De bullangues, motins i juntisme

El 27 de març es commemora una onomàstica que no hauria de passar desapercebuda. Enguany, ha fet 213 anys d’una revolta popular que, l’any 1808 i des de Cervera, va suposar l’inici de la Guerra del Francès. D’un motí que tingué lloc a la Segarra setmanes abans dels fets que considera la historiografia majoritària com a punts de partida d’aquell conflicte: la batalla del Bruc (6 de juny) o la constitució de la Junta de Lleida (10 de juny). D’una bullanga fins i tot anterior, i val a dir més festiva, al cèlebre alçament madrileny del 2 de maig.

Manuel de Godoy

Podríem començar la història un any abans, a l’abril de 1.807, quan el monarca Carles IV va concedir graciosament, a demanda de les autoritats locals, el títol de regidor honorífic de la ciutat de Cervera a Don Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa. Aquest Godoy, malgrat que mai havia trepitjat la capital segarrenca, tenia entre els seus mèrits oficials el de ser el Primer Ministre del Regne, duc d’Alcúdia i duc de Sueca, essent conegut popularment com “Príncep de la Pau”. Alhora, entre els mèrits no oficials, però tant o més rellevant, s’hi comptava el de ser amant de Maria Lluïsa de Borbó-Parma, esposa del monarca. Aquest brillant currículum havia motivat la demanda de la Paeria cerverina, atesa des de la Corona i àmpliament celebrada els dies 18, 19 i 20 d’abril. Sa Altesa Sereníssima no va poder acudir (l’excusa era potent: estava immers en forts maldecaps per les intrigues de l’infant Ferran per derrocar del tron al seu regi pare i provocar, consegüentment, la seva caiguda), però fou representat pel marquès de Capmany. “Al héroe entretejed guirnalda hermosa / esparcid a sus pies clavel y rosa /  y tu canta a porfía, Cervera,/ himnos de paz y de alegría” deien els emocionants versos escrits expressament pels fasts des de la ploma del catedràtic i poeta Andreu Torres.

motí d’Aranjuez

No obstant, menys d’un any més tard, la situació a Cervera era molt tensa. Una profunda situació de penúria econòmica afectava a les classes populars de la ciutat, als quals la pressió exercida per part dels cobradors del delme (percentatge del 10% sobre la collita destinat a mantenir el clergat), se’ls feia insuportable. La manca de treball generalitzada havia empobrit bona part de la població i l’efervescència d’un moviment de descontentament amenaçava amb trencar l’estabilitat social. L’espurna que va encendre l’anunciat esclat va ser la notícia de la revolta popular coneguda com “el motí d’Aranjuez”, que el 18 de març havia suposat la detenció i empresonament del totpoderós Godoy, l’abdicació de Carles IV en favor del seu fill Ferran VII i l’ocupació d’Espanya per part de les tropes franceses de Napoleó.

Així doncs, el 27 de març de 1.808, els estudiants de la Universitat prenien la iniciativa i despenjaven els retrats del Príncep de la Pau que decoraven l’edifici, per cremar-los públicament en una gran foguera. A la mateixa pira hi anaven a parar el bust del mateix Godoy, que onze mesos abans havia presidit les festes de celebració, situat al capdamunt d’un pedestal “primorosamente labrado” i flanquejat per branques d’olivera i de llorer en representació de la fidelitat i l’honor que li reconeixia la ciutat de Cervera. Sic transit gloria mundi, deien els clàssics. Així passa la glòria del món.

bullanga

D’aquesta manera, una revolta popular, iniciada pels estudiants, però ben aviat secundada per la pagesia menuda, bastaixos, treballadors desocupats i representants dels gremis, varen alçar-se en protesta pels abusos que els escanyaven i contra l’amenaça de la invasió gavatxa i prengueren el poder de la ciutat. L’exemple va ser seguit en d’altres poblacions i ben aviat l’alçament va fer patir als estaments privilegiats, especialment els grans propietaris i les autoritats eclesials.

Per això, va néixer el moviment “juntista”, destinat a posar ordre, ocupant el lideratge de l’embat contra l’invasor i la resistència contra les noves polítiques afrancesades, laïcistes i liberals. Alhora, posava fre a l’amenaça d’anarquia que qüestionava les propietats i els privilegis de les classes dirigents i “canalitzava” el descontentament popular, assenyalant els enemics a batre.

D’aquesta manera es va organitzar des de la ciutat de Lleida la primera Junta de Govern i Defensa de Catalunya, amb l’objectiu declarat de l’expulsió de l’exèrcit francès del regne espanyol, el manteniment de l’ordre social vigent i l’organització de la defensa de la ciutat. Acte seguit, creaven un cos de funcionaris armats que, mentre combatien l’invasor francès, vetllaven també pel control dels moviments populars i la protecció de la propietat. El clergat hi ostentà la majoria de la representació, al costat dels diputats locals i els nobles i ciutadans honrats de les grans famílies amb més tradició a la vila. La Junta de Lleida va ser reproduïda a les principals capitals catalanes, essent formada una d’equivalent a Cervera el 10 de juny, presidida pel solsoní Ramon Utgés, insigne catedràtic de dret i cèlebre advocat, que dos anys més tard seria diputat a les Corts de Cadis. La pressió social va aconseguir que hi participessin també representants dels gremis, tot i que sense assolir ni de lluny un pes suficient com per condicionat el govern del clergat i les classes benestants.

Perquè, fet i fet, quan la població fa un pas endavant, es revolta i s’amotina i incomoda l’status quo, sempre la gent de-tota-la-vida sap adaptar-se i mutar per mantenir privilegis i control polític. El juntisme n’és (n’era i seguirà sent) un claríssim exemple d’aquesta convergència d’interessos dels poderosos per preservar l’ordre establert.

Universitat de Cervera