Conills, però mai esconillats

En Vidal Vidal, admirat escriptor i segarreta oriünd dels imprecisos límits, parla en un dels seus volums de les Rutes de Ponent de la “ruta eròtica de la Segarra”. Fent un joc de paraules, matusser, però no mancat de gràcia, traça el suggeridor itinerari de ponent a llevant a partir de tres fites: la Figuerosa, la Cardosa i la Prenyanosa. Diuen els filòlegs, molt més seriosos i poc amics de les brometes fàcils, que l’origen dels tres topònims -lluny de la sensualitat de l’estirabot- és d’origen vegetal (figues, cards i prenys), però és sabut que els escriptors (i més si són tan hedonistes com el mateix Vidal) tenen butlla per segons quines llicències.

A aital ruta, ara hi podrem afegir una quarta fita que ben segur faria (potser farà) les delícies d’en Vidal, qui no dubtaria en incorporar-la com a punt de partida: Conill, llogaret ideal per posar en marxa el recorregut eròtic dels plans eixuts, i no només per la proximitat geogràfica a la Figuerosa…

El lloc de Conill enfonsa la seva història a l’alta edat mitjana, quan el comte Ermengol IV d’Urgell conquerí el lloc i el cedí als seus cavallers perquè comandessin la repoblació. Apunta l’amic Albert Turull que l’origen del seu topònim es troba en el llatí cuniculus (possiblement derivat d’un mot iber), que faria referència no pas al rosegador, sinó als forats buidats a la terra. De cuniculus  derivaria el mot “conill”, nom del mamífer herbívor de cua curta i orelles llargues i, alhora, del catau que li fa de refugi (d’aquí ve el verb esconillar-se, sinònim d’amagar-se sobtadament) però, al mateix temps, també la referència a l’òrgan sexual femení, accepció de la qual, per extensió, es forma l’expressió “anar conill”, és a dir, anar despullat o en pilotes.

conillsI és aquí on trobem el prodigi. El poble de Conill, erm i deshabitat des de 1980, després de dècades de projectes frustrats, agressiu espoli i ruïna progressiva, ha estat adquirir per Emili Vives, activista cultural, dinamitzador social i militant de l’ecologisme, el vegetarianisme i el naturisme, altrament dit nudisme. L’Emili és el màxim responsable de la recuperació d’un altre nucli deshabitat, el Fonoll, a la Baixa Segarra, que després de vint anys ha passat de ser un munt de cases enrunades, sense serveis ni comunicacions, a un nucli habitat que inclou un alberg, un local social, una biblioteca, un restaurant, sauna, bassa, horts i més de quaranta apartaments. Però el que més famós ha fet al Fonoll no és pas el projecte desenvolupat de recuperació d’un poble condemnat a l’oblit, sinó esdevenir la seu de l’Associació Naturista Amics del Fonoll, que l’ha convertit en un dels principals referents de les comunitats nudistes d’Europa. I tot això en lluita constant davant les traves d’una administració que, en comptes  de celebrar la restauració i la repoblació de l’erm, no ha deixat de posar-hi entrebancs fiscals, urbanístics i, com a guinda, la instal·lació a tocar d’uns aerogeneradors gegants que amb el seu soroll i la seva presència intimidadora fan prou difícil la vida a Fonoll. Però l’Emili no s’esconilla i, lluny del desesper, segueix plantant cara als obstacles amb totes les eines al seu abast.

I ara l’Emili és l’amo de quatre de les cinc cases de Conill i, ben segur, no trigarà en adquirir-ne la cinquena. I, més segur encara, tampoc li serà fàcil reconstruir el poble i fer-lo habitable, perquè, si a Fonoll s’ha trobat amb l’agressió dels aerogeneradors, a Conill hi té un altre projecte que amenaça la qualitat de vida dels futurs estadants:  la planta de compostatge que ben a prop, dins del terme d’Ossó de Sió, es projecta, front l’oposició popular, per tractar els residus de la Corporació Agroalimentària de Guissona…

De tot això no n’és aliè el Parlament de Catalunya. Allí s’hi ha discutit el fet que es projecti la dita instal·lació industrial en uns terrenys qualificats d’Espai Natural Protegit, inclosos en la Xarxa Natura i la zona ZEPA. No obstant, els vots en comú de la pinça CiU – PP (contra tota la resta de diputats) han impedit aprovar la proposta de resolució que demanava la revisió de l’avaluació i autoritzacions mediambientals de projecte. Tot i això, sí que s’ha aprovat carregar a l’Ajuntament d’Ossó de Sió amb la patata calenta de prendre nota dels perjudicis que li poden revertir cas d’atorgar la llicència del projecte i de requerir-lo perquè exigeixi a la promotora que retiri el material que ha acumulat a la zona sense cap permís ni llicència.

Però, com dèiem, conills o no, l’Emili Vives i la seva família, bregats ja en mil batalles, no s’esconillaran i faran front als esculls que se’ls planti per fer de Conill un espai de llibertat i de creació artística. Es preveu que sigui realitat en quatre o cinc anys. Tant de bo sigui així i que allò que no van poder portar els diners que l’any 2010 havien de fer-hi el Centre d’Interpretació de les Zones Estepàries de Lleida (i que van remuntar Sió amunt fins Concabella), ho faci realitat l’entusiasme, l’energia i la tossuderia, més algun dineret de collita pròpia, d’en Vives, sumat a l’esforç dels voluntaris fervents que l’acompanyen.

Així doncs, acollim amb alegria que el Conill reviscoli. Desitgem que la bona nova humitegi els plans de Llenguaeixuta. Que l’avícola es retiri perquè el conill saltironegi. Que el purí no empudegui i el fonoll perfumi. Que la ruta eròtica hi tingui un digne preliminar i, si s’escau, anant i tornant de Cardosa i Prenyanosa, porti de retorn la vida allí on mai no hauria d’haver marxat.

conill

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 14 Abril 2015, in Patrimoni and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: