Redempció de captius

Fa pocs dies, l’”Escorial de la Segarra” va ser l’escenari del tret de sortida de les celebracions per a commemorar els 800 anys de l’Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més coneguda com l’Orde dels Mercedaris. El convent de Sant Ramon del Portell va reunir centenars de devots de la congregació en el primer dels actes que clouran el 10 d’agost de 2018, quan s’acompliran vuit segles del dia que la institució fou solemnement constituïda a la catedral de Barcelona.

redempcióCorrien els primers anys del segle XIII quan un mercader de Barcelona s’entossudí a dedicar-se a alliberar cristians de les mans dels infidels, temorenc que abandonessin la fe cristiana en ser venuts com a esclaus. Aquelles redempcions més tenien de transacció comercial que d’acte aventurer i intrèpid, ja que molts dels presoners fets ho eren per demanar un rescat pecuniari. Aquesta circumstància va portar al mercader, de nom Pere Nolasc, a les portes de la bancarrota. Volgué el Cel acudir al seu socors i la mateixa Marededéu se li va aparèixer per demanar-li que fundés una orde religiosa dedicada a aquest empeny. Així, assessorat per l’il·lustre jurista i pioner inquisidor Ramon de Penyafort, presentà el projecte a la Corona Catalana i n’assolí el vistiplau que ara es comença a commemorar…

Constituïda l’Orde dels Mercedaris, el mateix fundador, Pere Nolasc, va voler establir un enclavament a la comarca de la Segarra, convençut que seria un bon lloc per a recollir almoines. Diuen que l’any 1245, Bertran, frare mercedari de confiança del fundador, va assenyalar un llogaret, a tocar d’una capella dedicada a Sant Nicolau, dins la parròquia del Portell, en el terme de l’antic del castell de Mejanell, com a emplaçament idoni per a establir-hi la comunitat. Però no se’n tenen notícies fins al segle XV i, encara menys, del personatge que li donà nom: Sant Ramon Nonat, que no apareix fins al segle XVI.

En front d’això, diu la tradició que l’emplaçament no fou escollit per un bípede racional, sinó per una bèstia quadrúpeda. Popular és la llegenda que conta que el lloc on s’erigí el convent fou on va caure morta, després de donar tres tombs, la mula que carregava el cos del més popular dels sants segarrencs i, per extensió, catalans: Sant Ramon Nonat. No obstant, la realitat històrica d’aquest personatge sembla més que dubtosa i tot apunta al fet que, com succeeix amb Santa Eulàlia de Barcelona, estiguem davant d’un sant inventat. Ja al segle XVI, el dramaturg Mira de Amescua parodiava l’hagiografia del sant en la seva comèdia “El Santo sin nacer y mártir sin morir”, en al·lusió al fet que a Ramon se’l deia “no nat” per haver estat extret del ventre de la seva mare morta, obert amb la fulla d’una espasa (com diu Joan Arimany: si no hagués passat al davant Juli Cèsar, de les cesàries ara en diríem “ramonades”) i al fet que va morir al llit, tot i que va rebre el martiri de patir la boca tancada amb cadenat i pany durant el captiveri en terres dels infidels. Avui, historiadors com el pare Antoni Pladevall, consideren que el sant fou un invent de la imaginació popular, possiblement sorgit a partir de dades biogràfiques del mateix Ramon de Penyafort i del frare Ramon de Blanes, un dels fundadors de l’Orde mercedari, que va morir captiu i martiritzat a Granada l’any 1235.

Tot i això, les presumptes relíquies del Sant són objecte de veneració pels peregrins des del segle XVII,  quan l’església va aprovar-ne el culte.  El santuari actual, l’any 1695, va rebre les despulles traslladades des de l’ermita de sant Nicolau, en mig de grans festes presidides pel bisbe de Tarragona, antic mestre general de l’orde dels Mercedaris. Diuen les cròniques que hi assistiren representants de 43 pobles i més de 400.000 fidels. El cos romandria allí fins que l’any 1936 fou retirat per uns guàrdies de la Generalitat i portat a Barcelona, on se’n va perdre la pista. Però, tot i això, diversos ossets atribuïts al sant havien estan prèviament repartits per altres esglésies. Fins i tot al propi convent n’havia quedat un estoc ampli, com va demostrar el fet que, malgrat les relíquies que es conservaven al sagrari de l’església del monestir foren robades l’any 2007 i mai més recuperades, ben aviat foren reposades per altres fragments del cos sant, llestes per a ser venerades en el tradicional pelegrinatge de cada 31 d’agost.

Però, no obstant això, el monestir de Sant Ramon segueix avui, com des dels inicis de l’orde, formant novicis mercedaris, destinats ja no a la redempció de captius en sentit estricte, amb el vot de “lliurar-se personalment com a ostatges o lliurant llur vida, si fos necessari, per aquells captius que estaven a punt de perdre llur creença en la fe catòlica”, sinó a l’assistència com a capellans de les presons i a la lluita contra les noves formes d’esclavitud, no només la presó, sinó la persecució, l’exclusió social i d’altres causes de marginació que redimeixen amb la reinserció.

De fet, personatges com l’exministre Rodrigo Rato, que va passar unes poques hores a la presó, l’expresident balear Jaume Matas, que hi va passar nou mesets, o l’empresari i expresident del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez, en règim de tercer grau poc després de l’inici de la condemna de privació de llibertat, és ben segur que porten entre camisa i pell un escapulari del sant. En cas contrari, no s’entendrien les seves redempcions del calabós al qual, per les seves males arts, havien estat engarjolats i on haurien d’haver passat una llarga temporada. I és que la fe mou muntanyes, alça convents i ens fa lliures, i, si com en Nolasc, gaudim d’un bon peculi per a enfortir la fe, el captiu sempre trobarà la redempció al seu abast.

31-Sant-Ramon-Nonat

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 6 Mai 2015, in Esdeveniments and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

cestudissegarrencs.wordpress.com/

Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: