Romànic de primera i romànic de segona?

Amb gran alegria llegeixo que l’Obra Social de la Fundació d’una poderosa caixa d’estalvis ha signat amb el Departament de Cultura  un acord pel qual inverteix un fons econòmic molt generós (18 milions d’euros) en la restauració, millora i difusió de l’art romànic de Catalunya.

Per a tan encomiable empresa, l’entitat ha triat un seguit d’insignes edificis que ha considerat mereixedors d’aquesta esforç. Si revisem la llista de totes les edificacions romàniques escollides al llarg i ample del Principat (monestirs de Ripoll, Sant Pau del Camp, Poblet o Sant Pere de Casserres, esglésies de la Vall de Boí o Sant Pere de Ponts, catedrals de Girona i Vic, muralles d’Hostalric o Castelló d’Empúries, entre d’altres), podem veure que el dit del benefactor no ha assenyalat qualsevol exemplar i, talment un gourmet de l’art, ha triat exemplars de primera categoria.

A la nostra comarca, dues han estat les esglésies afortunades: Sant Esteve de Pelagalls, a Plans de Sió, i Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, a Torà. Indiscutiblement, ambdós són magnífics exemplars de l’art romànic que valen tot l’esforç que s’hi pugui dedicar. La vistosa església de Pelagalls, amb el seu timpà carregat de simbologia astral i art naïf, el misteri dels seus rellotges de sol i la interessant col·lecció d’esteles del seu fossar, i la bonica església de l’antic monestir de Cellers, amb una tan enigmàtica com original planta trilobulada, la primitivíssima cripta i el calmós paratge que l’envolta, ocuparan gràcies a la pluja d’euros el lloc que es mereixen dins l’univers del romànic català.

Tot i això, no puc deixar de pensar en altres edificis que, tot i poder presumir d’una venerabilitat equivalent a la dels afortunats i frisar per una intervenció amb urgències alarmants -ja no per la seva restauració, sinó fins i tot per la seva mateixa existència-, no han estat designats per a ésser mereixedors de la generosa ajuda. Ben segur que no són exemplars de l’art romànic que figurin a la primera plana de les guies turístiques, que pocs són els què es desplacen per visitar-los i que, fins i tot, els mateixos veïns els hem condemnat a l’oblit, però és palès que encara alcen els seus murs carregats d’història i de devoció popular, tot resistint-se a la ruïna definitiva.

Fent voleliar la mirada pel mapa del romànic de la Segarra, i sense voluntat de fer una relació exhaustiva, penso en Santa Maria del castell de Biosca, Sant Simeó de Massoteres, Santa Maria de Tauladells (a Gra), Sant Romà de Guissona, Santa Maria de Montlleó, Sant Pere de Mejanell, Sant Pere de la Cardosa…, sense parlar del romànic civil i militar, que ja hem assenyalat en altres ocasions. Estic convençut que l’estrella de Miró faria lluir els seus carreus talment ho fa la llum de l’estel de Nadal i que els seus murs deixarien de trontollar si els benefactors baixessin una mica el seu esguard.

Amb tota la raó del món, es pot dir que aquesta és la visió del malcontent que només veu el got mig buit. Pelagalls i Cellers s’elevaran a la primera divisió del romànic català i seran un focus d’atracció de visitants i de dinamització d’iniciatives emprenedores que faran als seus mecenes dignes de lloances i aplaudiments, però, al temps que uns monuments es guarniran, d’altres seguiran en la seva lenta degradació fins esdevenir un munt de rocs oblidats. Per tant, benvolguts, ben trobats i benaurats benefactors, si algun dia voleu literalment “salvar el romànic”, parlem?