Plaer de Km.0

Un dels personatges que més em fascinen de l’antigor clàssica és Tiberi Juli Cèsar August. Segon emperador de l’imperi romà, Tiberi ha passat a la història maleït pel cristianisme per raó que Jesús de Natzaret fou crucificat durant el seu mandat (14 – 37 dC). Tampoc els historiadors, contemporanis i posteriors, han estat gaire amables amb la seva figura, atribuint-li accions cruels i injustes i conductes immorals i depravades…  Tot i que se li reconeix que, a banda de ser un dels més grans generals de Roma, el seu govern va deixar un imperi consolidat, financerament ben sanejat i diplomàticament endreçat. Però l’etapa més interessant de la vida de Tiberi s’inicia l’any 27 quan, fastiguejat de les intrigues i les corrupteles de Roma, decideix abandonar la capital del Món i traslladar-se a viure a la petita illa de Capri, al golf de Nàpols. Allí va passar els darrers deu anys de vida, fruint de la vida retirada i entregant-se als plaers, els quals –segons els seus detractors- consistien en la pràctica dels vicis més corromputs i perversos…

El fet és que jo volia anar a Capri. Però obligacions professionals i compromisos personals m’han dut a deixar-ho per una altra ocasió i quedar-me a la Segarra. No obstant, hi he descobert (de fet, fa anys que ho sospitava) que en aquest petit tros de país també es poden assolir els petits plaers que fan de la vida quelcom bo, agradable i feliç de recórrer. Si fem cas del filòsof Epicur de Samos, és en el plaer on rau el veritable sentit de l’existència; un plaer que aniria més enllà de les sensacions corporals i abastaria les percepcions intel·lectuals: un plaer que satisfà els apetits del cos i de la ment, i a través del qual s’assoleix l’ataraxia, la serenor.

Així, m’he esforçat en aprofitar les esperades vacances estivals a la cerca del plaer epicuri i, gràcies a l’oferta hedonista creixent al nostre àmbit geogràfic, estic en condicions d’assegurar que es pot assolir abastament l’art de la vida feliç amb activitats de km.0.

La recerca m’ha portat a gaudir de la tel·lúrica Tarroja, de la seva calmosa piscina o de les propostes musicals celebrades al cafè, amb la guitarra del Roger i les múltiples cordes de l’Hèctor. Les projeccions del festival Lo Cercacurts, a les Sitges, a Guissona, a Tàrrega o a Montornès també han estat una font regraciable de plaer pels sentits, així com les propostes arribades des de l’Ametlla, centrades en l’art i la paraula i regades per l’estimulant vi dels Comalats, sota les alzineres, vora la vinya, asseguts en un tascó i escoltant paraules i músiques embolcallades d’alegria serena. Ben a prop, a Segura, la performance parapoètica d’en Thou i l’Amai, la Companyia Kiku Mistu, emplenà de plaer tots cinc sentits a través de la incursió en la gastronomia, l’espectacle, la poesia i la música, embolcallada d’amistat i emboirada pels efluvis arabitzants d’una narguile nodrida de bon tabac… Força més al Nord, la neosegarreta Lídia Pujol també va insuflar plaer als qui vam tenir el privilegi d’anar-la a trobar a Olius; després de fer història a Cellers, la cantautora va seguir el seu Camí de la Llum fins la bellíssima església solsonina, on va captivar als presents no només amb la veu i la música dels seus virtuosos acompanyants, sinó amb un joc d’aromes, llums i colors que feien del concert una experiència emocionant (arrodonida en el seu epíleg per tastets gastronòmics servits a redós del temple romànic).

I és que quan el patrimoni és l’escenari, el gaudi es potencia: com es feu palès a les visites teatralitzades a la Universitat, a l’emotiva vitrallada de Santa Maria, als recorreguts nocturns i guiats pels espais històrics de Guissona i Cervera i en tantes d’altres propostes que conviden a revisitar els llegats del passat; sense oblidar l’experiència, un pèl entremaliada, reconec, de recórrer les profunditats del refugi antiaeri de l’aeròdrom de l’Aranyó amb llanterna i banyador…

Però no només l’art i la cultura condueixen al plaer. D’altres propostes més actives han estimulat la fruïció del cos. Les activitats dels amics de Sikarra Nostra han convidat a redescobrir l’Alta Segarra durant les tardes d’estiu, passejant a la fresca, en bona companyia i amb excel·lent guiatge, i meravellant-se dels tresors de la vessant sud-est de l’altiplà segarrenc. També més al Nord, al pantà de Rialb, la instal·lació de l’embarcador del Club Nàutic Segre Rialb ha fet possible regalar-se les activitats lúdiques i esportives d’aigua dolça, embarcant-se en una plàcida canoa o en una àgil barca motora, a poc més de mitja hora de casa; sense oblidar la meravella del Forat de Bulí, el recorregut per l’engorjat excepcional i bellíssim, ritual obligat cada estiu pels amants de les experiències autèntiques al bell mig de la natura.

Tot això, i molt més, viscut sota el cel estelat que ens regala (i que per molts anys es mantingui) l’escassa contaminació lumínica dels nostres verals, xopat amb una (o dues) copes del bon vi de la vall del Corb, perfumat amb el timó, el romaní o l’espígol que creix als tossals i sempre elevat a l’enèsima potència gràcies a compartir les experiències en bona companyia. “Hem de buscar a algú amb qui menjar i beure abans de buscar alguna cosa que menjar i beure, doncs menjar solament és portar la vida d’un lleó o un llop”, digué el filòsof de Samos.

No he marxat a Capri… i m’he quedat amb ganes d’anar-hi. Potser hi aniré la primavera vinent. Però, he pensat, que si Tiberi hagués trepitjat algun dia la Segarra, hi hauria trobat l’anhelat plaer sense haver de recórrer a les presumptes depravacions que, segurament més per zitzània d’enemics i envejosos que per mèrits propis,  se li atribueixen.

 

Comalada(foto cortesia de Celler Comalats)

 

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 25 Agost 2014, in Esdeveniments, Turisme. Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. El graal sempre està dins nostre, mon ami! Ara, si et decideixes a anar a Capri, que no sigui mai a l’estiu i llegeix abans la Historia de San Michele, d’Axel Münthe. Per infos de Nàpols, illes i costiera amalfitana, raó: marietadelafont.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: