Carns rostides

porcsUn grup de vint-i-dos experts de l’Organització Mundial de la Salut han publicat un estudi que portarà cua: després de mesos d’investigació, han conclòs que la carn de porc processada és un aliment carcinogen pels humans. La casuística analitzada entre ciutadans europeus, nord-americans i japonesos els porten a afirmar que hi ha una associació contrastada entre el seu consum i la proliferació del càncer colorectal. D’aquesta manera, els experts en epidemiologies passen a incloure aquest tipus de menjar en el grup de substàncies més perilloses per la salut, al costat no només del tabac, sinó també del plutoni i l’amiant.

Veurem si aquests estudis tenen o no alguna incidència en la que alguns anomenen “bombolla porcina”, proliferació desmesurada i insostenible de granges de producció de porcí, considerades encara com una inversió de capital tan rentable com ho foren, abans dels respectius esclats, les dedicades als portals d’internet o al mercat immobiliari. Com que no hi ha mal que per bé no vingui, potser aquests estudis incidiran en la ciutadania perquè racionalitzi el consum de carn, prevalent la qualitat a la quantitat, i, alhora, s’aturi la invasió de projectes de macro-granges de porcs i mega-plantes d’emmagatzematge dels residus derivats, que amenaça en envair els plans de la Segarra i de l’Urgell. Cervera, Plans de Sió, Torrefeta i Florejacs, la Figuerosa i molts d’altres estan sota aquesta ombra que, a més, trencarà el difícil equilibri de les economies ramaderes familiars, que seran engolides per les grans corporacions agroalimentàries…

RabiniÉs paradoxal com la manca de consum del que ara es presenta com a gairebé un verí, en d’altres temps esdevenia motiu de represàlia i duríssim càstig. Com és sabut, a l’Edat Mitjana, el profit del porc era un signe distintiu dels cristians i el no consumir-ne feia caure en la sospita de practicar la fe jueva o musulmana, creences que prohibeixen la ingestió de carn de mamífers amb la peülla partida (al llibre del Levític, pels jueus) o, directament, la carn de porc i altres porcins (a la Sura, pels àrabs). Aquesta conducta abstinent fou el principi de perdició del pobre Jaume de Casafranca i de la seva esposa, Blanquina Maians, veïns de Barcelona i amb caseta (una borda, segons els testimonis de l’època) a la vila de Cervera…

En Casafranca va ser lloctinent reial, tresorer del Principat i, fins i tot, comissari dels béns expropiats amb l’expulsió dels jueus de 1492. No obstant això, no va poder escapolir-se de la Inquisició, que li va causar la ruïna i la mort. Era conegut que descendia d’una família de jueus que en l’època de les predicacions de Sant Vicent Ferrer, ja fos per veure en els arguments del dominic la llum de la Fe Veritable o ja fos per evitar les ires i les violències dels fanàtics ignorants, es van convertir al cristianisme, i això era factor que el situava en perpètua sospita de ser un fals convers, despectivament dits “marrans”. Fins que uns testimonis dins del procés inquisitorial endegat contra el seu amic Joan de Sant Jordi van comportar la seva detenció i perdició. Afirmaven els familiars del Sant Resituen el Call Jussà de Cervera, actual carrer del Teco. JueuOfici que en Casafranca acompanyava sovint al seu amic Sant Jordi a Cervera, on llegien la Bíblia i realitzaven les pràctiques judaïtzants “ab los jueus cavallers del lloc” i asseguraven també que “en sa casa faea carn salada de cabró e una vegada que los havien posat (…) porch en la olla no volgué menjar”. També de la seva dona, na Blanquina, es recull que “no menjava porch, que quan los jueues menjaven ab ella donaven la benedicció al modo judaic”. Tot això, afegit al fet d’acollir sovint a la casa de Barcelona els amics jueus vinguts de Cervera i de Montblanc, o al fet que alguns afirmaven que l’havien sentit injuriar a uns “cristians de natura (…) dient los que no eren dignes ni mereixedors de besar en el cul a la sua mula”, va portar les sentències on es declarà a Casafranca i a Maials “ésser vertader heretge, judaïtzant e apòstata de la sanchta fe catòlica christiana”. Amb la corresponent sentència, el Tribunal ordenà la confiscació de tots els béns d’ambdós, el seu lliurament al fisc reial, la privació als seus descendents fins a segon grau de tot ofici, benefici o honor eclesiàstic i laic, i la remissió al braç secular perquè, segons el seu judici (“en son for e juy”) i pietosament, actués com considerés oportú. El braç secular, com era de costum, amb ni poca ni gens pietat i amb la contundència del qui tem ser considerat feble o còmplice, va procedir a executar a la foguera als dos cònjuges, el 17 de gener de 1505 en Jaume i, cinc mesos més tard, el 23 de juny, la Blanquina.

I és que els humans som éssers d’extrems. Tant qüestionable és defensar no menjar carn, com incentivar menjar-ne amb excés, tant preocupant és interpretar amb fanatisme dogmàtic i violent una doctrina religiosa, com unes teories científiques, i tant dolenta l’especulació salvatge i sense ètica amb les empreses punt.com, amb els productes immobiliaris o amb la sobreproducció ramadera. Al final, tot perilla en acabar en la foguera, dels inferns, de les vanitats o de la caiguda de les cotitzacions, deixant als supervivents atònits i abandonats al bell mig de la terra cremada.

porc

Advertisements

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 27 Octubre 2015, in paisanatge and tagged , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: