Arxiu del Blog

La veritable història de la Dama

El proper dissabte 5 d’abril tindrà lloc la novena edició “la Dama de les Flors”, la Fira de Florejacs. L’esdeveniment va crear-se dins el remolí de Fires medievals que, a l’ombra de les de Vic, Guimerà o Montblanc, es van estendre per Catalunya a mitjans de la dècada passada. Fou tal la moda que no era estrany trobar fires medievals a nuclis urbans de relativament jove creació, dins de carpes i tendals de lona o, si s’esqueia, en centres comercials. Amb una dotzena de banderoles guarnint fanals, quatre saltimbanquis fent cabrioles, un conta-contes amb barret de bufó i un seguit de parades afilerades, oferint coques de Perafita, embotits d’Osona, formatges de la Garrotxa, espases, cascs i escuts de fusta o altres productes pretesament tradicionals, es definia la quinta-essència d’una Fira medieval prêt-à-porter.

En defensa de Florejacs, no es pot negar la idoneïtat del lloc: vila closa, de carrers sinuosos i amb dos espectaculars castells oberts al turisme, el poble reuneix els elements bàsics que defineixen l’imaginari medieval; però el tòpic estava ja massa amanit i gastat de tanta sobreexplotació… Sigui per aquest motiu, o sigui per sobtada inspiració, la tercera edició de la Fira va fugir del motiu globalitzat i va recercar un leitmotiv propi en el patrimoni de Florejacs.

Així, l’any 2008 la Fira va forjar-se a partir de la reivindicació d’un personatge llegendari: la dama del castell de Florejacs. La senyora, anomenada per algunes fonts Ermessenda, i per d’altres Eliardis (d’on pren el nom l’actual gegantona del poble), és un prototipus de dona empoderada, que fuig del patriarcat i la submissió i, prenent consciència del seu propi poder, decideix què vol fer, quan i amb qui. La versió més antiga de llegenda de la Dama de les flors de Florejacs, recollida per Joan Amades l’any 1934, parla d’una senyora que viu sola al castell. La fama de la seva bellesa convoca una gran munió de galants, d’entre els quals ella podrà triar, un rere l’altre, aquell que més li agradi. Un cop n’ha fruit prou, per evitar que l’aventura es difongui, els va eliminant fent-los flairar unes flors encantades del seu jardí, que causen una mort dolça a qui les olora. La llegenda no explica res més, a banda de titllar la dama de “cruel” i d’inventariar en “dotzenes” el número dels festejadors entabanats. D’aquelles flors màgiques el castell (i el poble) n’hauria rebut el nom i, molts segles més tard, la Fira n’extrauria la font d’inspiració.

Aquesta història constitueix una resposta a una de les llegendes catalanes més populars: la de les cent donzelles. Documentada al segle XIV, parteix d’un fet històric: l’alliberament de Galceran II de Pinós d’una presó sarraïna. El cavaller hi havia anat a raure l’any 1147, quan, de tornada de l’expedició de conquesta d’Almeria, havia caigut als boscos granadins en una emboscada. Galceran va passar cinc anys tancat a la presó del rei de Granada fins que fou alliberat, gràcies al rescat del baró de Pinós pagat al rei moro o, segons la llegenda, per la intercessió de Sant Esteve, que el va transportar miraculosament lluny de la garjola. En aquells temps -com avui-, la satisfacció del rescat era sempre desmentida, i la història va preferir la versió del miracle en lloc del pagament del preu que exigia el granadí: cent mil monedes d’or, cent cavalls, cent vaques prenyades, cent brocats de fil d’or i cent donzelles cristianes (que serien destriades entre les súbdites dels Pinós). A mig camí de la història i la ficció, diuen que l’import total del rescat es va reunir completament: cavalls, vaques, or i donzelles foren embarcades a Salou amb destí a les costes andalusines, on s’havia de fer l’intercanvi. No obstant –segons el relat llegendari- arribada a la platja la comitiva va trobar a Galceran, i al seu company Sancerni, lliures per obra i gràcia de la intercessió del Cel. Així, haurien fet el camí de tornada tots plegats, feliços i satisfets de no haver desemborsat el rescat…

La llegenda de la Dama de Florejacs n’és una bona rèplica, amb una dona que esdevé la contraposició al cavaller de Pinós, preferint l’amor a la guerra i utilitzar a ser utilitzada. I, potser, el fet que se situï a Florejacs no és del tot casual, ja que consta documentat que el castell de Florejacs fou pignorat al segle XII per ordre del cavaller Galceran Erimany, que havia d’atendre peremptòriament un pagament als sarraïns, en mans dels quals havia caigut durant la seva participació en una croada, vés per on…

Després de l’edició de la Biblioteca de Tradicions Populars d’Amades, diversos autors, alguns de tant reconeguts com en Josep M. Espinàs o en Vidal Vidal, han contribuït literàriament a engrandir la llegenda de la Dama. Uns textos la castiguen i fan aparèixer el rei detenint-la i executant-la o (en la versió dramatitzada) un grup d’inquisidors la condemnarien a la foguera. També hi ha qui escriu que l’esperit de la dama segueix present a Florejacs, on s’apareix passejant a pleret portant a la mà una flor (emblema del castell). D’altres diuen que els cavallers encantats no morien, sinó que es convertien també en flors i passaven a engrandir el verger del castell, i que serien retornats al seu cos mortal un cop desfeta la maledicció.

Allò que encara no ha dit ningú és el destí dels cavallers escarmentats, recuperada la seva humanitat després de molts segles fent arrels a la Segarra. Qui sap si retornarien, amb la cua entre les cames, a les llars que havien deixat enrere quan van decidir escometre l’aventura amorosa, o si, seduïts pels encants de Florejacs, hi començarien una nova vida, gaudint de la calmosa vida del lloc, cuidant el seu propi jardinet o, fins i tot, organitzant cada any una fira per presumir de poble entre propis i estranys.

Imatge

 

Un dia a la comarca

Dos mil visitants acudien al meu poble el cap de setmana passat a gaudir de la setena edició de la Fira de la Flor de Florejacs. Val a dir que el número és una estimació de l’organització d’impossible qüestionament, ja que, potser per fortuna, el municipi no gaudeix d’una policia local que s’encarregui de retallar el còmput d’assistents a concentracions humanes de naturalesa no esportiva.

Els darrers dies, la colla de Florejacs havia lluitat de manera quasi-titànica contra els elements. Una inclement pluja havia xopat pavellons i tendals, fent-ne perillar l’estructura,  i havia amarat l’espai d’aparcament fins a convertir-lo en un patamoll que dissuadia d’estacionar-hi sense la certesa de retirar-ne el vehicle enfangat, tibat per una sirga i remolcat per una grua. Entre ruixat i ruixat, les boires matinals feien invisible el perfil encastellat del poble, quan no uns vents, arrauxats i freds, amenaçaven en fer voleiar les instal·lacions florals que embellien i perfumaven el nucli… No obstant, el lliurament d’ous a Santa Clara i l’elevació de rogatòries i precs a Sant Anticicló, donen resultat el jorn immediatament anterior i un doble arc de Sant Martí posa fi a un diluvi que presagiava ofegar dins un gran toll totes les il·lusions i els esforços col·lectius.

Superat l’assetjament meteorològic, Florejacs reneix fet un autèntic verger, on les flors somriuen als visitants des dels racons més ignots i on la gent de la Segarra s’hi fa trobadissa, deixant anar les seves passes en un deambular enjogassat. En un ampli pati de vistes panoràmiques sobre la plana de l’Alt Sió, hi troben una ceramista riallera de Viver que instrueix als infants en l’art de fer un gerro amb fang; els minyons xalen pastant el fosc element i enllotant-se les mans. Ben a prop, uns orgullosos segarrencs acompanyen a tothom que s’hi atansa al llarg de la seva col·lecció d’eines tradicionals de la pagesia i estris de la vida al camp. Més enllà, el Brut i la Bruta, gegantassos de Torà, acompanyats del Brau Constantí, es planten al costat d’Eliardis, la gegantona de Florejacs, que avança escortada pels capgrossos Bernat, Perot, Ludovico i Diego Chapotín, èmuls dels cavallers embruixats per la dama del castell. Tots plegats, ballant al so de les gralles dels diables de Cervera i seguits per lo Carranco Bilandó, enrondaran els carrers del poble guiant la gernació de visitants.

Mentrestant, dins la vila closa, un col·lectiu d’activistes segarretes mostren la seva exposició de fotografies de paisatges comarcals, mentre uns veïns de Montroig distribueixen el manifest que il·lustra l’exposició i un fill de Sedó conversa amb un altre d’Hostafrancs, que, com és molt de la broma, li explica acudits guarnits amb onomatopeies cibernèticament escatològiques. A pocs metres, les enriolades noies de Riber emboliquen amb cel·lofana les seves acolorides llaminadures de xocolata per obsequiar una nena de Tarroja, mentre una artista de Gospí atansa els seus sabons a dos padrins de Sanaüja perquè en puguin flairar les aromes. Al costat, un xicot de Sant Guim de la Plana, guitarra en mà, s’esforça per ambientar musicalment la seva parada de quadres pintats artesanalment i, al seu costat, el polifacètic llibreter de Sedó conversa sobre gastronomia, agricultura i numismàtica antiga amb un productor de vins de l’Ametlla i un ramader d’Ivorra, que s’ha aturat a fer un tast del fruit de la vinya i del treball dels homes.

Arribat el moment, des del balcó de la torre del castell, es fa saber que el premi del certamen de portes florides és per a l’associació veïnal del Llor, les membres de la qual piquen de mans contentes al conèixer la bona nova. També es fa saber la decisió del jurat del concurs de confecció dels tradicionals majos, que condecora el treball d’una veïna de Florejacs, i el veredicte del jurat del certamen literari, guanyat per un lletrat de Guissona que, en dosis equivalents d’ironia i agraïment, aprofitarà el seus minuts de glòria per exposar a tots els presents on ha trobat les muses. A continuació, un periodista de Sant Guim de Freixenet rep de mans de l’alcalde de Torrefeta i Florejacs, fill de Selvanera, el guardó que l’acredita com a Flor de Florejacs, i, per acabar l’acte, tots els presents poden escoltar les paraules del President del Consell, arribat des de Sisteró.

Al mateix temps, una artesana de Guissona ja ha enllestit els preparatius pel taller de sabons tradicionals, al mateix lloc on la biòloga de Cervera impartirà un curs de condiments preparats amb herbes aromàtiques i flors silvestres. Al seu torn, els jardiners de Calaf munten la seva instal·lació –a tocar de la mostra de cadires decorades de Biosca-, en la qual animaran a acolorir flors als infants i s’engrescaran rumiant en totes les possibilitats que els brinda aquell entorn que fins aleshores els era desconegut. Travessa la plaça un colomí, arribat de la capital de la Baixa Segarra, que retrata el cingle de l’empedrat natural del clos del poble per una imatge que es farà popular a la xarxa, i es creua amb una emprenedora parella de Sant Antolí, càmera a l’espatlla ell i micro en mà ella, que, atents a tots els detalls, van enregistrant-ho tot pel seu projecte televisiu entusiasmador i cibernètic…

Quan es pongui el sol, els farandulàires de Cervera es repartiran pels espais de l’interior de la muralla per a encarnar-hi als protagonistes de la llegenda de la Dama de les Flors, il·luminats tènuement per candeles i torxes, i impertorbables a les fredes ventades del vent del nord.

Dos quilòmetres enllà, a l’ombra del castell de les Sitges, l’església de Sant Pere obrirà demà les revellides portes i, amb la cara neta, despertarà del seu secular silenci litúrgic amb versos vessats per poètiques plomes de Guissona i Sanaüja.

Tot plegat, un veritable cafarnaüm de gent vinguda de tota la Segarra que, sense cap altra pretensió que cercar uns instants de felicitat, s’han fet trobadissos en un dels més de cent minúsculs pobles que constitueixen l’essència rural de la comarca.

Ben segur que aquest no és el dia de la comarca i que de mancances n’hi ha tantes com virtuts, però Florejacs evidencia que, sense incomptables reunions de tècnics i polítics, sense enginyeries pressupostàries, sense orquestres melòdiques, sense botifarrades generals, sense lluïments protocol·laris i sense padrins poderosos, però amb la suma d’esforços col·lectius, amb grans dosis d’entusiasme i generositat, amb estimació fervorosa pel territori, amb visió de futur i amb confiança vers els amics, un dia a la comarca pot esdevenir inoblidable, agermanant i suggestiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Crònica d’una Fira florida i florejaquina

La Fira de la Flor, “la Dama de les Flors”, sisena edició de la Fira de Florejacs, que va tenir lloc dissabte 2 d’abril va superar totes les expectatives que des de l’organització teníem a l’acollir al voltant de dos milers de visitants. El bon temps, la qualitat i el gran nombre d’activitats programades i el bon posicionament de l’esdeveniment, tradicional ja dins les fires i festes de primavera a Lleida, així com la potenciació aconseguida per Florejacs al ser integrat dins la Xarxa de Pobles amb encant, varen ser les principals motius de l’èxit de la Fira.

Com a activitats principals varen destacar els tallers, destinats a divulgar l’artesania de la flor, el coneixement del medi natural, la gastronomia floral, la decoració i les tècniques de jardineria adequades a la climatologia de la Segarra, impartits pels magnífics professionals i ja bons amics del poble Carme Bosch, Francesc Such, Gema Barceló, Julià Silvestre, Elisabet Contreras, els membres de “la Garbiana” i, molt especialment, Àstrid Van Ginkel i Carles Alcoy, així com les mostres de cultura d’arrel tradicional, amb la participació de la colla de de geganters “Dessota d’Igualada”, de diables “Carranquers de Cervera” i de castellers “Margeners de Guissona”, així com una gran batukada que va donar ritme i animació als carrers, per part de les simpàtiques i hiperenergètiques “Band Tokades”, arribades  d’arreu de la Segarra.

Durant la jornada, tingué lloc també la presentació dels nous capgrossos de la colla gegantera de Florejacs, en Diego Chapotín i en Ludovico della Vierga, apadrinats pel periodista Lluís Urpí, i es va lliurar el  guardó del quart certamen literari Manel Canals, que enguany va recaure en el solsoní Lluís Falp, pel seu sorprenent relat “Princesa”. A més, el poeta guissonenc Jordi Pàmias va rebre la Flor de Florejacs, en homenatge a la seva obra i la seva vinculació a la Segarra, i es va recuperar la tradició dels majos, en un concorregut concurs que va recuperar i divulgar aquesta tradició popular.

L’espectacle narratiu “viure al camp”, les visites al castell de Florejacs, les instal·lacions florals pels racons de la vila medieval i la recreació nocturna de la llegenda de la Dama de Florejacs foren altres activitats molt concorregudes i celebrades pel públic. Val a dir que, enguany, i sense que serveixi de precedent, la dama Eliardis va aconseguir escapolir-se de les mans del botxí i va evitar ser llençada a les flames que el Sant Ofici li tenia preparades; confiem que l’any vinent sí que es farà justícia.

Pel que fa al mercat, es varen reunir més de seixanta parades d’artesania i gastronomia, d’entre les què varen destacar les integrades al sector d’artesans acreditats, que gaudien del seu propi espai, així com les dels productors ecològics de la Segarra, que varen oferir tasts de codony, vi, melmelades i licors i venda de planter, llegums i hortalisses.

Des de la Colla de Florejacs, entitat productora i responsable de l’esdeveniment, celebrem la bona acollida per part del públic, els patrocinadors i els professionals col·laboradors i confiem repetir la Fira de la Flor l’any vinent, si s’escau recuperant la durada de dues jornades, retallada enguany per ajustaments pressupostaris. L’esforç dels florejaquins i florejaquines és immens i, a voltes, esgotador, però es veu compensat per les mostres d’estimació i complicitat que al llarg de la jornada rebem i pel cercle d’amics del poble que, any rere any, es va ampliant i ens ajuda i anima a millorar i mirar endavant.


Tot apunt per la Fira de Florejacs 2011 “la Dama de les Flors”

El proper 2 d’abril de 2011, per sisena vegada i derrotant crisis financeres, desànims generals, sequeres i intrigues preelectorals, a la República Independent de Florejacs celebrarem la sisena edició de la Fira de Florejacs “la Dama de les Flors”, fira monogràfica dedicada al món de la Flor i els seus derivats. L’Associació la Colla de Florejacs i l’Ajuntament de Torrefeta i Florejacs, responsables de l’esdeveniment, de nou prenem la flor, element estretament lligat al poble (per tradició cultural, llegat llegendari i patrimoni historicoartístic) i protagonista de la bellesa paisatgística de la Segarra (especialment en les dates de la primavera, que esclata precisament a l’abril), com a pretext per a la nostra gran festa.

En conseqüència, seguint el camí obert en les darreres  edicions de la Fira, l’esdeveniment combinarà activitats d’exhibició, promoció i punt de trobada del món relacionat amb la flor (jardineria, artesania, gastronomia, salut, decoració i demés derivats) i de recreació lúdica, familiar i cultural pel descobriment de l’encant i la riquesa de Florejacs i, per extensió, de la comarca de la Segarra.

Enguany obrim una nova via de col·laboració amb empreses i professionals relacionats amb la jardineria, que oferiran tallers, xerrades i obsequis pels visitants, que passen a afegir-se a les activitats de natura ja consolidades en les passades edicions (tallers per als infants, conta-contes, sortides de reconeixement d’espècies vegetals, demostracions gastronòmiques i artesanes, instal·lacions florals…). A més, ens satisfà molt comptar amb la participació de diferents entitats de la comarca (de Guissona, de Cervera, de Sanaüja, de Sant Guim de Freixenet…) que oferiran espectacles tradicionals i de carrer (cercaviles, castellers, grallers, gegants i capgrossos, batukades) i amb la recreació nocturna de la llegenda de la dama de les flors de Florejacs pels carrers de la vila closa, així com amb un mercat tradicional de productes de qualitat, visites al mil·lenari castell de Florejacs, concursos literaris i florals, la recuperació de la tradició dels majos, molt arrelada a la comarca, i moltes sorpreses més.

Així doncs, es confirma que el petit poble de Florejacs i la seva gent desenvolupem una feina que ens condueix pel bon camí i ens obre un futur prometedor. No en va el poble ha estat admès dins el selecte grup de pobles amb encant de la província de Lleida, no en va hi acaba d’obrir la tercera casa rural (i n’hi ha dues més en projecte), no en va els seus castells (Florejacs i les Sitges) adquireixen fort protagonisme en la vida cultural de Lleida, no en va treballem per ser declarats vila florida i no en va és un destí privilegiat per a descobrir el què és viure amb qualitat, serenor i alegria.

Per tant, el 2 d’abril, aprofiteu la magnífica excusa que és la Fira de Florejacs “la Dama de les Flors” per venir a Florejacs i donar-me la raó, ho sabré acceptar amb la humilitat i la menestralia que em caracteritzen…

http://www.florejacs.cat/Fira2010.php

LA DAMA DE LES FLORS (IV Florejacs Medieval)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest cap de setmana he tingut el privilegi i el plaer de (co)dirigir la quarta fira medieval de Florejacs, enguany titulada la Dama de les Flors. Cal valorar en primer lloc que el petit poble de Florejacs, amb només una cinquantena  d’habitants, ha estat capaç de celebrar un esdeveniment de primera divisió dins les terres de Lleida, en un esforç de treball, dedicació  engrescament i finançament que és el principal actiu d’aquest racó de món i de l’Associació de Veïns La Colla de Florejacs.

Prop de dues mil cinc-centes persones han passat per la fira per participar del seu carregat programa d’activitats.  Especial il·lusió ens ha fet “la Ruta de la Dama”, recorregut nocturn pel espais ocults de la vila closa medieval, tot desgranant les escenes de la llegenda de la Dama de Florejacs, amb la participació d’actors i un acurat muntatge de llums i so, i el bateig d’Eliardis, la gegantona de Florejacs, que ha fet la seva primera cercavila apadrinada per les colles de Cervera i Guissona.

També els visitants han fruit abastament de visites guiades als castells de Florejacs i Les Sitges, mercats tradicionals i artesanals, tallers infantils,  narracions de contes, exhibicions d’artesania, castells de focs i espectacles i animacions de carrer. Ha estat especialment celebrada la col·locació d’una tirolina gegant que, en un recorregut de dos-cents metres, ha permès saltar des del tossal on s’alça el poble fins als camps que l’envolten; aquesta instal·lació ha generat cues al llarg de gairebé les nou hores que s’ha mantingut oberta al públic i ha donat als visitants una experiència insòlita en les terres de Lleida.

Al migdia s’ha celebrat un acte institucional al balcó de la torre del castell de Florejacs on el batlle de Torrefeta i Florejacs, Narcís Cisquella, i el representant del poble, Roger Castells, han lliurat el guardó “la Flor de Florejacs” per la seva vinculació a la comarca de la Segarra i el seu especial esforç per projectar-la en l’àmbit nacional a l’home del temps de TV3, Toni Nadal. En Toni és un bon amic i ben segur que el tornarem a veure amb assiduïtat pels nostres encontorns.

La fira, a més de fer que ens ho passéssim molt be, que Florejacs es projectés a tot Catalunya i que s’irradiessin energies positives pels poblets dels voltants, ha estat una ocasió immillorable per a posar en contacte persones, col·lectius i iniciatives que ben segur fructificaran en d’altres projectes no menys engrescadors i dinàmics.

Ara és el moment de començar a pensar en la cinquena edició, incidint  especialment en els elements identificatius de la tradició, el patrimoni i l’imaginari que configuren la identitat pròpia de Florejacs. La V Fira no serà pas un llit de roses, …o potser sí?

MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES ELS QUÈ L’HEU FETA VOSTRA!

Podeu veure’n un ampli recull d’imatges al meu àlbum fotogràfic (“enllaços”)

La casa en obres

Espai literari de Raül Garrigasait

Notetes des del Congrés

Maria Freixanet Mateo

cestudissegarrencs.wordpress.com/

Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...