Arxiu del Bloc

Pet que put

A Ribera d’Ondara ha caigut un altre vel. La paralització d’activitats de Pet Food ha posat en evidència, per enèsima vegada, com l’argument del progrés i de la creació dels llocs de treball sovint és una precària cortina de fum que amaga insostenibles greuges laborals, mediambientals, socials o de consum.  L’esperpèntic episodi del passat 3 de juny, quan durant una inspecció per part del Seprona de la Guàrdia Civil s’hi va provocar una fuita de gas que va intoxicar quatre persones, ha estat la culminació d’un procés que, des de bon principi, amenaçava col·lapse…

L’any 2003, el Conseller de Medi Ambient (avui Conseller d’Interior), Ramon Espadaler atorgava autorització ambiental a l’empresa Pet Food Ingredients, SL, perquè s’instal·lés al terme municipal de Ribera d’Ondara. Cap cas havia fet a les al·legacions contràries dels maleïts ecologistes del Grup de Defensa del Medi Natural de la Segarra i d’IPCENA, i tampoc a l’oposició manifestada des de l’Ajuntament de Montmaneu. Tampoc va prendre en consideració que l’empresa matriu, Proteínas y Grasas Gimeno, SL, des de 1996 forjava un historial d’infraccions mediambientals. I encara menys el fet que el seu administrador, José María Gimeno, acabés de ser condemnat a quatre anys de presó i inhabilitat pel termini de dos anys per a exercir activitats dins del sector càrnic per convertir en una “claveguera” (segons diu la pròpia sentència) la reserva natural del Remolar.

Així doncs, mentre els veïns de Sant Boi celebraven el desmantellament de la indústria que tantes pudors i maldecaps els havia provocat, la deprimida Segarra era un camp abonat per tornar a començar. La Lear acabava de deixar una bona colla d’aturats i el descontentament social amenaçava en afeblir el prestigi del partit del Govern en una comarca de gent d’ordre i seny… En conseqüència, fou senzill aplanar el camí i requalificar com a urbanitzable un sòl rústic que s’havia triat pel trasllat. En una visita del President Pujol, un regidor cerverí va gosar qüestionar al director general d’indústria la legalitat d’un projecte que no reunia les condicions d’abastiment d’aigua, de depuració de residus, d’evacuació d’emissions i d’eliminació de pudor. Un despectiu “no mereix que li donem més explicacions” del President al director va posar fi a la conversa…

El 27 d’octubre de 2003, el Conseller d’Agricultura Josep Grau (avui, traslladat per gir de porta a la direcció d’Aigües del Segarra – Garrigues) inaugurava cofoi les instal·lacions industrials de Pet Food a Ribera d’Ondara, escortat per l’alcalde del municipi i el president del Consell Comarcal en les habituals tasques de tocador de palmes i sostenidors de cinta. Sis mesos abans, el Tribunal Suprem havia confirmat la condemna de presó del Sr. Gimeno qui, no obstant, també assistia a l’acte abillat amb un elegant vestit, no precisament de ratlles horitzontals.

De seguida, el fum de la fàbrica esdevenia la porta d’entrada a la Segarra per aquells que, deixant enrere la Panadella, avançaven cap a Ponent. Els veïns dels nuclis propers, no només de Ribera d’Ondara, sinó –molt especialment- dels nuclis de Sant Guim de la Rabassa i la Rabassa, del municipi de Sant Guim de Freixenet, començaven a patir unes pudors fins ara desconegudes. A les protestes d’Ipcena i el GDMNS, s’hi afegia la Plataforma de Defensa de la Ribera d’Ondara…

L’any 2007 l’incendi d’unes màquines de producció de pinso provocaven sis ferits, dos d’ells greus, però tampoc això impedia que, al desembre del mateix any, s’atorgués a la indústria la renovació del permís d’emetre gasos d’efecte hivernacle.

Mentrestant, a Andalusia, l’altra empresa pel grup Gimeno, Dasy Org., era denunciada en reiterades ocasions a la Fiscalia per abocar deixalles procedents de l’activitat de processament de residus càrnics a la ZEPA d’Osuna, integrada dins la Xarxa Natura 2000 europea. Poc després, els treballadors d’aquesta planta protestaven a les xarxes socials per una política de reordenació del personal, que passava per l’acomiadament dels treballadors veterans i la seva substitució per mà d’obra arribada des del Perú, molt més dòcil a les prerrogatives de la direcció.

Així les coses, en plena crisis de les vaques boges, l’any 2002 el grup Gimeno havia ampliat la seva activitat de tractament de residus animals no només a la fabricació de pinsos per mascotes, sinó també a la recollida, transports i destrucció de restes Sandach, categoria que recull les no destinades a consum humà, per ser sospitoses d’estar contaminades per malalties, experimentació o medicaments, que obligatòriament han de ser incinerades i mai entrar en la cadena alimentària humana. L’any 2011, Pet Food demanava autorització per desenvolupar aquesta activitat a Ribera d’Ondara, cosa que instava de nou a les entitats defensores del territori a demanar-ne el tancament, especialment preocupades per la difícil distinció entre el processament d’unes (transformació en pinso) i d’altres (incineració) matèries primeres…

Mentrestant, Gimeno internacionalitzava les seves activitats de transformació de subproductes càrnics per Hispano-amèrica i pel Marroc, amb ajudes milionàries rebudes des dels fons del Ministeri de Economia.

Fins que, finalment, al juny del 2014, la Guàrdia Civil descobria emmagatzemades a les instal·lacions del grup Gimeno a Córdova centenars de tones de farines de classe Sandach C1 que, per comptes d’haver estat eliminades, semblaven destinades a transformar-se en farines per pinso de mascotes i greixos per animals de granja. A més, ex-treballadors de la planta informaven que a les farines avícoles no era estrany trobar-hi pèls de porc o que, a les instal·lacions de Ribera d’Ondara, es feia una garvellada per netejar les farines. Les inspeccions posteriors a les seus de Dasy i de Pet Food (en la qual es va donar el tragicòmic episodi exposat) originaven vint-i-set detinguts, entre ells el Cap de Sanitat Animal de la Junta d’Andalusia a Sevilla.

Com a conseqüència immediata, dos dels principals clients del grup, Nutreco (productora de pinsos Nanta i Inga Food) i Affinity (líder del mercat d’aliments per a mascotes), deixaven d’adquirir les seves farines, l’Associació Nacional d’Indústries de Subproductes Càrnics expulsava a Dasy i Pet Food precipitava un expedient de regulació de treballadors (motivat per “irregularitats tècniques”) que afecta 106 empleats…

Tot plegat, ha acabat com el rosari de l’Aurora que uns maleïts ecologistes profetitzaven fa una dècada. Serveixi d’exemple, doncs, de cara al futur, i també de cara al present: tot just ara quan es pretén instal·lar una planta de tractament de residus orgànics al municipi d’Ossó de Sió, en plena zona de protecció Xarxa Natura…

pet food

Anuncis

Novena a Sant Antolí

Antolí de Pàmies fou un campió del cristianisme que va viure al segle V al territori de la Gàl·lia Narbonense, al sud de l’actual República francesa. La seva prèdica en contra de l’arrianisme i la seva tasca de conversió de nombrosos esgarriats a la religió catòlica va causar la irritació d’unes autoritats pertinaçment immerses en l’heretgia encarnacionista. Com era de preveure en aquells temps de barbàrie, per ordre del rei visigòtic Metopi fou detingut i immediatament passat per l’espasa, trossejant-se el seu cadàver i llançant-se les restes al riu Arieja. Avui les seves relíquies es veneren a la cripta de la catedral de Palència, al bell mig de la qual hi ha un pou que rememora la seva execució i del qual, cada 2 de setembre, els fidels poden beure aigua en record del seu martiri…

Precisament Sant Antolí és qui dóna nom al principal nucli, per número d’habitants, del municipi de Ribera d’Ondara. Aquest és un poble que ben val una visita, recorrent els carrerons que s’estenen per la costa a l’esquerra del riu Ondara, visitant l’església parroquial d’orgien romànic, reformada al segle XV, o gaudint de les activitats que hi desenvolupa la societat recreativa l’Amistat… Però el tret que li concedeix més volada no és cap d’aquests, sinó una gran columna de fum blanquinós que s’alça perennement a les afores del poble, donant la benvinguda a la Segarra (o acomiadant) als conductors que circulen per l’autovia A2. Aquesta fumera és el baf que neix a les instal·lacions del grup Pet Food Ingredients, SL, empresa dedicada a la transformació de subproductes carnis de rebuig originats en granges i escorxadors per a l’obtenció de farines, greixos i d’altres derivats, que serviran de base en l’elaboració d’aliments per a animals de companyia (d’aquí el nom “pet food”: “aliment per a mascotes”).

Aquests dies ha transcendit als diaris que l’empresa en qüestió planifica l’ampliació de la seva activitat i la modificació de les seves instal·lacions per a rebre, a més dels subproductes que fins ara emprava, residus animals classificats per la legislació europea de seguretat alimentària dins la categoria 1. Aquest nivell engloba tots aquells residus carnis que no han d’entrar sóta cap concepte dins la cadena alimentària i que tenen com a únic destí la incineració: restes d’animals sospitosos d’estar afectats per malalties com l’encefalopatia espongiforme (“mal de les vaques boges”), d’haver patit contaminació mediambiental, de transportar agents infecciosos o d’haver estat tractats amb substàncies prohibides. Les restes han de ser transportades per mitjans especials i eliminades a molt altes temperatures, sense deixar cap rastre, en un procés que parteix de separar la part sòlida (elaborant-ne farines) de la líquida (extraient-ne greixos). Això es projecta fer a la planta de Pet Food, ampliant vint vegades la capacitat de tractament de derivats carnis (de 10 a 200 tones diàries) i multiplicant exponencialment el baf que s’emet a l’atmosfera per una xemeneia de 15 metres d’alçada.

Tot això, per si mateix, ja fa prou basarda, però l’angoixa creix quan considerem que Pet Food és una empresa del grup Proteínas y Grasas Gimeno, el màxim responsable de la qual va ser condemnat l’any 2003 a dos anys de presó i d’inhabilitació per a realitzar activitats industrials dins el ram de la transformació càrnia, a més de pagar una quantiosa multa, com a autor d’un delicte ecològic per fer abocaments nocturns d’aigües residuals sense depurar a l’estany del Remolar, situat dins la reserva natural del Delta del Llobregat. El fet va provocar la contaminació per greixos i amoníac dels regs agraris, en un atac gravíssim a la vida animal i vegetal del lloc, cosa que, afegida a les queixes per males olors i demés molèsties al veïnat, varen comportar que l’empresa optés per abandonar el seu emplaçament de Sant Boi de Llobregat, per tralladar-se a un paratge més “isolat”… L’enginyeria responsable del projecte ho justifica “por razones medioambientales y la ampliación de las instalaciones debido a la fabricación de nuevos productos de gran valor añadido en los mercados internacionales”.  Recordar l’accident del 2007, ja a les instal·lacions de Sant Antolí, on sis empleats van resultar intoxicats per inhalació de fum, no fomenta l’optimisme…

Per tant, com a mesura profilàctica, val més encomanar-nos a Sant Antolí i elevar-li una oració durant nous dies, demanant-li piatosament que, ell que va patir que el seu cos fos trossejat i llençat al riu, intercedeixi perquè les restes càrnies que maneja Pet Food no arribin als aqüífers de l’Ondara; ell que va poder  convertir als heretges i encarrilar-los en el camí, la veritat i la vida, vetlli perquè les autoritats que han de verificar la bondat del procés actuïn amb rigor i legalitat; i ell, que des del cel esguarda la bona gent segarrenca, no permeti que bafs densos i pestilents esborronin la seva contemplació.

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

cestudissegarrencs.wordpress.com/

Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...