La insurrecció de la bondat

L’1 de febrer de 1954, la ciutat de París va patir una onada de fred sense precedents. Les temperatures van baixar fins a límits que feien impossible la vida a la intempèrie. Els pidolaires, desesperats, s’amuntegaven als escassos punts de calor que trobaven (respiradors d’aire, portals d’edificis o, fins i tot, uns amb els altes sota cartrons i papers) per no morir congelats. De bon matí, òrfena d’escalfor, una dona va sucumbir al fred i el seu cos fou trobat sostenint encara a la mà l’ordre de desnonament del seu habitatge. Assabentat d’això, el sacerdot Henri Grouès, conegut com l’Abbé Pierre, heroi de la lluita contra l’ocupació nazi i diputat a l’Assemblea de la República, va decidir que el fet era del tot inadmissible i que calia passar a l’acció. Sense previ avís, va irrompre als estudis de Ràdio Luxemburg i va fer una crida a la ciutadania perquè la solidaritat de tots impedís que aquella absurda mort es repetís. Tot i el disgust del Ministre de Telecomunicacions, milers de ciutadans van acollir a la crida i les seves donacions van aconseguir donar calor als milers de dones i homes sense sostre que tenien la vida en perill…

Aquell fet, que va passar a la història com la insurrecció de la bondat, va projectar el moviment dels Drapaires d’Emaús, petita entitat fundada pel propi Abbé, mantinguda amb el seu sou de diputat i destinada a donar suport i esperança a aquells que ho havien perdut tot. L’entitat, tot i la seva arrel cristiana, tingué com a objectiu bàsic ”actuar perquè cada ésser humà, cada societat, cada nació pugui viure, afirmar-se i realitzar-se en l’intercanvi i el compartir” i tenia com a lema “donar de menjar, abans d’evangelitzar”. Avui, seixanta anys més tard, està integrada per més de 350 entitats i present a 37 països d’Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica, defensant valors com les finances ètiques, el dret a la sanitat i l’educació, l’accés universal a l’aigua i la lliure circulació i residència.

I una de les entitats d’Emaús s’ha instal·lat a la Segarra, amb el nom d’Emaús Rural. Ha pres com a casa mare l’antic Santuari de la Marededéu del Camí, situat a les afores de Granyena, i ha començat la seva acció restaurant aquest important element del patrimoni històric comarcal. Documentat des del segle XIII, el lloc ha estat un centre devoció popular, al voltant d’una marededéu trobada, i punt d’acollida de pelegrins. Després d’anys d’abandonament, l’associació Emaús Rural n’ha aconseguit la cessió d’ús i, a través d’un engrescador projecte de desenvolupament rural, fer-ne un espai de convivència, espiritualitat i acolliment del tot coherent amb les funcionalitats primigènies del lloc. Excel·lent notícia que brilla en mig de l’ombra de tantes cases tancades i barrades, no pas poques en mans de l’Església, que s’esllangueixen a les poblacions de la nostra comarca (i veïnes) i que tant servei farien a l’objectiu d’assolir l’efectivitat dels drets bàsics de l’habitatge i la dignitat de les persones.

L’existència d’Emaús Rural és una bona notícia, d’aquelles que a hom li reforça la confiança en la col·lectivitat i en la capacitat de transformació des de l’esforç i el compromís individual. De la mateixa manera que ho és el conjunt d’entitats del tercer sector que, des de la discreció i la modèstia, i des de la proximitat, demostren dia a dia que un món millor és possible.

Com ho és la Fundació Xavier Paules que, des de 1997, treballa amb els programes socials de Càritas en atenció al col·lectiu de persones desfavorides i sense hàbits laborals, desenvolupant tot tipus d’activitats d’ocupació i de formació adequades pel col·lectiu a qui va dirigida l’acció de la Fundació.

Com també el Centre Ocupacional l’Espígol, integrat dins l’Associació Alba,  que desenvolupa activitats terapèutiques i d’ajust personal i social pel col·lectiu discapacitat, estimulant tallers de vida independent, realitzant pràctiques laborals a la botiga del carrer Major de Cervera i col·laborant dins el voluntariat de les entitats municipals.

No pas menys la Fundació Casa Dalmases, que treballa per la promoció de la cultura, l’impuls sostenible del territori i el compromís amb l’economia social, en estreta col·laboració també amb Alba. Desenvolupant una gestió encomiable i tenaç de promoció de serveis i oferiments culturals, educatius, laborals, residencials, activitats terapèutiques i de lleure, d’impuls d’oportunitats laborals per a les persones amb especials dificultats i d’orientació a la ciutadania per la seva sensibilització i facilitant la integració de persones que requereixen atencions especials.

O el col·lectiu de l’Associació de Salut Mental Ondara-Sió,  que des de l’any 2006 treballa per acollir i recolzar els familiars de persones afectades per algun tipus de trastorn mental residents en l’Urgell i la Segarra, donant suport, informació i assessorament a les famílies, juntament amb una tasca de sensibilització pública i reivindicació dels drets de les persones amb problemes de salut mental. I, en el mateix sentit, l’Associació de Familiars i Malalts d’Alzhèimer i altres Malalties Neurodegeneratives de Cervera – La Segarra, entitat sense ànim de lucre que ofereix serveis, tant als familiars i cuidadors com al propi malalt sobre les derivades d’aquesta dolència.

Tots aquestes, i d’altres entitats del tercer sector, responen a l’altre gran lema de l’Abbé Pierre: “una única guerra serà sempre absolutament justa: la guerra contra la misèria”, frase que, no per evident, cal deixar de tenir ben present. Convé posar llum sobre tota aquesta activitat, voluntària i no lucrativa, i regraciar els seus mèrits i compromisos, especialment considerant que, de no existir, s’haurien d’inventar i que, en la deriva regressiva de l’Estat social tal i com ara hem conegut, tots nosaltres som vulnerables de necessitar algun dia el seu auxili.

tercer-sector_0

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 17 febrer 2015, in paisanatge and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: