Mòrbid

Il·lús!

Què et pensaves? Que aquella noia, tan blanca, tan jove i tan bonica, era per algú com tu? Que amb un denari en tindries prou?

Estúpid!

Creies que, vell i xacrós com ets, tindries ímpetu per la meretriu més bella de Iesso?

Patètic!

Aquella virilitat decadent, aquella flaccidesa, no s’arreglava amb un camafeu de Príap ni amb fregues d’ungüent pudent.

Maleït!

Dius que per una mera riallada de dona et vas convertir en bèstia? Que la vergonya es va transformar en ira?

Covard!

Per això la vas matar? Per això vas llançar el cos a la fossa!?

Assassí!

relat guanyador del III CONCURS DE MICRORELATS (2022) del Museu de Guissona

Nomen non facit rem

-Veus aquesta inscripció? –diu el pare, assenyalant l’estela-. Demostra com alguns ibers, derrotats i traslladats per la força a Iesso, van adaptar-se als conqueridors. Ens identifica algú de nissaga ibera, de cognom “Laurbeles”, que rep uns noms de pila romans: “Lucius Iunius”.

-Vol dir això que els ibers varen abandonar els noms habituals per assumir els de l’invasor?

-Sí. En comptes de dir-li Eikebor, Balsenios o Anbels, van preferir un nom estranger.

-Per què? No és una mostra de menysteniment a la pròpia cultura?

-Ves a saber, Kevin. Estan bojos aquests ibers!

llinda epigràfica trobada al jaciment de la Malesa (Florejacs) amb la transcripició
“L(ucius) IVNIVS LAV / RBELES P(ublius) IVNI / VS SILO IVNI / A L(uci) F(ilia)
H(ic) S(iti) S(unt) “

Microrelat guardonat amb el 1r Premi del II Concurs de Microrelats “Iesso, ciutat d’històries”, del Museu de Guissona