Valga’m Déu i Sant Ibuprofè

L’ibuprofè és un dels medicaments més presents a les nostres llars. Amb efectes antiinflamatoris, és utilitzat habitualment per a fer baixar la febre i per a alleugerir els símptomes dels mals de caps i migranyes i els dolors diversos, entre els quals són ben habituals els musculars, les molèsties de la menstruació i el dolor post-quirúrgic. També s’usa per tractar quadres inflamatoris, sovint relacionats amb artritis, i en ocasions, fins i tot és receptat per pal·liar l’acne. A més, és àmpliament divulgat que un dels seus descobridors, el Dr. Stewart Adams, el va posar a prova per alleugerir els efectes d’una ressaca, aplicació que, em diuen, és una de les més concorregudes.

Fa ja temps que aquest medicament és un dels de major demanda a les farmàcies del país i dels més receptats pels facultatius i, en conseqüència, responsable de bona part de la despesa de la Sanitat Pública. Com a mesura per reduir aquest dispendi, el Gobierno de la Nación va decidir l’any 2011 que es pogués adquirir en dosis individuals, fet que havia d’estalviar a les arques públiques més de sis milions d’euros l’any.

No obstant, donat que aquesta mesura no deu haver afavorit tot l’estalvi desitjat, s’ha optat per una altra eina que sol ser més eficaç per influir al ciutadà: la por. Així s’ha donat ressò a la notícia que el consum sovintejat d’ibuprofè por tenir com a conseqüència patologies cardíaques, riscos cardiovasculars i trombosis arterials. En conseqüència, seguint les indicacions del Ministerio, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha fet diverses recomanacions als professionals sanitaris perquè controlin les receptes d’aquest medicament i, si s’escau, ho facin en dosis més baixes. D’aquesta manera, el fins ara considerat com a  medicament rei de la triple A: analgèsic, antipirètic i antiinflamatori, es veu en perill de ser desbancat del seu tro.

Com a alternativa, pel cas de símptomes de dolor i molèsties en general, seguint la política de racionalització de la despesa, altrament dit “retallades”, ben aviat prendran com a model un mètode remeier que, a més de no tenir efectes adversos ni generar residus contaminants, té un cost zero per la sanitat pública: el ritual de trencar el cop d’aire.

La diagnosi és ben senzilla i l’usuari el pot fer a través d’un facultatiu aliè a la comunitat mèdica. La curadora (generalment una dona) haurà de tenir a mà un plat ple d’aigua, un ganivet o unes tisores i un setrill d’oli. El ritual partirà d’encomanar-se a la Santíssima Trinitat per saber si el pacient té o no la dolència: “En nom de la Santíssima Trinitat esbrinaré si (en tal o en tal altra)  té un cop d’aire”. A continuació, vessarà tres gotes d’oli sobre l’aigua mentre es recita una oració dedicada a Déu i Sant Martí, si és al matí, a Déu i la Verge Maria, si és al migdia, i a Déu i Sant Silvestre, si és al vespre (pel que sembla, si és de nit, no valdrà encomanar-se a Déu i Santa Judit, i s’haurà de suportar la dolència fins arribada l’hora del matí). Si, en contacte amb l’aigua, l’oli sura, significa que la dolència del pacient no és un cop d’aire, i haurà de recórrer a la farmacopea tradicional; però si les gotes es mesclen amb l’aigua, serà signe que el cop d’aire és un fet. Aleshores, recitant “el que Déu li ha donat, la Santíssima Trinitat el curi ben aviat”, mentre es talla el líquid amb l’eina triada, tot fent el senyal de la Creu i resant un o tres Parenostres (a gust del consumidor), el mal serà curat en un breu espai de temps. En acabar, l’aigua haurà de ser llençada fora de casa (no s’hi valen els testos del balcó).

Aquest remei és extensament emprat a l’Anoia, on qui més qui menys coneix una padrina que sap bé de què va aquest ritual. Val a dir que per garantir-se l’èxit no cal que estigui present la persona per la que es diu, extrem que en permet la deslocalització i evita el col·lapse de les consultes. Això el fa plenament vàlid pel cas que s’acabi aprovant el Consorci sanitari de Lleida, que amenaça en alçar una barrera que impedeixi a la gent de la Segarra (i de les terres de Lleida en general) a accedir als centres hospitalaris i d’especialitats de la demarcació veïna, de manera especial l’Hospital d’Igualada. Així, amb una simple trucada, podrem assolir la diagnosi i la teràpia, sens necessitat de desplaçament fora del territori lleidatà i sense ocasionar cap despesa mèdica al sistema de salut pública de Catalunya.

Això sí: component imprescindible per a assolir l’efecte curatiu és tenir-hi fe. La mateixa fe que convé per creure els alts mandataris de Catalunya quan asseguren que amb el Consorci Sanitari no s’està privatitzant res, que la majoria de la societat n’és partidària i que fer cas omís del que diu el Parlament no perjudica la qualitat democràtica del país.

Jo, per si de cas, maldo per tenir la farmaciola ben abastida d’ibuprofè, bon recurs per tenir a mà en profilaxi de maldecaps i inflamacions gonadals. Digueu-me home de poca fe i, com diuen les padrines, qui no té fe, no té res. Res. Tampoc un cop d’aire.

Ibuprofe

Advertisements

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 22 Abril 2015, in Política and tagged , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: