Lluït ball de Festa Major

Avui és Festa Major. Un any més el poble és el punt de trobada d’aquells que se l’estimen. Uns perquè hi van néixer, encara que ara visquin lluny, i d’altres perquè l’han triat per viure i fer-hi la llar. Molts estaran acompanyats de les famílies i les amistats i s’hi afegiran veïns dels pobles del voltant, atrets per la promesa de fato i ballaruca, i alguns estadants de casa rural que, encuriosits i tímids, s’ho miren des d’una distància prudencial. La munió de gent que s’hi congrega multiplicarà deu cops el número de veïns que resideixen al llogaret un dia de cada dia.

La diada ha començat a mig matí, amb la celebració de la Missa en honor al sant patró del lloc. Un cop més, el senyor rector no ha deixat passar l’ocasió. Des de fa anys, a la parròquia del poble només s’hi fa ofici el dia de la Festa Major i, a banda dels funerals i dels cada cop més escadussers casaments i bateigs, els feligresos estan mancats de sermons. Per això, aquella Santa Missa és una ocasió immillorable per recordar als vilatans que aquesta vida és només un trànsit i que la pèrdua de la fe dels padrins porta a la condemna eterna. El reclam de la coca de pa i sucre i l’oportunitat de lluir els vestits de mudar garanteixen el ple a l’església, tot i que ambdues coses, coca i vestits, acabaran flairant a l’encens que, amb generositat, es cremarà des de l’altar.

Després de Missa, el vermut desplaça la gent a la plaça major. L’associació de veïns del poble ofereix un generós xeflis. A banda dels habituals ganyips (patates fregides de bossa, olives farcides de marca blanca, cacauets i ametlles, fuet llescat ben prim, Coca-cola i sucs de fruita industrial), uns tastets de cargols, canapès diversos, patates emmascarades i altres llepolies casolanes són un reclam irrenunciable. A més, els membres de l’entitat tenen dret a una ampolla de cava, que regarà aquell tiberi i espurnejarà les animades converses del retrobament veïnal. Que si fixa’t la padrina com ha perdut el darrer any, que si mira aquell que tibat que va, que si guaita la nena que s’ha tret un xicot, que si para atenció a aquells que no sé de quina casa són, que si para compte com endrapen els altres, que a més no han volgut pagar la quota de Festa Major, que si quina barra, que si vés per on…

Amb la panxa plena, algunes famílies es reuniran a la casa pairal per celebrar la festivitat al voltant de la taula. D’altres, potser perquè són de xica-vida, potser perquè han aprofitat abastament el vermut, es retiraran a fer la migdiada. El dia d’avui serà llarg i cal guanyar hores a la son…

A mitja tarda, el partit de futbol solters contra casats, la tradicional tirada de bitlles, la gimcana infantil o la cercavila de gegants i grallers maldaran per treure el veïnat als carrers, tot fent boca pel gran moment que arribarà amb la posta del Sol.

Com cada any, els més manetes i voluntariosos del poble, amb generositat i empenta ho han deixat tot apunt a la plaça pel lluït ball. Netejar la pista, enllestir la instal·lació elèctrica, penjar les bombetes, col·locades taules i cadires (prèvia neteja general) i muntar l’escenari ha fet suar a uns quants, pel gaudi de molts. Ningú els hi ho agrairà, però tampoc ho esperen…

Uns quants indicis mostren que enguany el pressupost ha millorat. Enlloc de coca i xocolata, dos-cents entrepans seran repartits gratuïtament entre els assistents. El reclam dels “bocadillos” garanteixen que el ball serà ben concorregut, tot i que no es serviran fins a la mitja part, no fos cas que algú en fes mal ús i abans d’hora. Les begudes a preus populars (amb les versions festives del mojito i el gin-tònic, servit a cinc euros en un poc glamurós got de plàstic reciclat, però carregats generosament ) i el bingo del descans (un pernil de l’avícola, ben embolicat al cel·lofana, per l’afortunada guanyadora) estimulen encara més l’alegria general.

També el fet que s’hagi contractat un duet és mostra dels brots verds. Els darrers anys, per un preu molt arregladet,  havia assistit un solista, virtuós teclista i home orquestra pel que calgui. Amenitzava el ball amb la música d’ahir, d’avui i de sempre i, encabat, es canviava de camisa per dedicar-se a la disco-mòbil pel jovent. El seu costum d’acabar totes les interpretacions amb les tres notes repetides, a voltes cantades amb un “sa-ca-bó”, i d’engolar la veu per convidar a ballar, talment l’empresari de tómbola atrau la gent a comprar sobres sorpresa pel ninot Piolín, eren marca de la casa… Lluny queden aquelles orquestres que feien petit l’entarimat i que mudaven de vestuari a cada peça, abillant-se amb perruques, corbates i barrets de purpurina, aparatoses ulleres de sol o americanes virolades d’acord amb el tema interpretat… Però, tot i l’enyor, el duet té bona pinta. Ell, el teclista, elegantment vestit, curosament afaitat i pentinat amb brillantina; ella, la vocalista, amb un vestit ben atxuradet i curt, que mostra una cames molsudes que culegen seguint el ritme, i una veu tan apta pel pasdoble, com per la rumba, tan per la ranxera, com per la cançó d’estiu de la teletrès.

No hi faltaran l’interminable ball del fanalet, l’encara agosarada lambada, el disciplinat country, l’esbojarrada conga (no, no m’estireu que no penso afegir-m’hi!) i l’apoteòsic colofó final del Paquito Chocolatero (…hey- hey!).

Ben entrada la nit, calla la música, s’apaguen els llums i arriba l’hora de plegar. Alguna quadrilla de jovent segueix una estona més al lloc, escurant les ampolles del botellón improvisat, i alguna parella trempada amb l’escalfor de la dansa aprofita la furtiva foscor per celebrar una fi de festa especial.

Demà, quan surti el sol, els carrers estaran deserts. El silenci, trencat pel lladruc d’algun gos indisciplinat o pels miols de la lluita de dos gats en zel, ensenyorirà un lloc on el comptador s’haurà tornat a posar a zero.

Festa Major

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 13 Agost 2014, in paisanatge. Bookmark the permalink. 1 comentari.

  1. Maravillo post. Gracias por compartirlo…Espero màs…

    Saludos

    psicologas oviedo http://www.carmenfernandezpsicologa.es/psicologas-oviedo-asturias.php

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: