No us arronseu, Teodor

El passat 25 de maig, la intervenció dels Mossos d’Esquadra va impedir que la consulta popular convocada des del Multireferèndum es desenvolupés amb normalitat. Al llarg del matí, les tres taules parades a la Segarra –com la majoria de les prop de tres-centes a tot el país- van rebre la visita coercitiva de la policia catalana. La intervenció responia a les instruccions emeses des de la Conselleria de l’Interior, presidida pel conseller Ramon Espadaler, que executava la resolució de la Junta Electoral Central que havia decidit prohibir la convocatòria. Així, els agents del Cos van procedir a comunicar als membres de cada mesa la interdicció judicial, convidant-los a retirar les taules, i, davant la unànime resposta negativa, a identificar els responsables de cadascuna. Hores més tard, els agents tornaven de nou a les meses, però no pas amb una papereta de vot, sinó amb una ordre de retirada forçosa, avalada amb l’amenaça que la negativa seria tipificable com a delicte de desobediència a l’autoritat. Esperpèntic fou l’operatiu a Guissona, on tres vehicles de la policia van acordonar la sortida dels carrers del nucli per assegurar que els bandits (a lloms de la mesa electoral amb rodes) no tinguessin opció de fer-se escàpols… La volta de cargol venia de nou de la Junta Central, que, estimulada per les formacions de dretes, reafirmava la resolució i impel·lia a la Conselleria posar fi a allò que es qualificava d’”anormalitat”. Obedient i acrítica, la Conselleria decidia enviar de nou les forces armades per aturar aquella iniciativa de consulta que tenia la gosadia de convidar la ciutadania a votar. Es consumava la submissió dels òrgans del Govern autonòmic a una ordre emanada des de Madrid, convertint-se en mers executors sense qüestionament de cap mena…

Diu la premsa que ben aviat el Departament d’Educació, tot i la mobilització de la població en general i de la comunitat educativa en particular, adaptarà la legislació catalana a la LOMCE. Sense que ningú ho eviti, la dita “llei Wert”,  que recentralitza les competències educatives i imposa un model de predomini del castellà sobre la llengua pròpia de Catalunya, esdevindrà aplicable al país, amb la corresponent gambada enrere en les conquestes fetes les darreres dècades. Amb l’excusa de l’”imperatiu legal”, la Consellera Rigau ens fa passar per l’adreçador del Gobierno i obrirà un esvoranc que farà trontollar el model educatiu català…

Avui falta menys de cinc mesos pel 9 de novembre. Segons l’anunci fet el passat desembre pel President de la Generalitat, amb el suport de quatre grups (sis partit diferents), que representen dues terceres parts del Parlament de Catalunya, aquell dia la ciutadania catalana serà consultada sobre la seva voluntat respecte la consecució d’un Estat per Catalunya i, si s’escau, si aquest ha de ser o no independent. Donat que una acció d’aital calibre no es pot improvisar, hi ha una colla d’aspectes que, a hores d’ara, ja haurien d’estar enfilats. Un d’ells és l’aprovació de la llei de consultes, que hi donaria empara legal dins del marc català, i l’altre l’elaboració d’un cens electoral, rigorós i oficial, que permeti organitzar seriosament la consulta… Tot això, sembla evident, s’haurà d’enllestir dins d’un marc d’oposició frontal des del Gobierno de Espanya que, sense cap mena de dubte, també pretendrà imposar la seva legalitat per a impedir-ho, posant pals a les rodes en tots els fronts possibles…

Sant Teodor d’Amàsia fou un campió de la fe cristiana, originari de l’Orient europeu. Diu la llegenda daurada que, per allà el segle IV, va decidir fer-se soldat i incorporar-se a les legions romanes. Mentre era destinat al nord de Turquia, es va promulgar una ordre de l’emperador Galeri Màxim que obligava als soldats a fer sacrificis als Déus pagans. Ell, cristià de pedra picada, va negar-se a acomplir aquell mandat per considerar-lo injust i contrari a la seva moral. El tribú amb bones paraules va voler fer-lo entrar en raó i li va concedir un temps perquè reflexionés i ho reconsiderés, temps que el nostre heroi va esmerçar no només en perseverar en la desobediència, sinó que va passar a l’acció calant foc al temple de Cibeles. Com era de preveure, a les autoritats imperials no els va fer gens de gràcia. El van apressar, tot tancant-lo en una pútrida masmorra. Ni fuetades ni empresonament van aconseguir que traís les seves conviccions. La seva integritat i ferms principis van esperonar la conversió d’altres companys de milícia, que, des de posicions menys valentes i dubitatives, no havien gosat enfrontar-se al mandat imperial. Com acostumava a passar, finalment el poder va fer recaure tot el pes del seu aparell coactiu sobre en Teodor i els seus seguidors, que van acabar essent torturats i executats. No obstant això, la posteritat ha recordat per sempre més l’exemple de valentia del Sant, que fou el primer patró de Venècia i encara ara és molt venerat a l’Església Ortodoxa.

Vés per on, el 9 de novembre s’escau l‘onomàstica de Sant Teodor, campió de la desobediència i del respecte a les conviccions. “Excel·liu com el Baptista / preservant la Veritat: / Com blasmeu la cobejança / del lasciu emperador”, canten els goigs del màrtir d’Amasea i vulgui el destí que els cantem també als responsables que la consulta esdevingui una realitat.

Tinguem fe doncs en que, per una vegada, els governants catalans trobaran la força necessària per mantenir-se fidels al poble i no arronsar-se encomanant-se a Sant Teodor… i, no pas, a l’altra advocació del mateix dia 9: la Virgen de la Almudena, patrona de Madrid, que entre els seus mèrits compta el de donar suport miraculós al Cid en la lluita contra els infidels que resistien l’escomesa de l’ardor guerrer de l’adalil castellà.

Imatge

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 10 Juny 2014, in Sin categoría and tagged . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: