Moviment de terres

El padrí Ramon no ho vol entendre. Li ho han explicat una dotzena de cops i segueix sense voler-ho entendre. Això de la concentració parcel·lària és un gran benefici per la família. És cert, sí: li prenen la vinya vella i les finques del tossal, però les hi canvien per una de molt millor. Tots ho sentim: l’agrupació de les finques s’endurà per davant aquell corriol que recorria amb la padrina, quan tot just començaven a festejar, i també enderrocarà la cabana de volta on, amb son pare i una mula, tantes nits havien passat en època de collita. Però tot això ja ha passat a la història. Avui, gràcies al canal, l’anhelada aigua arribarà als camps i no hauran de patir per si plou o no plou. Totes aquelles finques repartides els seran bescanviades per una de nova, molt més plana, i amb accés al reg. A tots ens sap greu que desaparegui el bosquet d’alzines on anàvem a fer la mona, al costat de la cabaneta del tros i l’era de batre, però ja fa anys que no hi celebrem res i la borda cau de vella.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAPerò ell no vol. Tossut. Enganxat als seus records, a la nostàlgia, s’hi oposa. Per res del món vol deixar les finques en mans de forasters. La superstició o una afecció malaltissa a la terra , quasi fetitxista, sembla pesar-li i l’impedeix de signar el document. No hi ha manera de fer-lo baixar del burro. S’oposa de totes totes a que ningú posi les seves mans sobre el tros i, menys encara, que passin per damunt de l’era vella.

Finalment, el temps fa la seva feina. El padrí manté la seva decisió fins el darrer alè. El dia tercer després del final, l’hereu se’n fa amo, paga els impostos i baixa a la delegació d’Agricultura a signar la cessió. En poques setmanes, les màquines entraran.

———————————————————————————————–

moscaL’aviació dels nacionals ja ha acabat la feina. Ha esmicolat tots els avions de cartró de l’aeròdrom, aquells “grillos” de fireta que els van tenir entretinguts uns quants dies. Els moros han creuat el Segre i no trigaran en arribar.

Els rojos es retiren. Malgirbats, bruts, nafrats. Deixen enrere la línia de trinxeres que havia de resistir després de la caiguda del front de l’Ebtre i marxen cap a Barcelona. No tindran ni temps ni esma d’endur-se l’armament. Mig centenar de fusells, milers de cartutxos, una dotzena de morters i més d’un centenar de projectils, que havien de ser emprats per frenar l’avenç dels feixistes, queden mal apilats dins la cabana.

En Jaume, des de seu amagatall, contempla la retirada dels republicans. Ara ja no treuen pit. Recorda aquell dia quan van arribar al poble, encapçalats per aquella mala puta de la Passionària. Fent el fatxenda van cremar l’ermita i se’n van endur l’alcalde i el rector per afusellar-los contra el mur del cementiri. Ara es retiren capcots. Per enèsima vegada, els maleeix. Encara passarà una altra nit emboscat sota les figueres, amagat dins un catau, abans de retornar al poble.

L’endemà, de tornada, es fondrà en una abraçada amb en Ramon, el seu fill, un marrec de deu anys, a qui els darrers temps li han llaurat prematures arrugues al front i apagat la brillantor dels ulls. El nen, sense paraules, l’agafa de la mà i el porta fins la cabana de l’era vella, on hi ha tot l’arsenal abandonat.

Sense temps a perdre, en Jaume pren dues pales, una per ell i una altra pel seu fill. Al llarg d’una extenuant jornada obren un enorme clot al peu de la més gran de les alzines. Acabat el forat, amb tot el neguit del món, transportantaran les armes deixades pels republicans. L’home no té cap simpatia per aquells rojos assassins que les han abandonades, ans al contrari, però tampoc les vol veure en mans dels que han estat bombardejant el seu poble, sense parar-se a destriar uns dels altres. Les armes les carrega el dimoni, li diu al seu fill, i més val que les fem desaparèixer o ens portaran problemes.

Així, quan l’avantguarda dels nacionals fa la seva entrada al poble, el clot ja està curull. Els fusells, les caixes de cartutxos, els morters i tota la càrrega de projectils, reposen sota l’alzina gegant, en un extrem de l’era vella. Ni republicans ni feixistes en faran servei. Aquell carregament no sembrarà la mort per la qual va ser fabricat.

En Jaume fa jurar al seu fill Ramon que mai revelarà allò que han fet. Aquella càrrega romandrà per sempre més enclotada a un extrem de l’era vella i ningú, ni la mare, ni tan sols el senyor rector, ho han de saber.

———————————————————————————————–

La reorganització de la propietat, eufemísticament dita eco-concentració, avança a ritme de buldòzer. Els antics marges de pedra, les rengleres d’ametllers i oliveres, els bancals i els tossalets d’alzineres desapareixen a poc a poc, deixant pas a les noves grans extensions de finques. El camps resultants estaran adaptats a la nova maquinària agrària. Les grans recol·lectores i sembradores faran molta més feina en aquelles extensions traçades amb tiralínies, sense girs bruscos, desnivells incòmodes ni obstacles de cap mena. El reg arribarà a tots els racons i garantirà unes excel·lents collites, ja no sotmeses al precari règim pluviomètric  dels secans.

OLYMPUS DIGITAL CAMERALa pala metàl·lica de l’anivelladora avança amb autoritat per l’era. Ja fa hores que ha anorreat les restes de la cabana del padrí. Els seus carreus han estat retirats curosament i apartats de les piles de runa comú. Foren tallats per una mà traçuda  i podran ser venuts com a bons materials de construcció. Ara, l’impassible acer es dirigeix a la vella alzina, que aguanta amb dignitat els envits del dispositiu. Tot i això, no triga en caure, esmotxada per l’immisericorde acer. A continuació, el buldòzer clava el trencador a la gran soca i comença a percudir amb força. De sobte, la resistència del sòl cedeix i el soroll del fregament esdevé metàl·lic.

La terra tremola. L’explosió se sent des de Cervera i Tàrrega. La columna de fum serà visible des de Balaguer, Borges Blanques i Montblanc. Les restes del buldòzer s’escampen en un radi de més de cent metres. Dins el cràter resultant hi cabrien tres camps de futbol.

Aquell mateix dia, l’enginyer en cap visita el lloc. Contempla. Pensa. Somriu. Decideix que hi traslladarà la bassa de regulació que estava prevista uns quilòmetres més avall.

Advertisements

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 25 Març 2015, in Paisatge and tagged , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: