Crispetes km.0

El passat cap de setmana es va cloure la vuitena edició de Lo Cercacurts, festival de curtmetratges de Montornès de Segarra. Des del 2007 aquest Lo_Cercacurts 2014esdeveniment internacional ha crescut de forma exponencial, fins al punt que a la darrera edició ha rebut gairebé quatre-cents treballs, amb la corresponent feinada pel jurat de triar els finalistes. Enorme mèrit el dels seus promotors, que any rere any estan fent d’un poble de poc més de cent habitants un referent en els certàmens cinematogràfics del país. I admirable la capacitat d’innovació contínua, tant pel que fa als formats com a la captació de complicitats dins la primera línia del cinema català. Però especialment encomiable és el compromís de Lo Cercacurts amb el territori immediat, palès a través de l’extensió de les projeccions a d’altres espais de la Segarra i l’Urgell (el castell de les Sitges de Florejacs, la sala de Ca l’Eril de Guissona, l’Ateneu de Tàrrega, el Museu comarcal de Cervera…), sense oblidar l’arrelament al casal matriu: el poble de Montornès, seu del festival i dels actes de cloenda i lliurament de premis. Com és habitual, l’esdeveniment és possible gràcies a la feinada d’un equip reduït de persones que amb la seva generositat, força i rauxa dediquen els seus recursos a fer realitat allò que, en una primera pensada, semblava fantasia. Sense l’empenta i l’entusiasme contagiosos de la Marta i en Robert el festival no existiria… Però, a més del valor de Lo Cercacurts com a projecte en sí mateix, ara es constitueix com el germen d’altres iniciatives que lliguen cinema i territori: el “Galacticat”, mostra de cinema fantàstic de les terres de Ponent, i el projecte del llargmetratge “Nosferatu, el origen”. En el primer dels casos, la sinèrgia entre en Robert Garcia i en David Ferreras ha donat lloc a una mostra de cinema que posa el seu gra de sorra per acabar amb el degoteig de tancament de sales a les ciutats i viles del nostre entorn i, al mateix temps, per donar a conèixer un gènere, el de la ciència-ficció, que, tot i comptar amb multitud d’adeptes, no té prou presència a les grans pantalles. En el segon dels casos, la filmació d’un llargmetratge a la Segarra, amb voluntat de gran difusió i emprant com a localitzacions espais de gran potencial turístic, cultural i dinamitzador, constitueix una aposta en benefici de tots que cal fer realitat…
Però, a banda de l’equip humà, una segona pota és imprescindible per tirar endavant totes aquestes iniciatives: el finançament. I l’obtenció de recursos, especialment els darrers anys, és una odissea que a voltes no acaba a bon port. A dia d’avui, la major part dels projectes culturals independents cerquen els recursos fora de les administracions, evitant així la cantarella ploranera i els copets a l’esquena que s’obté en acudir a segons quines finestretes. El mecenatge sovint es troba lligat als projectes més visibles endegats des de les administracions, cartell la Prenyanosaque permeten als grans patrocinadors posar el seu logotip amb ostentació perquè el poble prengui consciència de la seva generositat. Tal i com ho feien els patricis evergetes en l’època clàssica, pagant l’erecció de teatres i temples com a mecanisme d’assolir prestigi, engalanar la seva imatge i influir en el poder polític, avui mateix podem anar a Cellers o a la Prenyanosa per veure cartells informant que la Caixa ha patrocinat la restauració d’una església o d’un espai natural; a voltes, són tan grans i els pressupostos tan petits que hom pot qüestionar si la quantitat donada ha estat suficient per a sufragar el propi cost del rètol. Però l’alternativa dels més modestos està en el mecenatge filantròpic dels particulars.
De fet, Montornès ja té tradició històrica en aquest camp. Ara fa un segle, en Josep Balcells, cabaler del poble que va fer fortuna a Cuba, fou un gran benefactor que va patrocinar la construcció de la nova escola (actual seu de Lo Cercacurts) i del cementiri modernista, la restauració de l’església i els camins veïnals i, a més, va implantar un generós sistema d’ajudes per aquells que es quedaven a viure a Montornès (amb ajudes de 500 ptes., pels que s’hi construïen la casa, entre d’altres incentius).
Avui, però, davant la impossibilitat de trobar d’altres Balcells, aquest finançament es busca més a petita escala. Es cerca l’ajuda dels petits patrocinadors que es gratin la butxaca, fent-se còmplices de l’objectiu promogut i partícips del seu èxit. Val a dir que no és una experiència nova a la Segarra: el molí per als vells blats de la Garbiana de Tarroja, l’obrador de la cervesa artesana i social de Casa Dalmases de Cervera o el documental reivindicant la vida i obra de Manuel de Pedrolo, han estat reeixits gràcies a la col•laboració de centenars de micro-mecenes, a banda de l’efecte colateral de trencar amb el tòpic de la garreperia segarreta. En conseqüència, seguint aquesta estela, en Robert Garcia ha posat en marxa la captació de recursos pel projecte del seu primer llargmetratge, que compta amb el compromís de ser rodat als exteriors de la Segarra i a emprar recursos, tècnics i actors de proximitat.
Així doncs, esperem algun dia gaudir a casa nostra de la projecció de la història de l’origen de Nosferatu. I, ja posats a fer la carta als Reus, que sigui a la pantalla del cinema del Casal de Cervera, que el taquiller ens vengui les entrades amb un gran somriure i que les crispetes estiguin recent fetes i amb panís no modificat genèticament… Si es concedeix el primer dels postulats, ja estarem satisfets.

NOSFERATU

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 15 Juliol 2014, in Esdeveniments and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

  1. LLàstima que l’idioma del llargmetratge no sigui de km.0!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

cestudissegarrencs.wordpress.com/

Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: