Pet que put

A Ribera d’Ondara ha caigut un altre vel. La paralització d’activitats de Pet Food ha posat en evidència, per enèsima vegada, com l’argument del progrés i de la creació dels llocs de treball sovint és una precària cortina de fum que amaga insostenibles greuges laborals, mediambientals, socials o de consum.  L’esperpèntic episodi del passat 3 de juny, quan durant una inspecció per part del Seprona de la Guàrdia Civil s’hi va provocar una fuita de gas que va intoxicar quatre persones, ha estat la culminació d’un procés que, des de bon principi, amenaçava col·lapse…

L’any 2003, el Conseller de Medi Ambient (avui Conseller d’Interior), Ramon Espadaler atorgava autorització ambiental a l’empresa Pet Food Ingredients, SL, perquè s’instal·lés al terme municipal de Ribera d’Ondara. Cap cas havia fet a les al·legacions contràries dels maleïts ecologistes del Grup de Defensa del Medi Natural de la Segarra i d’IPCENA, i tampoc a l’oposició manifestada des de l’Ajuntament de Montmaneu. Tampoc va prendre en consideració que l’empresa matriu, Proteínas y Grasas Gimeno, SL, des de 1996 forjava un historial d’infraccions mediambientals. I encara menys el fet que el seu administrador, José María Gimeno, acabés de ser condemnat a quatre anys de presó i inhabilitat pel termini de dos anys per a exercir activitats dins del sector càrnic per convertir en una “claveguera” (segons diu la pròpia sentència) la reserva natural del Remolar.

Així doncs, mentre els veïns de Sant Boi celebraven el desmantellament de la indústria que tantes pudors i maldecaps els havia provocat, la deprimida Segarra era un camp abonat per tornar a començar. La Lear acabava de deixar una bona colla d’aturats i el descontentament social amenaçava en afeblir el prestigi del partit del Govern en una comarca de gent d’ordre i seny… En conseqüència, fou senzill aplanar el camí i requalificar com a urbanitzable un sòl rústic que s’havia triat pel trasllat. En una visita del President Pujol, un regidor cerverí va gosar qüestionar al director general d’indústria la legalitat d’un projecte que no reunia les condicions d’abastiment d’aigua, de depuració de residus, d’evacuació d’emissions i d’eliminació de pudor. Un despectiu “no mereix que li donem més explicacions” del President al director va posar fi a la conversa…

El 27 d’octubre de 2003, el Conseller d’Agricultura Josep Grau (avui, traslladat per gir de porta a la direcció d’Aigües del Segarra – Garrigues) inaugurava cofoi les instal·lacions industrials de Pet Food a Ribera d’Ondara, escortat per l’alcalde del municipi i el president del Consell Comarcal en les habituals tasques de tocador de palmes i sostenidors de cinta. Sis mesos abans, el Tribunal Suprem havia confirmat la condemna de presó del Sr. Gimeno qui, no obstant, també assistia a l’acte abillat amb un elegant vestit, no precisament de ratlles horitzontals.

De seguida, el fum de la fàbrica esdevenia la porta d’entrada a la Segarra per aquells que, deixant enrere la Panadella, avançaven cap a Ponent. Els veïns dels nuclis propers, no només de Ribera d’Ondara, sinó –molt especialment- dels nuclis de Sant Guim de la Rabassa i la Rabassa, del municipi de Sant Guim de Freixenet, començaven a patir unes pudors fins ara desconegudes. A les protestes d’Ipcena i el GDMNS, s’hi afegia la Plataforma de Defensa de la Ribera d’Ondara…

L’any 2007 l’incendi d’unes màquines de producció de pinso provocaven sis ferits, dos d’ells greus, però tampoc això impedia que, al desembre del mateix any, s’atorgués a la indústria la renovació del permís d’emetre gasos d’efecte hivernacle.

Mentrestant, a Andalusia, l’altra empresa pel grup Gimeno, Dasy Org., era denunciada en reiterades ocasions a la Fiscalia per abocar deixalles procedents de l’activitat de processament de residus càrnics a la ZEPA d’Osuna, integrada dins la Xarxa Natura 2000 europea. Poc després, els treballadors d’aquesta planta protestaven a les xarxes socials per una política de reordenació del personal, que passava per l’acomiadament dels treballadors veterans i la seva substitució per mà d’obra arribada des del Perú, molt més dòcil a les prerrogatives de la direcció.

Així les coses, en plena crisis de les vaques boges, l’any 2002 el grup Gimeno havia ampliat la seva activitat de tractament de residus animals no només a la fabricació de pinsos per mascotes, sinó també a la recollida, transports i destrucció de restes Sandach, categoria que recull les no destinades a consum humà, per ser sospitoses d’estar contaminades per malalties, experimentació o medicaments, que obligatòriament han de ser incinerades i mai entrar en la cadena alimentària humana. L’any 2011, Pet Food demanava autorització per desenvolupar aquesta activitat a Ribera d’Ondara, cosa que instava de nou a les entitats defensores del territori a demanar-ne el tancament, especialment preocupades per la difícil distinció entre el processament d’unes (transformació en pinso) i d’altres (incineració) matèries primeres…

Mentrestant, Gimeno internacionalitzava les seves activitats de transformació de subproductes càrnics per Hispano-amèrica i pel Marroc, amb ajudes milionàries rebudes des dels fons del Ministeri de Economia.

Fins que, finalment, al juny del 2014, la Guàrdia Civil descobria emmagatzemades a les instal·lacions del grup Gimeno a Córdova centenars de tones de farines de classe Sandach C1 que, per comptes d’haver estat eliminades, semblaven destinades a transformar-se en farines per pinso de mascotes i greixos per animals de granja. A més, ex-treballadors de la planta informaven que a les farines avícoles no era estrany trobar-hi pèls de porc o que, a les instal·lacions de Ribera d’Ondara, es feia una garvellada per netejar les farines. Les inspeccions posteriors a les seus de Dasy i de Pet Food (en la qual es va donar el tragicòmic episodi exposat) originaven vint-i-set detinguts, entre ells el Cap de Sanitat Animal de la Junta d’Andalusia a Sevilla.

Com a conseqüència immediata, dos dels principals clients del grup, Nutreco (productora de pinsos Nanta i Inga Food) i Affinity (líder del mercat d’aliments per a mascotes), deixaven d’adquirir les seves farines, l’Associació Nacional d’Indústries de Subproductes Càrnics expulsava a Dasy i Pet Food precipitava un expedient de regulació de treballadors (motivat per “irregularitats tècniques”) que afecta 106 empleats…

Tot plegat, ha acabat com el rosari de l’Aurora que uns maleïts ecologistes profetitzaven fa una dècada. Serveixi d’exemple, doncs, de cara al futur, i també de cara al present: tot just ara quan es pretén instal·lar una planta de tractament de residus orgànics al municipi d’Ossó de Sió, en plena zona de protecció Xarxa Natura…

pet food

Advertisements

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 8 Juliol 2014, in Paisatge, Política and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink. 5 comentaris.

  1. Hola,
    Em dic Anton Vea: navegant, intentant saber del Guia JAUME MOYA del castell de les Sitges que ens va acompanyar el 6 d’ abril em paro a llegir les vostres informacions. M’ agrada que a més de llegir paisatges, en sou defensors, ens identifiquem tant jo com Montse la meva companya amb la vostra inquietud i intencions. L’ estada a una comarca com la vostra , no ens ha deixat indiferents, persones com vosaltres, i .. en fi ! L fan més properes al pensament i al cor, de veritat-
    Moltes gràcies per les informacions
    Anton
    ( de Castellví de Rosanes, Territori també fronterer en el seu temps i molt malmès ara.)

  2. Ja et tinc
    M’ agrada el teu format. Compta amb un seguidor . Quan anem “porai ” sense cercar, trobem .
    Gràcies per la teva informació sobre LA RUTA ERÒTICA DE LA SEGARRA. La vam gaudir. La recomano a tothom.Gràcies per posar a les nostres mans el llibre de Manel CANALS a “A QUATRE PASSES DEL CASTELL ” ( ens agradaria, Senyor de Florejacs ,el teu guiatge , en una terra de cada Quatre passes, un castell)
    Espero t’ arribi el missatge per aquest sistema de comunicació , sinó tenim la teva bonica targeta
    Salt
    Anton

    • Gràcies, Antoni, pels amables comentaris. Si estàs ben ociós, també pots trobar divagacions diverses d’en Giliet, ocult sota el pseudònim “Jaume Moya”, al blog http://www.lleida.com/blogs/jaumemoya .

      Em satisfà molt que t’hagi estat plaent i reveladora la lectura dels contes del Manel Canals. Sóc sincer quan dic que aquests relats foren part fonamental de la meva seducció per la Segarra!

      Quan et plagui, em trobaràs voltant per la Segarra. Potser pots trobar d’altres espais inspiradors a http://caminsdesikarra.com/ .

      Salut tinguis i alegria per fruir-la!

  1. Retroenllaç: Ara sí toca | Giliet de Florejacs

  2. Retroenllaç: Put a fem | Giliet de Florejacs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: