes, entre partida de pòquer i tirada de ruleta, podran presenciar mostres de folklore català i aproximar-se a la població aborigen, tot retratant-se al costat d’un casteller, una sardanista, un pagès o una padrina boletaire, mentre degusten un McSpain, creació de McDonald’s a base de pa (de sèsam) amb tomàquet (ketchup) i pernil (cuit).

Som-hi doncs! Mesdames et Messieurs, faites vos jeux! Rien ne va plus. Visca Las Vegas! …i visca Catalunya!

Honeymoon in Las Vegas

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 29 Novembre 2011, in Turisme and tagged , , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

  1. Es que dir m’agrada em sembla molt poc. M’encanta la teva visió de la cosa i, si m’hi vols, jo també faré d’Elvis !!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

cestudissegarrencs.wordpress.com/

Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: