Qui és Giliet de Florejacs?

Engendrat vora el mar un solstici d’estiu, en Giliet és el primogènit d’un reputat mestre d’obres i de la pubilla d’una prestigiosa nissaga de l’Eixample barceloní. Des de ben jove, certa tendència a l’estirabot i una actitud poc submisa el feren un noi de difícil govern. No obstant, l’adoctrinament en un col·legi religiós de la part alta de Barcelona i un bon currículum estudiantil el varen encarrilar pel bon camí. Ben aviat despuntà en l’estudi d’humanitats i, en una decisió presidida pel pragmatisme, va decantar-se per la formació jurídica. Expert en els obscurs viaranys del món judicial, va exercir durant anys al cap i casal català, dirigint la seva pròpia consultoria i assolint cert prestigi en aquest món opac i burocràtic.

No obstant, un rau-rau cada cop més incontenible va accentuar-li certes tendències silvestres que el portaren a freqüentar sense rumb fix la ruralia de la Catalunya interior. Fou aleshores quan, en una visita al castell de les Sitges, va sentir una veu interior que l’exhortava a abandonar l’urbs i a adoptar una vida quasi eremítica al bell mig dels secans. Vencent totes les resistències, en Giliet va decidir despullar-se de la toga i va recloure’s entre les ruïnes d’un forn de pa al llogarret segarreta de Florejacs. Avui, les escasses olives, carabasses, ametlles, timó i magranes que creixen al seu hort l’ajuden a tirar endavant i a no dilapidar la minsa fortuna que va amassar en les facècies viscudes durant les correries per Jutjats i Tribunals.

Des de Florejacs, amb la vista posada a l’horitzó, contemplant un panorama que abraça des del Pedraforca a la serra d’Almenara i des dels cims del Cadí a les muntanyes de Prades, plasma en negre sobre blanc les seves reflexions. Els textos resultants són un reflex de les obsessions personals. Polítics i pagesos, empresaris i capellans, terratinents i artistes, omellons i forasters, i d’altres figurants convidats corretegen pels seus articles, protagonitzant reflexions entorn el patrimoni, la llengua, la cultura, el paisatge i, en general, tot allò que afecta la identitat del país que l’ha vist néixer i l’esdevenir del territori que l’ha adoptat, amanit amb grans dosis de demagògia, un tastet de xarxes socials, una picada de síndrome bipolar, un núvol d’ironia i regat amb succedani de messianisme.

Als ociosos lectors que els vagui d’invertir el seu temps en la lectura dels textos, una advertència i una petició: relativitzeu tot allò que hi trobeu i, si teniu paciència i bondat, deixeu els vostres comentaris, segur que il·luminaran el camí vagarós i emboirat de l’autor…

Anuncis
  1. M’agrada la nova decoració, més que l’altra!
    La foto: una declaració d’intencions? Una pàgina amb pebrots?

  2. Natividad Muelas Ribera

    Soc descendent dels Giliets. La meva besavia y el meu besavi eran de Can Giliet, l`antic forn de florejacs. El meu avi es deia Joan Ribera y la meva ávia era Merce balasch. Formas part de la nostra familía?
    Un salut.

    • Hola!

      Estic molt orgullós de mantenir el nom de la casa, que en un principi fou Ca la Paula, després Cal Giliet i, finament, el Forn. Amb la meva dona vaig comprar la casa a Mercè Balasch, per mitjà d’un tercer, i l’hem reformat per a transformar-la en la llar de la nostra família. M’agradaria molt conèixer la història de la casa (tot i que en tinc força referències) i la família Giliet (que conserva encara el nom a un panteó del cementiri de Florejacs, per cert).

      El dia que vingueu a Florejacs, veniu-nos a visitar.

      Salut!

  3. molt bona la descripció dels trets del tarannà segarrenc

  4. Ets més orador, poeta, escriptor i filòsof que no pas jurista. Crec que vas fer bé d’escoltar la teva veu interior i deixar l’ofici de les lleis. Està bé que de tant en tant algú sàpiga funcionar amb la llei natural interior. Estarà encara més bé que els altres n’aprenguem per fer que més sovint siguem moltes les persones que aprenguem a funcionar segons els dictats del cor. Ara bé, no t’explico el que passa quan tens un cor multipolar (ho dic perquè en el meu cas no és una picada de síndrome bipolar, sinó una esquitxada de multipolaritat … no sé què feien els astres quan els meus progenitors em van engendrar).
    Si vens a passejar amb la teva dona algun dia per Solsona, m’agradarà fer una aigüeta d’herbes amb vosaltres i regalar-vos un llibre: Siddhartha, de Hermann Hesse. Romandrà a la postada per donar-vos la benvinguda. Vull dir que el llibre i jo us esperem.
    A reveure’ns 🙂

  5. Pebrots té qui fa i expressa allò que vol, encara que Gliiet t’escau eres un foraster, i al mar de colors de la Segarra tots ho saben… has marxat de la meròpoli, i hi ha qui et troba a faltar, és més, voldria tenir els prebots que en Giliet foraster ha tingut.

    Un senienc foraster a la metròpoli.

    Records a la familia.

  6. Cati Rodríguez

    Ja tenia ganes de saber l’orígen d’en Giliet!!! Ets un valent!!! Una abraçada!

  7. Bon dia o bona tarda: Explico Geografía de Catalunya en una universitat de la capital i buscant, buscant informació sobre les terres segarrenques i les neoreivindicacions solsonines de Torà i Biosca, m’he trobat amb els teus escrits. Enhorabona pels articles, per mi han estat molt útils, soibretot el que fa referencia a la qüestió solsonina i les reivindacions segarrenques (la comarca natural més extensa del país). Com tu sóc fan de l’incansable Jaumet, que un dia inoblidable va acompanyar a tota la classe (integrada per una cinquantena d’inquiets universitaris) a la torre de Vallferosa. Enhorabona pels escrits i que sigui per molts anys.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: