Paracaigudisme a la Segarra

El proper 10 de maig es commemoraran setanta-cinc anys de la invasió dels Països Baixos per les tropes alemanyes. Aquell dia, Adolf Hitler, fent mostra d’un descomunal cinisme, va anunciar als governs belga i holandès que, per garantir la seva neutralitat en el conflicte mundial, havia donat ordre d’envair el seu territori. Amb aital missió, l’estratègia aèria fou cabdal: els avions de la Luftwaffe no van trigar en sobrevolar les principals ciutats belgues i holandeses. Des de les aeronaus, vora uns 4500 paracaigudistes van llençar-se sobre els punts estratègics del territori i els objectius van ser ràpidament conquerits: Holanda, pel matí, i Bèlgica i Luxemburg, per la nit, van capitular davant les forces del Tercer Reich. Per commemorar l’efemèride, o només com a paradoxal casualitat, els partits unionistes han organitzat en una bona colla dels municipis catalans una invasió de paracaigudistes: prop d’un miler d’homes i dones cauran del cel per les properes municipals amb l’objectiu clar de conquerir terreny el proper 24 de maig. Paracaigudistes que aquest cop, afortunadament, no arriben volant amb les forces de la Luftwaffe, sinó planejant sobre llistes fantasmes programades pel PSC i pel PP. D’aquesta manera, trobem sota la marca blanca municipal del PSC, dita “Candidatura del Progrés”, una senyora del Baix Llobregat, seguidora de Mafalda i dels Dire Straits, que vol ser alcaldessa de Granyena; un senyor de Barcelona, conseller del PSC de Ciutat Vella, que vol ser-ho a Ivorra; una treballadora de la seu central del PSC a Barcelona,  candidata l’any 2011 al consistori de Vilopriu (Baix Empordà), per les Oluges; un comercial d’electrodomèstics de Lleida, al capdavant d’una llista de set noms vinculats a la seu del PSC de Balàfia (Lleida), per Talavera; un pintoresc senyor, aficionat a les disfresses, i vinculat al PSC de Barcelona, alcaldable per Tarroja; o una assessora en matèria de mercat i consum del grup municipal socialista de la Paeria de Lleida, davant d’una llista de set noms (entre els quals, antics candidats a Lladorre o a Mataró) que es presenten per Torrefeta i Florejacs. Per la seva banda, el PP, per molt que ho negui la Sra. Sánchez Camacho, també ha desplegat els seus paracaigudistes, entre els quals destaquen una senyora que fa quatre anys es va presentar a Sort, i que aquest cop ho fa per Massoteres, un senyor que ho va fer per Vilanova de la Barca, i ara ho fa per Montoliu, o un altre que ho havia fet per Lleida, i ara dóna el salt a Sant Guim de la Plana… Res d’il·legal. Cap frau electoral. Tot és perfectament legítim i admès per l’ordenament jurídic electoral. A més, a primera vista, sembla del tot inofensiu: és de preveure que pocs o cap vot assoleixin unes persones del tot desconegudes al municipi on es presenten i que, amb tota seguretat, poc o gens l’han arribat a trepitjar. En conseqüència, és difícil pensar en quin profit en treuen aquests partits unionistes de perdre temps, esforços i despesa a presentar aquestes llistes fantasma carregades de paracaigudes… El motiu és divers. Per una banda, sempre fa patxoca als partits presumir de la seva implantació al territori a través d’exhibir el major número de candidatures presentades a les municipals. El cas és flagrant en el PSC, que acaba de presentar al llarg i ample del país dues-centes llistes menys que fa quatre anys: de les efectivament ara 528 presentades, hom calcula que una quarta part són fantasmes. El PP, per la seva banda, treu pit i assegura plantar cara a la pressió independentista amb un 10% més de llistes que l’any 2011, tot i que també n’hi hauria una quarta part de fantasmes (o, segons Sánchez Camacho,  de “persones reals, que de fantasma en tenen poc, compromeses amb cada territori (…) encara que siguin de fora”). La quantitat de candidatures es farà servir com a element electoral i, a més, els dirigents de les  agrupacions locals que acreditin la seva agilitat acumulant noms a les diverses llistes esgarraparan de la seu central uns dinerets extra per la campanya i, de pas, faran mèrits per escalar en les expectatives de ser cridats als comicis autonòmics o estatals. Però, a banda de l’argument electoralista, també cal considerar l’argúcia estratègica de cara als Consells Comarcals i les Diputacions Provincials. Aquests dos organismes, els membres dels quals són elegits indirectament després dels comicis municipals -i com a causa d’aquests-, es configuraran en funció del total de vots totals acumulats en cada demarcació (dos terços dels consellers, en cas dels consells comarcals) i en funció dels alcaldes i regidors obtinguts (fita molt més utòpica en el cas de les llistes fantasma). I, finalment, també cal tenir en compte l’argument econòmic: el sistema electoral fa que cada candidatura presentada en petits pobles suposa un ingrés pel partit d’entre dos-cents i tres-cents euros… I arribat en aquest punt, finalitzo la detecció de la palla a l’ull d’altri tot fent-los una excusatio non petita: confesso que jo també m’integro a una llista electoral com a candidat a regidor d’un municipi on ni resideixo ni estic empadronat. Però els diré, en descàrrega pròpia, que per motius professionals hi passo més hores que a casa meva, que considero tenir un bon coneixement de la realitat del lloc i dels factors a millorar-lo i que, per altra banda, no tinc gaires expectatives de ser-ne elegit regidor: caldria que la totalitat de la meva llista fos escollida per ocupar tots els llocs del consistori, fet que, si bé per experiència, per coherència i per diàleg, donaria la talla i constituiria un excel·lent equip de treball per regir el municipi, és força improbable… Però considerant que s’escapa del marc d’aquest text i que encara no hem entrat en campanya, per més que m’ho demanin, no els diré on he integrat la meva iniciativa, a fi de no contaminar i preservar una bona entesa en el clima preelectoral.

La llista fantasma

La passada nit de dissabte vaig tenir el dubtós honor d’assistir a la primera assemblea de fantasmes, apareguts i ànimes en pena de la Segarra, que va tenir lloc al castell de les Sitges. Vagi per endavant i adverteixi als fotetes que la meva presència a l’acte com a únic representant del món dels vius no fou en condició de fantasma, sinó en qualitat d’escrivent, donada la meva extensa experiència com a secretari d’associacions i entitats segarretes i, a l’ensems, director d’activitats del recinte que acollia els espectres convocats.

A la fantasmal trobada, en la qual la monja del castell de les Sitges exercia d’amftriona, hi assistiren els esperits del captaire de l’Astor, del germà del Senyor del castell de Sanaüja, del Guerxo de Ratera, de la princesa encantada de Sant Miquel de Tudela, del barber de Concabella, del sabater de Castellnou d’Oluges, del frare ermità de Sant Julià de Montoliu, de la dama Eliardis del castell de Florejacs, del traginer de la roca encantada de Malacara, de la mainadera ofegada del castell de Vicfred  i, amb veu i sense vot, mitja dotzena de bruixes vingudes del carreró de Cervera i del tossal del Canós, així com un home-llop de la vall del Llobregós. S’hi varen excusar el Bord de Sacirera, per la seva enemistat amb el Guerxo, i el senyor de Kara Mala, que es negà a ser considerat un fantasma, i s’hi va impedir l’accés als infants ofegats de Vicfred, en atenció a la seva minoria d’edat terrenal.

Havent obtingut autorització expressa dels assistents, considero d’interès fer pública l’ordre del dia, l’acta de l’esdeveniment i els acords presos:

Primer.        DENÚNCIA DE L’INTRUSSISME I DEFENSA DE L’ACCIÓ UNITÀRIA. La Presidenta de l’assemblea posa de manifest als presents la indignació que li causa que de cara a la cita electoral als municipis del proper 22 de maig s’estiguin confegint un bon nombre de llistes fantasmes, així com que s’estiguin incorporant a d’altres llistes -i sovint a mode de farcit- subjectes que, tot i no haver traspassat, són veritables espectres. El fet que emergeixin de la caixa antics fantasmes que semblaven ben enterrats des d’èpoques passades i que ara gosin treure pit, inspirar idearis polítics i, fins i tot, reaparèixer en candidatures o en lloc oficials, és del tot inadmissible. Per tant, es reivindica la única legitimitat dels i les presents per a confegir llistes fantasmes, com a representants veraços del col·lectiu d’éssers d’ultratomba de la Segarra, i es repudien aquells fantasmes que s’incorporin a llistes formades per membres encara dins el món dels vius. En conseqüència, es fa una crida a l’acció unitària en el món dels esperits, els apareguts i les ànimes en pena i es proposa la confecció de candidatures a les properes eleccions. A instàncies de les bruixes de Cervera, es permet que a cada municipi es pugui pactar una coalició entre les candidatures fantasmals i les forces formades per bruixes, licàntrops i, si s’escau, vampirs (donat que el món dels xuclasangs també està molt desprestigiat i assedegat d’ordre i rigor); en aquest cas, l’ordre dels candidats es decidirà en primàries internes de cada força.

Segon.         IDEARI DE LA FORMACIÓ I CAMPANYA ELECTORAL. Tot i les reserves manifestades des del col·lectiu de bruixes, la formació defensarà els valors de la civilització i la cultura catòliques sobre la resta de credos i rebutjarà taxativament tota forma d’idolatria, ateisme i/o laicitat. Així mateix, la formació es declara assimètricament centrista, monàrquica, espanyolista, bilingüe, antiglobalitzadora, liberal-catòlica i antitribalista. Per tant, serà receptiva a d’altres fantasmes vinguts de territoris amb les mateixes conviccions religioses i morals, però mai d’aquells llocs on es venerin falsos déus o es sacrifiquin animals amb patiment. Els actes de campanya electoral començaran sempre amb un “te deum” i acabaran amb una botifarrada de carn de porc escorxat com Déu mana.

Tercer.        DESIGNA DE CÀRRECS CONSTITUENTS. Tot i els precs dels presents, Eliardis del castell de Florejacs rebutja la proposta de presidir l’entitat donat que està molt aqueferada amb l’organització de la Fira de la Flor del proper 2 d’abril, per la qual cosa es cerca la paritat i es designa com a presidenta de l’entitat la monja de les Sitges. La vicepresidència recau en el barber de Concabella (impedit per a ser president perquè el fet de tenir el cap dins una gàbia metàl·lica li enlletgiria la imatge als cartells electorals), la tresoreria al frare de Montoliu (donat el seu rigor en custodiar el tresor de Sant Julià) i la vocalia única en la mainadera de Vicfred, acostumada a posar disciplina als nens que jugaven a la cambra emplaçada sobre la cisterna del castell (al menys, fins el dia de la fatal ensulsiada).

Quart.                   CRIDA A LA SOCIETAT. Es fa una crida a tots aquells electors i electores que vulguin exercir el seu legítim dret de vot concedint el seu sufragi a una llista fantasma perquè no acceptin imitacions i votin a Fantasmes Associats Totalitaris, Xenòfobs i Autoritaris (“FAT-X-A”). El ciutadà i la ciutadana han d’exercir el vot amb llibertat i responsabilitat, però també amb ple coneixement del què és una llista fantasma, rebutjant imitacions i mitges tintes.

Sense precs ni preguntes ni cap altre punt a tractar, l’acte es va tancar a les 12 de la nit i ho signaren els presents, llevat del captaire de l’Astor, per la seva condició d’analfabet, i del sabater de Castellnou d’Oluges, pel fet obstatiu de tenir les mans amputades i clavades al tronc del lledoner del poble en qüestió.