Europa violada

El rapte d’Europa és una de les faules més populars de la mitologia clàssica grecoromana. Conta com la bella filla del rei de Tir acostumava a passejar vora la riba del mar. Contemplant la princesa fenícia la des del cim de l’Olimp, el luxuriós Zeus va quedar captivat i va decidir que la faria seva. Per aconseguir-ho, va emprar una de les seves grans habilitats, la transmutació, i es va presentar davant la jove convertit en toro. Ella aturà el passeig i, veient que el brau era prou mans, se li acostà, començà a acaronar-lo i, finalment, se li va enfilar al llom. En aquell instant, el rei dels Déus canvià l’actitud i arrencà a córrer mar endins, allunyant la jove Europa de la seva pàtria. No es va aturar fins arribar a les costes de Creta, on, assumint la seva veritable identitat, la va violar… Algunes versions suavitzen el desenllaç i afirmen que la noia va deixar-se seduir pel Déu que l’havia segrestada, i que es lliurà voluntàriament al seu desig voluptuós.

Avui, Europa ja no és una bonica princesa mediterrània, sinó més aviat una vella padrina, freda i encarcarada, però encara manté algun atractiu que la fa objecte dels baixos desigs de poderosos forasters que la cobegen des de l’altre cantó del mar. Prova d’això són els anhels de potències com els Estats Units o Canadà per seduir-la i fer-la seva. Així, encarnats en un equip format per enlluernadors diplomàtics i escortats per alts executius de les principals corporacions multinacionals americanes, negocien amb els representants europeus un acord que, com el brau Zeus, es mostra mans i atractiu, en espera de tenir-los sobre el llom…

Aquest acord és el TTIP, sigles de Transatlantic Trade and Investment Partnership, que podríem traduir com Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió, i persegueix lligar Estats Units i Europa en un context de màxima liberalització comercial. És a dir, l’eliminació dels aranzels en els intercanvis i de les normatives internes que puguin obstaculitzar la lliure circulació de béns i serveis. Per assolir-ho, s’imposa una reducció del poder polític dels governs i es dóna pas a una major llibertat de decisió dels agents econòmics o, el que és el mateix, les grans corporacions transnacionals. Les negociacions entre els representants d’ambdues parts es mouen dins el màxim secretisme, vetant l’accés als documents de treball fins i tot a la majoria dels eurodiputats, però les filtracions apunten una retallada a la democràcia i la sobirania dels Estats sense precedents.

Des de la tradicional divisió entre esquerres i dretes, polarització cada cop més superada, aquells que es considerin partidaris de les tesis lliberals per a regir l’economia, haurien d’estar –a priori- satisfets. Aquell botiguer votant del PSOE, aquella farmacèutica afiliada al PP, aquell funcionari que simpatitza amb UPyD, aquell jove ramader que encara creu que Convergència protegeix el seu futur…, haurien d’estar contents amb l’avenç del TTIP. Al menys, si fem cas als dirigents dels respectius partits quan al Congreso de los Diputados de Madrid van votar conjuntament al passat més de maig per rebutjar que l’hipotètic acord se sotmetés a referèndum abans de ser aprovat per l’Estat. Sense enrogir, van cantar les meravelles d’un acord que “enforteix el comerç al món lliure” (en paraules de Jordi Xuclà, de CiU) o que “és la més important iniciativa que té la Unió Europea sobre la taula” (segons José Maria Aznar, de FAES).

Però encara no som prou conscients de les immenses conseqüències que tindria l’aprovació del TTIP. El benefici se centraria en el sector privat i els inversors, per sobre del interès públic i de la sobirania dels Estats membres. Tiraria per terra els nostres sistemes jurídics i passaria per sobre les lleis promulgades en matèria de garanties socials i drets dels treballadors, sobre els objectius de política mediambiental, les metes sobre canvi climàtic i energia i la protecció als consumidors, petits productors, creadors, artistes i comerciants. A més, trencaria amb els principis jurídics de la Unió Europea, substituint la tutela de jutjats i tribunals per un sistema privat d’arbitratge on la negociació entre advocats substitueix el procés judicial emparat per un òrgan independent.

Com a exemples pràctics, centrant-nos en el camp de l’agroindústria, l’aprovació del TTIP canviaria radicalment el context actual. Els negociadors americans lluiten perquè les mesures protectores europees, que ells anomenen “barreres no científiques”, caiguin i permetin la lliure circulació dels productes agraris i ramaders dels EEUU. Això significaria l’arribaa al vell continent de les collites i les carns modificades genèticament, tractades amb clor o injectades amb hormones, perfectament legals a l’altre cantó de l’Atlàntic (on, de fet, el 70% dels aliments comercialitzats contenen ingredients manipulats genèticament). Alhora, els productes alimentaris genèticament alterats farien entrada massiva a Europa, incidint fortament en l’agricultura, considerant la degradació del sòl i la contaminació de l’aigua que provoquen i l’alta demanda de pesticides que exigeixen, i en el consum, ja que se salvaria la resistència del consumidor a adquirir-los eliminant de l’etiquetatge la naturalesa del producte. A més, la invasió d’aquests productes agraris i ramaders trencaria el precari equilibri dels mercats, ja que arribaria de forma massiva i a uns preus baratíssims, davant dels quals cap productor local podria fer front.

Tot plegat transformaria el model agrari europeu, aproximant-lo a l’americà, on les explotacions ramaderes i agràries tenen per mitjana unes dimensions de més de deu vegades una europea, assolint a través de la concentració de poder i recursos la grandària que els permet adoptar la posició preeminent del mercat.

Així doncs, el mite es fa realitat. El búfal ianqui, ben plantat mercès a la modificació genètica, musculat gràcies al tractament amb hormones i de somriure immaculadament blanc, per obra d’una bona esbandida amb clor, es deixa amanyagar per una Europa vella, càndida i ximpleta. Si no ho impedim, ella tornarà a enfilar-se sobre el llom del brau i quedarà a mercè de la lascívia luxuriosa de la bèstia, delerosa d’empènyer-la lluny de les arrels, d’humiliar-la i penetrar-la cruelment.

Europa

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 17 Desembre 2014, in Política and tagged , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: