Els ous d’en Salvador

El diumenge 9 de juny, la població més jove de la Segarra, Sant Guim de Freixenet, celebrava la dissetena edició de la Fira de l’Ou. Com cada any, una gran gentada es congregà a l’antic nucli de l’estació, delerosos de fer-se amb l’esmorzar a base d’ous ferrats i d’endur-se la mitja dotzena d’ous, reclams sempre atractius per atreure visitants. Sense cap temor a la pluja ni al colesterol, vora un miler d’homes i dones van gaudir d’una fira ja tradicional dins del calendari de les nostres terres, i van poder passejar entre les habituals parades de gastronomia, bijuteria, terrissa i demés productes artesans i de qualitat.

Com cada any, l’acte central de l’esdeveniment fou el lliurament del guardó “Quin parell d’ous”, reconeixement que, com el seu testosteroníssim i puc subtil nom al·ludeix, vol ser un homenatge a algú que hagi destacat pel seu valor i perseverança. Avui el premi ja brilla dins les vitrines de l’aventurer Albert Bosch qui, entre d’altres mèrits, té el gens menyspreable d’haver creuat l’Antàrtida en solitari. Tot i això, pocs dies abans, un altre personatge s’havia fet més mereixedor del reconeixement, ja que, a banda de la seva condició de fill de Sant Guim de Freixenet, acabava de fer unes declaracions que, a més d’un i de dos, ens va fer exclamar amb la boca ben oberta allò de “quins ous que té…”.

Dijous, 6 de juny, la Seu d’Urgell. Sis-cents empresaris es reuneixen en la 24a trobada empresarial al Pirineu i, sota el títol, “L’entorn no és excusa”, donen i reben lliçons per aconseguir l’èxit en l’actual context econòmic i social. Entre d’altres, hi participen pròcers com el Sr. Ángel Ron, president del Banco Popular, que hi defensa sense rubor que “la dació en pagament fomentaria la desigualtat social”, el President de l’energètica Enagás, Antonio Llardén, que aprofita per fer la gara-gara al Govern, i el propi Ministre espanyol d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que hi anuncia l’enèsima reforma del sistema tributari. Però, d’entre tota la plèiade de patricis, qui copa més els titulars dels rotatius del dia següent és en Salvador Gabarró, president de Gas Natural i nascut l’any 1935 a la jove població de Pineda de Segarra, abans anomenada Sant Guim de l’Estació i després Sant Guim de Freixenet.

Alguns recordaran al senyor Gabarró quan l’any 2005 feia unes declaracions de dubtós gust anunciant que, des de Gas Natural, empresa que aleshores -com ara- presidia, acabava de col·locar el semen sobre Endesa perquè, nous mesos després, naixés una companyia conjunta cridada a regir l’oligopoli energètic, controlant bona part del gas i l’electricitat de l’Estat espanyol. Finalment, aquella aventura amorosa va acabar en un avortament, gràcies, entre d’altres, a l’acció del banquer avui empresonat Miguel Blesa, qui des de la difunta Caja Madrid va fer mans i mànigues per evitar-ho. Una espina va quedar clavada al cor d’en Gabarró fins que, l’any 2009, va reviscolar-se a través d’una OPA que, amb l’ajuda de la Caixa (entitat de la qual és vicepresident), va fer-se amb l’elèctrica Unión Fenosa. D’aquesta manera assolia la tan desitjada integració dins una mateixa empresa de la producció de gas i electricitat. Val a dir que els ciutadans, atònits espectadors, aviat  començarem a patir-ne les conseqüències, encarnades a través d’una diabòlica invenció: els comptadors intel·ligents, però aquest giny pertany a una altra història que algun dia mereixerà el seu propi article…

Tornant a la qüestió, el prohom santguimenc, en un altre dels seus estirabots, va afirmar dijous passat davant dels assistents a la trobada empresarial que “el fracking tindrà una tecnologia neta que el farà imparable”. No cal tornar a parlar del concepte del fracking, de l’ús inherent de substàncies contaminants i de les conseqüències inevitables sobre la salut i el medi, però sí destacar que parlar de “fracking” i “tecnologia neta” en una mateixa frase és un oxímoron talment enllacéssim  “bomba nuclear” i “polítiques de pau”, “feixisme” i “democràcia” o “intel·ligència” i “militar”. Els rotatius lleidatans van recollir la frase per titular una notícia que aclaria que no hem de patir, perquè -tot i el suport d’aquesta tècnica-, Gas Natural és una companyia “que no utilitza el fracking”. Ara bé, potser haurem d’interpretar aquest comentari més fruit de la voluntat d’acontentar l’habitual anunciant de la papallona carabassa, no pas com una afirmació rigorosament certa…

No ens ha d’estranyar la defensa que fa el President de Gas Natural de l’obtenció de gas a través del fracking, ja que la seva empresa porta una llarga temporada preocupada per la manca de demanda del seu hidrocarbur, especialment des de que el carbó, molt més econòmic, l’està substituint en les indústries de generació d’electricitat, a banda del creixement de la utilització de les energies renovables en aquesta indústria (un 54% al passat més d’abril). En aquest sentit, el conseller delegat de la companyia és un dels més aferrissats combatents de les polítiques d’ajuts a les indústries energètiques renovables en una acció que, per ara, porta el camí d’acabar fent inviable el desenvolupament de les eòliques, termosolars i d’altres fonts no vinculades als combustibles fòssils.

Però, a més, Gas Natural Fenosa sí que està implicada en projectes directament vinculats a la tecnologia del fracking i, indirectament, a l’emmagatzematge dels hidrocarburs extrets a través d’aquesta acció depredadora. L’empresa Petroleum Oil & Gas España, propietat de Gas Natural, és la promotora de dos projectes d’explotació a Astúries (Granda i Villaviciosa), que han estat aturats per la gran contestació social, així com del projecte Fontanellas al Bages, a banda de cinc projectes més per construir gegantescos magatzems de gas no convencional a Andalusia, Cantàbria i Catalunya, on, entre el Bages i el Berguedà, promou el projecte la Pedrera, en connivència amb Iberpotash, la multinacional de la sal potàssica, causant d’un dels més grans desgavells ecològics de la Catalunya actual.

Per tot això, no hi ha cap mena de dubte que en Salvador Gabarró i Serra ha de ser un ferm candidat per rebre l’any vinent el parell d’ous de plata de la Fira de Sant Guim de Freixenet, municipi que, per cert, també s’ha declarat unànimement lliure de fracking.