Giri a l’esquerra per Comorera

El feixisme ofega, oprimeix, es proposa eliminar de soca-rel les nacionalitats. En la línia oposada nosaltres hem d’exaltar, reivindicar les personalitats nacionals, recollir i desenvolupar les reaccions separatistes de Galícia, Euskadi i Catalunya; popularitzar a Espanya i internacionalment el dret a l’autodeterminació total dels pobles oprimits pel feixisme; aprofitar les conjuntures favorables que ens ofereix la lluita internacional contra el feixisme per facilitar el ressorgiment de les personalitats nacionals oprimides i obtenir el seu reconeixement com a factors positius i necessaris i útils als països democràtics i per la seva més ràpida victòria”. L’autor d’aquestes ratlles és Joan Comorera i Soler, polític nascut a Cervera l’any 1894. Conseller d’Economia i Agricultura al Govern de la Generalitat, el 6 d’octubre de l’any 1934 va participar en la declaració de “l’Estat Català de la República Federal Espanyola”, fets que el portaren una llarga temporada, juntament amb el President Companys, a la presó de Cadis.

comorera---rexasAvui cal reivindicar Joan Comorera i el seu llegat polític i ideològic. Temps després del fracàs de la declaració de l’Estat Català i l’empresonament del Govern, ell va ser capaç de reunir les forces obreres i catalanistes del país en una de sola. El 23 de juliol de 1936 fundava el Partit Socialista Unificat de Catalunya, resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE, i n’ocupava la primera secretaria general. Des del PSUC, el cerverí va lluitar amb força contra el feixisme, pel dret a l’autodeterminació dels pobles oprimits, per la República catalana i per l’emancipació de la classe obrera. Acabada la guerra, a l’exili, la seva defensa de la independència del PSUC front el Partit Comunista Espanya també li va valer l’enemistat de la Pasionaria (“en Moscú sólo hay sitio par un partido comunista espanyol”, li etzibà) i la conxorxa dels camarades comunistes espanyols, que van tramar un pla per liquidar-lo i del qual va haver de fugir retornant a Catalunya sota identitat falsa.

Entre 1950 i 1954, des de la clandestinitat i amb la única ajuda de la seva esposa, Rosa Santacana, va publicar trenta-dos números de la revista Treball. Però un mal dia i a conseqüència d’una delació, va ser detingut per la policia secreta franquista. Va patir quinze dies de tortures i tres anys de judici. Tot i la defensa assumida per un altre cerverí, l’advocat Josep Benet, de pensament netament  independentista, fou condemnat a trenta anys de presó. No obstant, no els va poder complir: l’any 1958 moria a la presó de Burgos pels estralls dels maltractaments rebuts.

Comorera és un exemple de la lluita per la unitat de les esquerres i, alhora, pels drets nacionals de Catalunya. Cercava assolir un Front Nacional que fos “l’aglutinant únic de tots els catalans honrats que lluiten per alliberar-la de traïdors i opressors, de colonitzadors estrangers i de feudals agraris castellans i que a la vegada, impedeixi que el moviment nacional català degeneri en nacionalisme petit-burgès, de reaccions histèriques i sense perspectiva històric” (com escriví l’any 1939). Avui, quan l’hereva d’aquell PSUC que va fundar, la formació Iniciativa per Catalunya, aposta perquè Catalunya esdevingui un subjecte polític sobirà, un Estat, però dins d’Espanya, i relegui l’opció independentista a la consumació de la frustració d’una nova (enèsima) oportunitat d’enteniment i bilateralitat amb l’Estat espanyol, cal recordar Comorera i la seva màxima “som catalans per naturalesa, espanyols per coacció”.

Per tot això, convindria a les forces d’esquerres tenir present a Joan Comorera. Potser amb el seu consell trobarien arguments per superar les diferències sectàries i, en un afany integrador, unificar esforços per plantar cara als abusos del capitalisme voraç i les burles de la casta dels de sempre:  “perquè no torni a succeir mai més, contra el llop carnisser del capitalisme monopolista no coneixem, companys, més que una recepta: la del nostre Manelic” (conferència “La Nació en la nova etapa històrica”, 1944). I també al front de la defensa de la nació,  en el camí del treball vers la consecució de l’Estat sobirà i independent: “Catalunya, retallada, trossejada, esclavitzada, és per sempre una nació i els catalans, pàries en la pròpia terra mare, privats de tots els drets i llibertat, no hem perdut ni venut la consciència nacional i ens servim del nostra idioma mil·lenari com el més preat instrument de cultura: de pensament, de sentiment, de treball, d’acció, de lluita ” (article “Catalunya és una nació”, 1952).

Així doncs, a banda de recordar-lo entre l’avinguda Macià i el carrer Tarradellas, amb el nom d’una via urbana (honor que comparteix amb diversos representants de l’antic règim i fins i tot d’algun militar feixista), mereix tenir més presència a l’imaginari de la seva Cervera natal. I que consti que no és poc mèrit que, com a docent que era, doni nom a un centre de formació d’adults, però trista paradoxa és que aquest estigui emplaçat a un carrer dedicat al Duque de Ahumada, l’aristocràtic fundador de la Guàrdia Civil, cos armat on s’integrava la Brigada Político-Social que el va detenir i torturar quan comptava seixanta anys d’edat.

Però, fet i fet, rellegir pàgines esgrogueïdes ens fa mandra a tots plegats, i reivindicar ideòlegs comunistes encara produeix gratera. Som més de batalletes de contertulians, piulades enginyoses i lemes creatius, que de visitar vells lluitadors derrotats en una guerra que ens sembla llunyana. És més modern afirmar que ja no existeixen diferències entre les dretes i les esquerres, que identificar-se i comprometre’s amb un ideari decididament transformador… Nogensmenys, com va escriure algú, si no aprenem de la història, ens veurem condemnats a repetir els errors comesos en el passat.

Retrat Joan Comorera

Nota: agraïment a en Jaume Marsol i en Juli Lago pel seu apunt a temps

Advertisements

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 10 Març 2015, in Política and tagged , , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. Segons Miquel Caminal, Comorera va dir que no l’havien torturat.
    Josep Benet va ser l’advocat de la seva dona, Rosa Santacana, el seu era Antonio Solís Pascual
    Una persona vital en aquesta darrera etapa barcelonina va ser Ferran Canyameres, enllaç amb l’exterior per la seva feina editorial de l’obra de Georges Simenon, que li permetia els continuats viatges a l’estranger. En uns curiosos blocs quadriculats Joan traduïa l’obra en una plana i al seu darrera escrivia allò que volia enviar al partit; era tan difícil la seva lletra que mai hi va haver cap problema per pasar la frontera. Era també la persona que li feia arribar l’ajut econòmic. Va ser el tercer encausat en el judici

  1. Retroenllaç: Rojo, separatista y toranés | Giliet de Florejacs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: