Jo també sóc gai

Fa de bon veure com, tot i el vendaval que comporta el Procés cap a la consulta del 9N, el Parlament de Catalunya segueix treballant. Bona prova és l’aprovació la setmana passada de la Llei de Dret de les Persones Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals i per l’Eradicació de l’Homofòbia, la Lesbofòbia i la Transfòbia, a pesar del vot en contra del Partido Popular i els laments públics de l’ínclit Duran Lleida, que en defensava l’esmena a la totalitat. En aquests dies que tot fa història, també és remarcable aquest text, ja que per primera vegada al món s’aprova una llei que preveu sancions contra les discriminacions homòfobes. Hi ha qui critica la norma per considerar-la massa intervencionista, fins i tot paternalista, o bé, des d’altres sectors socials que també es consideren blanc de discriminacions, s’apel·la per la necessitat d’un text que rebutgi totes les desigualtats, i no només les que tenen arrel en l’opció sexual.

No obstant, me n’alegro molt de l’aprovació d’aquesta llei i em fa sentir orgullós la valentia del col·lectiu polític que, des del Parlament del meu país, l’ha fet possible. N’estic molt satisfet per respecte a la democràcia, pel rebuig a qualsevol forma de discriminació i, a més, perquè jo també sóc gai… Al menys, en el sentit literal de la paraula.

El terme gai té el seu origen en la literatura medieval occitana. Assolir la condició de gai era un anhel dels antics trobadors, que hi identificaven la consecució de la felicitat terrenal, un benestar, una alegria, una diversió, conquerits des del domini de la cortesia i la cultura. Al segle XIII, un dels màxims representants de la poesia trobadoresca, en Ramon Vidal de Besalú (defensor de la “parladura dreta” de la lírica occitana, front els catalanismes que cada cop més la contaminaven), introduïa un dels seus poemes més coneguts amb el vers “Sota Fo el temps c´om era gais” (és a dir, “això va ocórrer en el temps en què la gent era feliç”). Pel que sembla, l’origen del mot derivaria del gaudium llatí, que significa “alegria” i “plaer dels sentits”, terme que també hauria donat lloc al nom Gaius, un dels més comuns a l’antiga Roma i que va identificar molts juristes, polítics, militars i filòsofs, entre els quals es comptava Gaius Oppi, amic íntim de Juli Cèsar…

Al inicis del segle XIV, a l’ombra d’un llorer del barri de les Agustines de Tolosa, la capital occitana, es creà el Consistori de la Sobregaya Companhia del Gay Saber, amb l’objectiu central de reviscolar la poesia trobadoresca, profundament delmada després de la croada contra els càtars. En aquest col·lectiu només hi eren admesos aquells que dominaven els fonaments de l’art líric, és a dir, només hi podien formar part els qui gaudien d’un grau avantatjat a l’escala amatòria en qüestió, és a dir, hi “entenien”. En el sí d’aquesta acadèmia es van elaborar un seguit de tractats a la recerca de l’alegre coneixement, entre els quals hi destacà “Les Flors del Gai Saber”, i es van institucionalitzar els Jocs Florals, concursos literaris que premiaven al millor entenedor en la gaia ciència que, en llengua occitana, varen sobreviure fins al segle XVI. L’exemple fou tan reeixit que a finals del segle XIV fou adaptat a la ciutat de Barcelona, on es celebraren sota el patronatge de la Corona catalano-aragonesa durant quasi cent anys.

Al segle XIX, la Renaixença catalana, moviment encarat a refermar la consciència diferencial de poble català, enfortint-la i reivindicant-la, va tenir com a primera manifestació la reinstauració dels Jocs Florals. Recuperats a Barcelona l’any 1859, es van estendre a València i, més tard, prohibits pel franquisme, als casals catalans de l’exili. El major guardó d’aquest certamen era el títol de Mestre en Gai Saber, el qual fou guanyat, entre d’altres, per Verdaguer, Maragall, Carner o Alcover.

De fet, el poeta Antonio Machado, en el seu Campos de Castilla, manifesta que ell no es “una ave de esas del nuevo gay-trinar”, expressant així el seu rebuig a l’estètica literària del Modernisme (“desdeño las romanzas de los tenores huecos…”). Per la seva banda, el filòsof Friedrich Nietzche titula “La gaia ciència” (traduïda també com “L’alegre saber”) el llibre on reivindica l’ateisme com a via per a fugir de la mentalitat esclava de la cultura cristiana i assolir la veritable llibertat, emprant el terme gai per a al·ludir l’orgullosa i feliç afirmació de l’existència, la passió de la força vital.

No fou fins molt més endavant que el vocable gai, traslladat al francès des de l’occità, seria manllevat per les comunitats homosexuals anglòfones per a identificar el seu col·lectiu, en substitució del terme “homosexual” que en aquell temps tenia connotacions de patologia o desviació psicològica. De fet, fins als anys setanta del passat segle, en llengua anglesa, “gay” era emprat com a sinònim d’”alegre”. Alguns recordarem un cèlebre gag de la sèrie televisiva “Els Roper” on un formós jove, per defugir les escomeses amatòries de la Mildred, excusava el seu rebuig afirmant-li que era gai, fet al qual ella no trobava cap obstacle que impedís la seva relació, donat que també es considerava una persona alegre i divertida…

Per tant, des de fora de l’armari, manifesto obertament que, en tant en quant em mou la recerca de l’alegria i la passió per viure, jo també sóc gai. I, segurament, tu mateix, amable lector, a banda de poder ostentar la condició de funcionari, esportista, conservador, ateu, cerverí, fumador, viatger, hemofílic, escriptor, culer, gastrònom, filatèlic, heterosexual o qualsevol altre atribut que et defineixi, també ets gai.

GAI SABER

(amb dedicatòria i agraïment especial a en Thou i l’Amai per fer de musa)

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 7 Octubre 2014, in paisanatge and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

cestudissegarrencs.wordpress.com/

Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: