Maltractament legal

Cervera pot enorgullir-se de ser el lloc on han succeït esdeveniments que han influït decididament en el curs de la història. Com és àmpliament sabut, a Cervera naixia l’any 1359 la Diputació del General, origen de la Generalitat de Catalunya; l’any 1452 hi signaven les capitulacions matrimonials Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, que passarien a la història com els Reis Catòlics;  l’any 1717 s’hi fundà la que seria durant més d’un segle la única Universitat de tota Catalunya… Però hi ha una efemèride de la qual no cap estar-ne gaire orgullós, però de la qual no està de més fer-ne allò que ara se’n diu “memòria històrica”: a Cervera fou reconegut el “ius malectractandi”, dret dels senyors a maltractar els seus vassalls.

Corria l’any 1202 quan a Cervera es convocava una assembla de Pau i Treva, ens itinerant creat a instàncies de l’Església dos segles abans amb la voluntat de posar fre a la violència dels senyors feudals. Amb el temps, aquestes assemblees havien esdevingut l’antecedent de les Corts, organisme legislatiu que s’institucionalitzaria dècades més tard. La naixent vila de Cervera començava a despuntar dins del Regne i acabava de rebre el privilegi, de mans de la reina na Sança, de fer ús de la força front les viles i castells veïnes si eren injustament atacats en els seus béns o ciutadans. Aquella assemblea estava presidida pel rei Pere I, “el Catòlic”, encaparrat per la situació d’inestabilitat provocada per la difusió de l’heretgia càtara (i que li acabaria per costar la vida, l’any 1213, a la batalla de Muret) i necessitat d’acontentar uns senyors feudals poc entusiasmats en cedir diners i homes per la campanya occitana i més aqueferats en la tasca de consolidar el seu domini als territoris repoblats. Amb aquest empeny d’assolir el suport dels nobles, el rei hagué d’admetre l’aprovació del dret de maltractar, facultat per la qual s’autoritzava als senyors a maltractar, empresonar i desposseir dels seus béns als pagesos, de forma impune i sense la possibilitat que el pagès pogués exercir cap defensa contra el seu senyor, i molt menys acudir a la jurisdicció reial. Amb aquesta eina, els senyors feudals garantien que el pagès es mantingués obedient i vinculat al treball de la terra, tot i que esdevenia contradictòria amb l’usatge XIII, que establia la tutela jurisdiccional front els mals que es causessin mútuament vassalls i senyors. Així, el ius malectractandi se sumava a d’altres mals usos que venien a restringir el moviment de la pagesia pel territori, fixant-la de forma permanent a la terra que cultivava. Per aquest mateix propòsit, uns anys abans s’havia establert l’excepció a la pau i treva dels camins rals pel cas que un senyor empaités i capturés un “home propi” que pretengués fugir del seu servei. A poc a poc anirien sorgint d’altres privilegis feudals que concedirien al senyor el dret de quedar-se amb una tercera part dels béns del pagès que moria sense descendència (eixorquia), de la dona que era trobada culpable d’adulteri (cugucia) o del vassall que moria sense atorgar testament (intestia); sense oblidar el “ius primae nocis” o dret de cuixa, que si bé no estava oficialment instituït, sí que n’estava reconegut un succedani anomenat “firma d’espoli” (drets de noces pagats al senyor per part del pare de la núvia), era recollit en nombroses històries i llegendes locals (com la del barber de Concabella) i, com a definitiva constatació del seu ús, l’any 1486 era expressament abolit per la sentència arbitral de Guadalupe…

Des d’aquell moment i per obra i gràcia de la nova institució, castells i fortaleses instal·larien presons, cel·les i masmorres que encara avui podem visitar a llocs com Pallargues, Florejacs, les Sitges, Vicfred o la mateixa Paeria de Cervera, a banda de l’erecció d’infinitat de pilars i forques, de les quals encara ens en dona testimoni la toponímia de llocs a Cervera, Plans de Sió i Florejacs, entre d’altres.

Però el més sorprenent de tot és la manca de constància de moviments pagesos de resistència antisenyorial en front de tant abús i coacció. Caldria esperar a la gran depressió del segle XIV per trobar els primers alçaments populars contra els mals usos i l’opressió que lligava la vida del pagès a la terra del senyor, alçaments que, val a dir, reberen l’oposició de la Diputació General, que defensava els interessos dels senyors.

Afortunadament, vuit-cents anys després, tot això ja és història. El maltractament dels senyors sobre els vassalls i la cobertura de les institucions públiques als privilegis de les classes dominants només ocupen pàgines de vells llibres. L’Estat que garanteix els drets socials i democràtics de la població és quelcom consolidat i inqüestionable i la salvaguarda dels drets que en fa un poder judicial fort i independent n’és una garantia de pedra picada. I, com canta el poeta, la terra és plana, ho sap tothom…

Ius malectractandi

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 28 Octubre 2014, in Política and tagged , , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

  1. Para todos los interesados en el tema del maltrato a persona mayores. El próximo 27 de noviembre se celebra en Barcelona una jornada con el título Lenguaje, comunicación y coordinación en el abordaje de situaciones de maltrato a mayores. Una jornada muy recomendable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: