De carasses i altres putades

retauleL’any 1527, el “magnífich concell” municipal de Cervera ordenava tancar “a pedra y obra“ totes les portes del darrera de la casa del pintor Joan Pau Guardiola, àlies Johanot lo Mut. Tan expeditiva acció tenia causa en la reiterada queixa dels seus honorables veïns per tota la “desonestat y vellaqueria” que era públic i notori que s’hi feia. El constant tragí d’entrades i sortides d’homes, molts d’ells capellans, a totes hores i amb propòsits a totes llums poc honestos, havia acabat forçant la intervenció dels paers cerverins. Per tal de posar-hi fi, les autoritats manaven paredar els accessos secundaris a l’habitatge, anunciaven càstig a les persones que hi fossin trobades, desterraven de la vila la criada de la casa i retiraven al pintor i la seva esposa la custòdia de la filla, lliurant-la a alguna persona “que mire per ella y que la guarde y aparte de tota desonestat en la qual la dita sa mare l‘ha inclinada y induyda”.

Barcelona

Barcelona

No obstant, el poder exonerava de tota culpa l’artista, reputat pintor, que ja havia intervingut en retaules per les esglésies de Santa Maria de Cervera, Castellnou d’Oluges, Ivorra i la Seu d’Urgell. Potser consideraven que un home capaç de crear imatges tan pietoses no podia veure’s mesclat en negocis tan baixos i funestos i, alhora, convençuts que la seva minusvàlua (sordmut de naixement), el deixava del tot a mercè de la seva esposa qui, a banda de signar per ell els seus encàrrecs professionals, també feia i desfeia al seu lliure arbitri en els afers que arrodonien els ingressos domèstics. Sigui com sigui, s’establí que tot l’escàndol és “a causa de sa muller y de sa filla y moça”, es barrà tot l’accés a la casa que no fos per la porta principal, però s’evità castigar a en Joanot, perquè, fet i fet, podria suposar la pèrdua per Cervera d’un dels principals pintors de l’època (qui s’acabarà convertint, amb el pas dels anys, en un dels principals mestres lleidatans del cinc-cents).

Barcelona

Barcelona

Val a dir que, des del punt de vista municipal, el conflicte no se centrava tant en l’explotació de la dona, fins i tot en la filla, com a mercaderia sexual (al segle XIV ja trobem a Cervera regulacions fiscals i sanitàries sobre l’exercici de la prostitució), sinó en el fet que l’exercici de l’alcavoteria sí que era pràctica il·legal, en contraposició a l’hostaleria de bordell. És a dir, el proxenetisme, l’explotació de les denominades “àvols fembres” (dones dolentes), “fembres de secle” (dones públiques) o “males dones canthoneres”, era il·legal i durament castigat (amb penes d’escarni públic, assots i desterrament o, en cas de reincidència, execució en forca), sempre i quan no s’exercís en un bordell, supòsit en el què era considerat indústria cívica, ajuda per evitar mals majors i font d’ingressos per les arques públiques.

carassa Berga (Cal Sr.Andreu)

Berga

És per això que els bordells, cases de meuques o lupanars havien de ser fàcilment recognoscibles, a fi i efecte d’evitar incòmodes errors i malentesos. D’aquesta manera, a poc a poc, es varen establir un seguit d’indicatius que permetrien al client àvid de companyia trobar sense dificultat el lloc on relaxar els instints. D’aquesta manera, cases amb les part baixes pintades del color vermell luxúria o amb el número indicatiu del carrer de dimensions molt més grans que les veïnes o, especialment, la presència de carasses femenines a la façana o a la cantonada immediata, s’adoptaren com a identificadors inequívocs.

carassa de Torà

Torà

Un exemple d’aquestes carasses el trobem encara a Ca l’Aiguadé, al carrer del Forn de Torà, a l’alçada d’un segon pis: un rostre femení, encaixat dins uns petita fornícula, que, tot i uns trets facials molt esquemàtics, amb un ulls ben oberts i una boca amb rictus petonejant, permet albirar una invitació fugaç al paradís terrenal. És molt semblant a una altra, de llavis més molsuts,  situada al barri de la Rivera de Barcelona, a tocar del port vell. Més elaborades en trobaríem també a la cantonada del carrer Mirallers i Vigatans de Barcelona, restaurada gràcies al clamor popular, o a Montblanc, a la façana de l’antiga casa de cavalleries i menjars coneguda avui com Cal Colom. En aquests dos darrers exemples, els rostres estan guarnits amb belles cabelleres pentinades amb tirabuixons, record potser de les serps que emplenaven el cap de la mitològica Medusa, paradigma de perdició pels imprudents aventurers. També en serien mostres l’efígie coneguda com “la Caterina”, desapareguda fa ben poc d’una ruïnosa casa cantonera al nucli antic de Barcelona, la carassa encara conservada a Berga als murs de l’antiga fàbrica de Cal Senyor Andreu, que fins la instal·lació fabril era l’emplaçament d’un popular bordell, o una figura femenina que està encastada a bona alçada de la paret de Ca l’Ernesto del Mercè, a Camarasa.

Camarasa

Camarasa

Avui en dia, l’ofici més antic del món segueix exercint-se amb major o menor ostentació, i encara amb un buit legal que esdevé llavor de pràctiques degradants de la dignitat i la seguretat dels i les qui l’exerceixen. Oblidades les carasses, ara són llums de neó i làsers rutilants els ginys que indiquen el camí cap a Fonolleres, Ponts, Torrefarrera i d’altres llocs on com escriví el poeta dels bordells, Gil de Biedma, a canvi de dos bitllets, hom podrà “Como un operario que pule una pieza, / como un afilador, / fornicar poco a poco mordiéndome los labios. / Y sentirse morir por cada pelo / de gusto, y hacer daño”.

bordell 2

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 20 Octubre 2015, in Sin categoría. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: