Arxiu del Bloc

Podem fer història

El diumenge, 20 de desembre de 2015, és una data per la història de Lleida. Per primer cop des de la restauració de la democràcia, una força d’esquerres descarada, rupturista i transformadora ha aconseguit representació pel territori al Congrés dels Diputats de Madrid. Des de les eleccions de 1977, la representació lleidatana havia quedat en mans de la dreta espanyolista (PP des de 1993, substituint l’antiga Alianza Popular i l’arcaica Unión de Centro Democrático), del centre-dreta catalanista (Convergència i Unió) i el socialisme sucursalista (PSC), amb l’anecdòtica presència d’ERC l’any 2004, quan en Carod alçava orgullós la clau i les mans netes.

Caldria remuntar-nos a la Segona República, quan a les eleccions constituents de 1931, el cerverí Joan Comorera, en nom de la Unió Socialista de Catalunya (anys abans de fundar el PSUC), el mont-rogí Humbert Torres, en nom d’Esquerra Republicana de Catalunya, o el lleidatà Josep Estadella, impulsor del Front únic d’Esquerres, ocuparen cadascun un escó en nom de formacions de tarannà progressista per la demarcació de Lleida. O, més tard, a les legislatives de 1933, l’Epifani Bellí, en Lluís Bello, en Josep Sastre o en Ferran Zulueta, tots d’ERC. Després, vuitanta anys sense cap diputat provinent d’una força d’esquerres, republicana i d’obediència catalana, llevat del citat parèntesis entre 2004 i 2008 ocupat pel targarí Jordi Ramon d’ERC. En conseqüència, podríem donar un balanç abastament en mans del centre-dreta, ja sigui de la Lliga o dels Tradicionalistes (abans del 39) o del PP o de Convergència i Unió (després del 78), o del socialisme sucursalista del PSC.

Per això, però no només per això, les eleccions del 20 de desembre han estat històriques, ja que han portat al Congrés en representació de Lleida en Xavi Eritja, de la formació ERC, i un servidor de vostès, de la confluència En Comú Podem (formada per partits polítics i de moviments de l’esquerra municipalista). L’entrada d’En Comú Podem ha estat una sorpresa, ja que les enquestes només la preveien molt remotament, però els més de 30.000 vots han permet folgadament treure el diputat, per davant del PSC, que ha entrat pels pèls, i del PP, Unió i dels presumptament emergents Ciutadans, que han quedat fora.

Com a cap de llista d’En Comú Podem, a poc més de 24 hores després de conèixer l’èxit assolit i encara en calent, intueixo alguns dels factors d’aquest fet històric. En primer lloc, la coherència del missatge: després dels decebedors resultats de les autonòmiques de setembre, on el dualisme plebiscitari i maniqueu va deixar fora de joc la proposta auto-determinista de Catalunya Sí que es Pot, la lògica de les eleccions estatals han rehabilitat el referèndum com a mitjà, democràtic,  legítim i homologable internacionalment, d’exercir el dret a decidir de la ciutadania catalana. La coincidència amb forces de l’òrbita estatal, compromeses amb la identitat nacional de Catalunya i amb la defensa al dret dels ciutadans de Catalunya a ser consultats sobre l’encaix territorial, han permès atraure a grans masses de votants descontents amb el règim autonomista i, alhora, deleroses d’una sortida a l’estancament del procés nacional. A aquest factor, cal afegir la suma de les entitats municipalistes d’electors, especialment el Comú de Lleida, que, a imatge de Barcelona en Comú, basen la seva força en la proximitat i la permeabilitat amb el teixit ciutadà i en la presa de decisions a través de sistemes assemblearis i mecanismes de consens que reforcen l’empoderament de la base. En aquest sentit, el fet que bona part d’aquests comuns s’hagin nodrit de militants provinents de lluites, marees i plataformes socials  (per l’educació, la sanitat, l’habitatge o el medi ambient, per exemple) i que a les municipals del maig entressin a diversos consistoris amb força transformadora, els dóna proximitat i legitimitat davant dels ulls de l’elector. Evidentment, el factor Ada Colau, el seu carisma, la seva hiperactivitat i la seva aura quasi taumatúrgica, ha estat motor propulsor i exemplaritzant del moviment municipalista i transformador des de baix. Una inèrcia que, val a dir, s’ha estès ja per Tàrrega i pel Solsonès i que, pas a pas, s’obrirà els propers anys en forma de plataformes ciutadanes al llarg de la demarcació. Com a tercer factor, no menys important, cal tenir en compte l’altre gran personalitat referent de la confluència: en Pablo Iglesias, líder de Podemos, una de les formacions puntal d’ECP. També el seu carisma i l’oratòria, afegits a la capacitat d’arribar al gran públic des d’un llenguatge intel·ligible, compromès amb la justícia social, solvent i ben estructurat, així com el seu missatge desinhibidament favorable al referèndum català, expressat amb la mateixa convicció a Barcelona que a Cadis, també ha contribuït decididament a engruixir l’èxit de la confluència. A la Colau i a l’Iglesias, la suma d’independents amb currículum activista i de militants de partit, joves, però amb bagatge d’esforç i compromís, ha endolcit un beuratge energètic i aromàtic.

I com a darrer factor, no menys important, l’entusiàstica militància i capacitat de treball dels voluntaris i voluntàries que han esmerçat cap, cor, braços, cames i, sovint també, butxaca, en la consecució de l’èxit: d’aquesta manera, els carrers i places, escenaris de les lluites i reivindicacions cíviques, han estat ara punts de trobada i diàleg amb la població. La capacitat de desplegament de taules informatives (mancades dels acolorits tendals de les altres opcions en concurrència), la interlocució somrient amb el vianant, l’extensió de llaços, banderoles i cartells pel territori, la hiperactivitat a les xarxes socials i una bona –i austera- política comunicativa, sempre atent als mitjans de premsa, ràdio i televisió, han arrodonit una excel·lent campanya que ha propiciat la remuntada des de les previsions més escadusseres.

Arribat a aquest punt, assolits els objectius més optimistes: ser primera força de Catalunya i assolir grup propi al Congrés, En Comú Podem iniciarà el seu avenç amb fets, més que paraules. Les eleccions han trencat amb el bipartidisme i serà indispensable una política de pactes i enteses que, si bé compta amb poca tradició en la política espanyola, està cridada a legitimar la nova governabilitat. Les aritmètiques ofereixen fórmules endimoniades i la generositat, l’alçada de mires i una nova manera de concebre el joc democràtic, poden ser els nous conceptes que acabin amb les estratègies partidistes que han dut a enrocar entre els esculls el règim del 78. Aviat ho veurem. Però el què ha quedat clar és que els ciutadans i les ciutadanes, si veritablement volem exercir la sobirania per a decidir-ho tot, en comú podem.

Ateneu 1-12-15

Anuncis

No compris el meu llibre

Els propers dies, em dedicaré a fer la promoció del llibre “Els castells de la Segarra. Onze itineraris per la marca segarrenca” que acabo de publicar amb l’editorial Cossetània. Una bona colla d’amics i amigues, acreditadament savis i de prestigi merescut (ells sí), m’acompanyaran i m’apadrinaran en un gira de presentacions que, a banda de sobredimensionar el meu ego, serviran per tractar d’assolir el repte d’esgotar la primera edició del llibre. Cervera, Lleida, Guissona, Manresa, Barcelona, Montsonís… seran les poblacions on miraré de convèncer a la concurrència perquè adquireixi la meva primera publicació enquadernada, mentre m’escarrassaré per engrescar-la en la descoberta i l’aprofundiment dels encants d’una terra que ha canviat la meva vida.

No obstant, si de veritat vols descobrir els castells de la Segarra i que aquests siguin la porta d’accés a totes les sorpreses, els tresors i els plaers que generosament et brinda la comarca, posats a sincerar-me (adverteixo que ho negaré si se’m pregunta expressament), el millor consell és que NO COMPRIS EL MEU LLIBRE.

Si de veres vols que se’t reveli la Segarra en tota la seva magnificència, fes com jo: deixa’t estar de llibres i fes un glop de ratafia de les Voltes, vagareja pels carrerons de Pomar, imagina l’esplendor perdut de la torre Saportella, apama les façanes del Mas de Bondia, reviu la batalla de Rubinat, sadolla’t amb el vi dels Comalats, esporugueix-te a les masmorres de les Pallargues, plora davant les ruïnes de Llanera, encimella la torre de Mejanell, devora el conill amb figues de la Redolta, contempla el colós de Concabella, flaira les flors de la dama de Florejacs, penetra a les entranyes de Vallferosa, frueix de l’arròs a Torrecombelles, furga entre els matolls de la Coscollosa, remunta la tartera de carreus de Gàver, contagia’t la crispació guerrera de les Sitges, admira la remodelació de Malgrat, remena els ous de Sant Guim de Freixenet, rastreja els segles a Vilagrasseta, banya’t al doll del Sió, revela l’escalivada dins el ravioli de la Cosa Nostra, escolta la veu de les pedres de Lloberola, juga’t la integritat entre els rocs de la Manresana, reviscola’t amb una sopa de ceba de Cal Guim, guaita des de la torre de l’Ametlla, allista’t a les tropes romanes de Iesso, somriu a Malacara, esperança’t amb els treballs d’Alta-Riba, embriaga’t d’art a la Cardosa, sigues mossegat pels gossos a Montlleó, endinsa’t en la foscor dels túnels de Granyena, llepa’t els dits amb la coca del Peretó, submergeix-te a la cisterna d’Ivorra, enfila’t a les muralles de Montfalcó, escateix les restes del Far, il·lusiona’t amb la restauració de Vergós Guerrejat, adelita’t amb l’espatlla de xai de Ca la Maria, exclama’t amb les antenes de l’Aguda, defensa la plana a Guarda-si-venes, indigna’t a Castellnou d’Oluges, llegeix els murs de Tarroja, furga el passat sarraí al Canós, trota pels senders del Cercavins, aturona’t a Montpaó, escapoleix-te de l’ensulsiada de la Mora, tremola amb els esgarips de Vicfred, acaba l’obra de Fluvià, furga dins els cargols de la Ferradura, copsa el pas del temps a Mont-ros, enroca’t a Massoteres, ressegueix el passat hebreu a Torà, adora el mascle cabró de l’Aquelarre, suca pa al fricandó de la Magdalena, interpreta la muralla de Guissona, enronda el castell de Santa Fe, devora uns peus de porc farcits a Palouet, mol el gra del senyor a Ratera,  reivindica la memòria històrica de la rereguarda, deconstrueix la torre trencada de Torrefeta, clava el pal als pallers de l’Aranyó, estimba’t a les sitges de Timor, colpeja la piloteta a BonArea P&P, volta el nucli de Granyanella, tasta el cigronet del Gòtic, enfronta’t als templers de Montornès, alia’t amb els hospitalers de la Guàrdia-lada, arramba’t a les tanques de la Curullada, fes tres tombs al santuari a lloms de la mula, cerca la curvatura als murs de la Tallada, fascina’t als patamolls de Granollers, retroba la pau interior a la Cabana Sana, posa’t a cobert als ràfecs de Montcortès, saltironeja pels còdols del Llor,  gaudeix del panorama a Palou, malda amb el baró a la Morana, alça l’esguard a la torre de Gospí, grata l’erm de Ferran, recorre el pessebre a Sant Guim de la Plana, reuneix el ramat a la pleta dels Plans, empastifa’t de mel de l’Infant d’Or, admira l’elegància de l’Oluja Jussana, recupera el curs del riu a Riber, erotitza’t a la Prenyanosa, remou els vents a Vilalta, abriga’t a Sant Ramon, fuig dels lladrucs a Fonolleres, enllaça les mans a Castellmeià, allotja’t a Palouet, salta els murs a Golonor, caça la balena de Bellveí, astora’t amb la reconstrucció de Cervera, culturalitza’t amb els Gnoms, estimula’t amb els licors de la Segarra…

Un cop fet tot això, asseu-te en un lloc tranquil, posa la ment en blanc, agafa paper i llapis i escriu tu mateix el llibre: veuràs com surt tot sòl!

Ara bé, si no saps per on començar, se t’escapa alguna de les oportunitats de gaudi pels sentits, et fa mandra sortir de casa i prefereixes voltar apoltronat al sofà de casa, o bé ets més partidari del prêt-à-porter que de visitar el sastre, aleshores, no hi ha alternativa: rasca’t de la butxaca els escassos 17 euros que costa el llibre i ja em diràs…

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

cestudissegarrencs.wordpress.com/

Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...