Nomen non facit rem
-Veus aquesta inscripció? –diu el pare, assenyalant l’estela-. Demostra com alguns ibers, derrotats i traslladats per la força a Iesso, van adaptar-se als conqueridors. Ens identifica algú de nissaga ibera, de cognom “Laurbeles”, que rep uns noms de pila romans: “Lucius Iunius”.
-Vol dir això que els ibers varen abandonar els noms habituals per assumir els de l’invasor?
-Sí. En comptes de dir-li Eikebor, Balsenios o Anbels, van preferir un nom estranger.
-Per què? No és una mostra de menysteniment a la pròpia cultura?
-Ves a saber, Kevin. Estan bojos aquests ibers!

“L(ucius) IVNIVS LAV / RBELES P(ublius) IVNI / VS SILO IVNI / A L(uci) F(ilia)
H(ic) S(iti) S(unt) “
Microrelat guardonat amb el 1r Premi del II Concurs de Microrelats “Iesso, ciutat d’històries”, del Museu de Guissona
Posted on 15 Novembre 2021, in paisanatge and tagged Guissona, Iesso, Laurbeles, microrelat. Bookmark the permalink. 1 comentari.
M´agrada MOLT i MOLT . Deliciós aprendre, així com si res, de tres noms ibers, tots unics. Potser triaria ANBELS per una neta , o EIKIBOR per un net ( que ja no hia mes possibilitats, quin greu! ). Bromes a banda, “em quedo” la foto de la llinda, la fare ampliar, un luxe tenir uns noms ibers a la paret de casa meva, no? Per descomptat vaig de cap a mirar aixó del Museu de Guissona, quines altres meravelles aprenc. /// Last but not the least: molt recomanable l´entrevista al Sr Jaume Alsina al diari ARA ,un guissonenc de la colecció “m´he recolçat a les esquenes de gegants” /// https://emprenem.ara.cat/empreses/jaume-alsina-bonarea-entrevista-ara-empresa-democracia_128_4171698.html