El doctor immortal

MariàAls anys setanta del segle XIX, un metge s’instal·là al llogarret de Mont-roig, avui integrat dins dels Plans de Sió. El seu nom era Marià Torres i, tot i que era fill del Tarròs, arribava de la Barcelona convulsa de l’època. Malgrat no haver acomplert trenta anys, era un personatge destacat dins el pensament del liberalisme català i un acèrrim partidari del republicanisme, fet que l’havia allunyat de l’Església oficial i li havia portat no pocs enemics. Durant la seva estada a Mont-roig desenvolupà les seves tesis sobre l’espiritisme cristià i inicia el seu assaig pòstum sobre “la Religió Futura”. L’any 1879 neix el seu fill Humbert, que amb prou feines tindrà temps de fer les primeres passes pel poble, perquè, perseguit pels seus detractors (que perpetraren un atac fallit contra la seva vida i assassinaren el seu home de confiança), tota la família és veu compel·lida a marxar a Lleida.

Però el protagonista d’aquestes ratlles no és pas en Marià, sinó el fill que va abeurar-se de la triple passió del seu pare: la medicina, la política i la metapsíquica (ciència anomenada més tard “espiritisme”).

Humbert Torres i Barberà va ser un dels polítics més rellevants de la Lleida de principis del segle XX. Militant des de ben jove dins el republicanisme, va ser el responsable del gir catalanista de les Joventuts Republicanes. Començà la carrera política a la Paeria de Lleida, a les sessions de la qual, l’any 1908, va aconseguir que s’incorporés la llengua catalana. L’any 1917 va ser escollit el primer alcalde de Lleida designat per la voluntat popular (ja no per reial ordre) i, des del càrrec, va dotar la ciutat del mercat del Pla, un nou escorxador, l’escola d’arts i oficis i la casa de socors.

La dictadura de Primo de Rivera l’obligà a deixar de marge l’activitat política, centrant-se en excel·lir com a metge. Pioner en promoure l’educació sexual entre la ciutadania, va publicar diversos treballs i estudis difonent les mesures de prevenció de malalties venèries.

L’any 1931 fou un dels promotors de la Conferència d’Esquerres Catalanes d’on sorgiria Esquerra Republicana de Catalunya. Al costat de Francesc Macià, va ser Diputat constituent al Congrés de la Segona República espanyola, des d’on va redactar la Llei de llibertat religiosa, defensor de l’Estatut de Núria i, més tard, entre 1932 i 1939, Diputat del Parlament de Catalunya. A la mort de Macià, fou cridat a succeir-lo, però ho refusà en atenció a la candidatura del seu amic (i paisà) Lluís Companys. Al febrer de 1939 marxà a França, on s’integrà a la Generalitat de l’exili, encapçalada pel President Irla, fins que a principis dels anys 50 tornà a Barcelona on morí l’any 1953.

Però, més enllà de la seva dedicació a la política i a la medicina, Humbert Torres passà a la història per ser un dels màxims representants a casa nostra de l’estudi dels fenòmens paranormals. Seguint el camí del seu pare, va aprofundir en l’anàlisi de la metapsíquica, convertint-se en una autoritat en la matèria. Estava convençut que la única realitat és la espiritual i de l’existència d’una ànima independent del cos, preexistent i supervivent a la vida terrenal. “La vida no acaba en el sepulcre i la tomba no és més que un jaç de descans entre dues etapes”, defensava en la tesis sobre la immortalitat humana presentar en el Congrés Espiritista Internacional, celebrat a Barcelona l’any 1934. Tan fermament convençut n’estava que, per escàndol de la societat lleidatana, a una setmana de la defunció de la seva esposa, quan encara la família vestia de dol, va convocar els seus fills al crit de ”¡S’ha acabat la tristesa!” i se’ls va emportar a la llotja que tenia abonada al cinema Granados. “La mare viu a un altre món i és feliç i aquí l’hem de recordar però sense tristesa”, conta el seu fill Víctor que els va explicar a ell i els seus germans el dia que va enviudar.

Les conviccions el duien a creure en la telepatia, en virtut de la qual es comunicaria informació entre dues ments, sense ajuda del llenguatge ni cap dispositiu, en la criptestesia, que permetia el coneixement d’una realitat exterior, distant en temps i espai, i la xenoglosia, que concedeix parlar idiomes desconeguts i no apresos. De fet, feia servir mèdiums per evocar i comunicar-se amb persones allunyades, de la mateixa manera que avui podríem fer servir el telèfon mòbil, fins i tot per coses tan fútils com trobar objectes extraviats o conèixer l’emplaçament d’una persona.  Forta influència va tenir sobre el President Companys, l’esposa del qual celebrava sessions d’espiritisme a casa seva on hi assistien representants de la intel·lectualitat i les famílies benestants, al costat de militants anarquistes i comunistes (l’escriptor Joan Sales, per exemple), fins que el Partit els hi ho va prohibir. En aquestes sessions s’invocava l’esperit de Salvador Seguí, sindicalista conegut com “el noi del sucre”, o de l’advocat assassinat Francesc Layret. Però la Guerra Civil i la victòria del feixisme van acabar amb tot aquest apogeu espiritista: els batejos, casaments i enterraments civils defensats pel col·lectiu, així com la seva oposició a la guerra, la seva prèdica entre els sectors progressistes i llibertaris i el fet d’entendre la religiositat com un fenomen personal individual i no col·lectiu (al contrari de la religió catòlica) van fer que el franquisme el reprimís fins a la pràctica extinció o, en el millor dels casos, caricaturització.

Humbert Torres no va oblidar mai el seu poble natal. Des del seu càrrec de diputat, va facilitar els tràmits oficials perquè Mont-roig construís una escola i fos dotada ben aviat d’un mestre. L’any 1931 assistí a la inauguració de l’edifici i el poble li va dedicar la plaça on estava ubicat.

Per tot això, Humbert Torres i Barberà no és només un personatge il·lustre de la comarca i del país, sinó que, a més, per mèrits propis i pel seguiment de la “teoria espírita”, esdevé un ésser immortal. En conseqüència, espero que dediqui uns instants de l’eternitat a llegir aquest article i, si s’escau, em faci saber si li ha agradat o no. I no m’espantarà ni poc ni gens, perquè, de fantasmes provinents del més enllà i del més ençà, en tracto quasi a diari.

espiritismo

Advertisements

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 29 Setembre 2015, in paisanatge and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. Déu vos guard, sóc l’Humbert Torres. M’ha agradat l’article. Sí, hi ha una altra vida, i per a la majoria és millor que aquesta. No us preocupeu: nostru sinyó us té preparada una bonica sorpreseta.

    • Déu vos guard, insigne doctor. Celebro que us hagi plagut l’article, humil homenatge a una il·lustre figura que -per vergonya- avui només tenim present quan girem la cantonada del Gran Passeig de Ronda per anar a Prat de la Riba. Amatent al que em reservi el fat, us contestaré amb paraules del vostre fill: Déu meu ja estic a apunt. Ja vençut, però encara sota el meu estandard.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: