Arxiu del Blog

Lubrificant la terra eixuta

Al consistori del meu municipi hi ha hagut un canvi rellevant: per primera vegada a la història, una dona n’ocupa l’alcaldia. La nova alcaldessa comença el seu bagatge carregada de bons propòsits. En el seu discurs de presa de possessió va deixar clar que assumeix el càrrec amb l’objectiu que “a tots i cadascun dels racons del municipi s’hi visqui amb qualitat, dignitat, orgull i felicitat”. I per demostrar aquest empeny amb fets més que amb paraules, setanta-dues hores després, el primer acte que presidí com a flamant batllessa mostrava la voluntat d’universalitzar l’hedonisme…

Dissabte al vespre una gentada amatent al reclam d’una conferència feia petit el local social de Palou. A primera vista, és força insòlit que una xerrada organitzada un vespre fred i en un petit poble aixequi gaire expectació. Comptant les persones conferenciants i les organitzadores, els familiars respectius i algun passavolant ociós o atret per la possibilitat de fer-se amb les galetes, talls de coca o d’altres ganyips que s’ofereixen als meritoris assistents, acostumen a predominar les cadires buides. Però aquest cop la cosa fou diferent: una munió de dones de totes les edats van acudir rabents a la conferència titulada “L’orgasme femení. Mites i realitat”, impartit per una jove -però sobradament preparada- fisioterapeuta especialitzada en sexologia. No negaré que també hi havia unes quantes persones de gènere masculí, entre les quals m’hi comptava, però es percebia que entre ells l’entusiasme no era tan manifest o, al menys, així es va fer palès quan es va apagar l’aparell televisiu que retransmetia els entrenaments de la Fórmula 1… Jo, educat en el món de la sexualitat per un capellà que parlava d’insectes saltironant entre flors i per unes revistes il·lustrades obtingudes d’estraperlo en les quals carn i el pelatge es confonien desordenadament, tacant-se de carmí i esmalt d’ungles, vaig adoptar a la defensiva un posat irònic previsible, disposat a la brometa fàcil i al somriure neguitós.

L’exposició de la conferenciant fou tècnicament impecable. Sense deixar-se cap detall. Amb imatges i, quan calia, gesticulacions i onomatopeies, va exposar amb xifres, percentatges, estadístiques i mesuraments cronològics tot allò que cal saber sobre l’orgasme femení i, recorrent al tòpic, mai ningú havia gosat preguntar. Ritmes, mecàniques, postures, estratègies, fases i demés factors d’incidència en el full de ruta de la sexualitat de la dona foren desgranats un per un. Els homes més ignorants vàrem poder descobrir que un orgasme femení arriba sempre a través del clítoris, seguit d’una estimulació que acostuma a exigir uns 20 minuts de dedicació i que es pot arribar a perllongar durant 51 segons. Aquestes revelacions, i moltes d’altres que van enrogir unes quantes parelles de galtes i provocar rialletes nervioses des de diverses faringes, anorrearen -com pretenia el lema de la conferència- bona part de la mitologia vinculada al sexe femení.

Finalitzada la xerrada i contestades les preguntes fetes en públic, i mentre les més tímides s’acostaven a la ponent a transmetre-li en privat els seus dubtes, vaig procedir a alçar-me per dirigir-me a fruir d’unes galetes de les quals m’havia fet mereixedor amb la meva presència a l’acte. Tot mastegant pensarós una pasta de té mig banyada de xocolata em va venir al cap una frase que recull l’autobiografia del difunt Steve Jobs:  “els botons de la pantalla ens van sortir tan bonics que et venen ganes de llepar-los”.  El gran revolucionari de la informàtica per a usuaris va crear el seu imperi guiat sempre per la vistositat i el funcionament intuïtiu dels seus aparells. El propi logotip de la seva marca Apple, una poma mossegada d’evidents al·lusions a la primera caiguda en la temptació, és una declaració de principis. Totes les seves invencions responen a una mecànica de funcionament ben propera a l’usuari, el qual, instintivament, s’hi apropa, explora i en descobreix les utilitats i potencialitats, fins al punt que els iPhones, els iPads i els iPods i tota la resta de les seves maquinetes se subministren sense manual de funcionament… Potser, vaig pensar, agafant una altra galeta endolcida, el gran Demiürg, aquell que va crear l’home i la dona, va seguir el mateix plantejament que Jobs i, per això, quan arribem al món, potser venim acompanyats d’un pa sota el braç, però mai d’un llibre d’instruccions.

No obstant, l’entusiasme amb el qual fou acollida la xerrada i l’alegria enjogassada de les assistents em va fer entendre que, a banda d’immadur, puc arribar a ser ben recargolat. Satisfetes amb la lliçó, les fembres es varen conjurar per a trobar-se  novament el proper 1 de desembre a Bellveí, on un altre expert impartirà la xerrada “Sexe i Maduresa”. Després, com darrerament és inevitable, van acabar amb una conversa literària centrada en la trilogia “Les cinquanta ombres de Grey”, una novel·la escrita per una mestressa de casa americana que, pel poc que en sé, té una trama que si en alguna cosa es diferencia del guió d’un llargmetratge pornogràfic està en el fet que els protagonistes es casen.

Fet i fet, no puc dir que la nova línia política municipal no m’engresqui ni em sedueixi. A voltes, quan a través de les pantalles veig la caiguda lliure en la qual es troba immers el país, afiguro  el meu entorn rural com aquella vil·la del Decameró, on deu joves es refugien d’una Florència immersa en el drama per a lliurar-se al plaer hedonista, dedicant-se a gaudir de l’art i les belles històries. És inqüestionable que tot consistori s’ha de dedicar als aspectes bàsics com la defensa dels serveis socials, el desenvolupament econòmic, l’urbanisme ordenat o el foment de la convivència harmònica, però integrar la recerca de la felicitat i del plaer com un objectiu més dins l’acció de govern, com fan les successives reines a la novel·la de Boccaccio, esdevé quelcom ben estimulador i il·lusionant.

…al menys jo, com a veí, contribuent i marit així ho percebo i aplaudeixo.

 

Elles s’estimen (o Ludisme baronívol)

“…i el punt G de l’home es troba ben a prop de la pròstata, a uns dos centímetres a l’interior de l’anus”. Aquesta reveladora afirmació no és pas una cita literal de les paraules que Federico va xiuxiuejar a Salvador tot  tractant de seduir-lo en una cambra de la Residencia de Estudiantes de Madrid. Tampoc pertany a l’explicació feta els darrers mesos pel director de qualsevol sucursal bancària detallant a un jove emprenedor les estipulacions d’un crèdit pel finançament d’una nova empresa. Ni tan sols, per sorprenent que sembli, és l’argument negociador emès la setmana passada a Madrid pels responsables d’economia i finances del Govern espanyol als representants de la minoria catalana per demanar-los el suport al projecte de pressupostos de l’Estat… No pas! Res més lluny de la realitat! Aquesta frase tan aperturista fou pronunciada el passat divendres a la biblioteca de Guissona per part de la sexòloga Blanca Riera dins una conferència titulada “L’orgasme femení: mites i realitat. Parlem-ne sense barreres”.

Un auditori ple a vessar, amb representació majoritària de les filles de les dones que als anys seixanta i setanta varen protagonitzar la revolució sexual, escoltaven atentament –i, fins i tot, prenien notes- mentre la terapeuta responia a tot allò que volien conèixer sobre el plaer eròtic i que sí havien gosat preguntar. Un a un, amb una asèpsia científica, es van anar desgranant els mecanismes i ritmes de l’excitació i el clímax eròtic i els fulls de ruta pertinents per a gaudir plenament d’una vida sexual satisfactòria, desacomplexada i lliure de pors i tabús. Mil anys enrere quedaren aquelles concepcions de l’educació nacional-catòlica que presentaven la sexualitat femenina com una servitud inherent al matrimoni i com una càrrega a assumir a l’hora del descans del guerrer. Oblidats al pou del temps es relegaven aquells consells adreçats a la mestressa de casa, esposa i mare de família, d’anar passant el rosari quan l’home decidia exercir el dret conjugal.

Acabada la xerrada, enriolades i resolutives, una quarantena d’aquestes fèmines post-revolucionàries, il·lustrades i ben instruïdes amb els consells rebuts, s’organitzaren en vehicles per aprofundir en la classe magistral amb una lliçó pràctica i tecnològica alhora. En una expedició que actualitzava el mític western dels anys cinquanta, Westward the Women (titulat aquí com “Caravana de Mujeres”) i superant amb entusiasme  l’expedició de dones a Plan dels anys vuitanta, emprengueren el camí cap a l’altre riba del Llobregós responent a la crida d’un restaurant que, per més dades, acaba de celebrar un aniversari que coincideix amb la mitjana d’edat de les participants a l’esdeveniment… L’establiment en qüestió, emplaçat a l’ombra d’un convent marià i a les portes d’una mil·lenària vila bisbal, en un afany acreditat de reinventar-se i dinamitzar-se d’acord amb els nous temps, prenia el lema “Je m’Aime” en la convocatòria d’un sopar d’admissió reservada a persones de gènere no masculí. L’objecte del simpòsium -a banda del menjar i el beure-, era descobrir tota una gama de productes que, superades les ensopides i poc edificants reunions del Tupperware, Avon o Thermomix, obria moltes més expectatives: les seductores, imaginatives i fantasiones creacions del Tapersex.

En un racó de la sala, exposats sobre una taula, el mostrari de les acolorides i enigmàtiques creacions esperava el seu moment. Finalment, al punt de la mitja nit, una experta titellaire insuflà vida a aquelles andròmines, assumint el paper de cicerone en un món de noves tecnologies aplicades a la fruïció sensual. Les efusives assistents, amb les llepolies dels postres encara per acabar,  varen descobrir de primera mà tota una galàxia d’olis lubricants, dispositius d’anatomies inenarrables, coixinets de fricció, anells amb rodaments, bombes de succió i vibració i d’altres artilugis que més semblaven estar concebuts per un taller d’automoció que no pas per anar a raure a un dormitori… Les més llançades no dubtaren en apamar els ginys, assaborir les cremes, greixar-se amb  les substàncies euforitzants o relaxants, mentre d’altres, més viscudes i temperades, donaven el seu punt de vista experimentat i consells d’ús i recomanacions a les novelles en aquell maremàgnum vigorós de sensualitat lúdica i sofisticació eròtica. El veterà restaurant segarreta va esdevenir un veritable gineceu rural on la imaginació va prendre el poder i va projectar les ments i els cossos femenins cap a l’infinit univers de la fruïció sensual i la reinterpretació dels esfínters.

A altes hores de la matinada, de tornada a la llar, engrescades en aplicar els coneixements rebuts i armades i preparades pel combat, varen trobar llurs parelles dormint el somni dels justos. Essent tan tard i també fatigades pel cúmul d’emocions viscudes, un cast bes de bona nit va deixar en suspens la pràctica pendent…

No obstant, com acostuma a passar dia rere dia, la jornada següent hi havia un fet d’immensa transcendència que ho havia d’estroncar tot: l’enèsim enfrontament del FC Barcelona amb el Real Madrid CF. El “clàssic” en qüestió suposaria la remuntada de l’equip blaugrana en el seu camí per assolir un nou títol de Lliga. La fatalitat, vestida de blanc amb bambes vermelles, va voler que l’encontre acabés amb tragèdia i, a l’habitual efecte opiaci que de per si causa el futbol, va haver-se-li de sumar la corresponent conseqüència anti-euforitzant homologable al bromur antigament aplicat a les dietes castrenses… Així, d’acord amb els estudis europeus que certifiquen  que set de cada deu homes prefereixen el futbol al sexe i que el dol per la derrota de l’equip genera inapetència, la celebració eròtico-festiva va posposar-se sense data fixa. Esguerrades les expectatives, la il·lusió d’estrenar les joguines noves va truncar-se en frustració…

O tal vegada no! No val a badar: molts dels dispositius adquirits, a manca de companyia, tenen prestacions suficients per a ser emprats des de la intimitat i l’autosatisfacció. De manera que cal que els subjectes masculins prenguin precaucions: l’emancipació de la dona, després de conquerir les fites del sufragi, la incorporació al treball i la independència econòmica, ha arribat també al món del sexe. Amb l’evolució de les noves tecnologies, l’home pot arribar a ser sobrer (sinó molest!) pel gaudi carnal de les senyores.

Per tant, molt especialment els dissabtes a la nit, l’home se situa en la cruïlla d’estar a l’alçada de les circumstàncies o, atordit davant la pantalla de televisió,  anar quedant obsolet. A aquell que no respongui a temps, de res li servirà adoptar l’exemple de Ned Lud, aquell obrer britànic que va encapçalar un moviment de destrucció de la maquinària que substituïa el treball de l’home, i patirà indefectiblement la maledicció d’Onan.

La casa en obres

Espai literari de Raül Garrigasait

Maria Freixanet Mateo

És quan escric feminisme que hi veig clar.

cestudissegarrencs.wordpress.com/

Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...