Les fonts de merda medicinal

La comarca de la Segarra és un territori regat generosament per aigües de propietats sanadores des de temps remots . La tradició ja ens parla de diverses fonts beneïdes per atributs curatius i miraculosos. Molt bé saben els cerverins que la font del santuari de la Brufaganya és considerada capaç de curar miraculosament tota classe de dolències des del segle III, quan un cop de vara de l’anacoreta Sant Magí la va fer brollar per sadollar els botxins que el martiritzaven. Els guissonencs, per la seva banda, dipositen la seva fe en la font de la Marededéu de la Salut, doll d’aigua al qual també, en aquest cas des del segle XVIII, se li atribueixen propietats guaridores i profilàctiques. A aquestes podem afegir un bon catàleg de brolladors on els parroquians dipositen esperances curatives de mals i ferides, com la font de l’Auró a l’antic terme de Llanera, o les aigües de la font Amarga de Rubinat, que es feren famoses a finals del segle XIX gràcies a la mirada astuta del doctor Pau Llorach. Més populars són, per la seva banda, les del balneari de Vallfogona de Riucorb i les de la font de la Verge Coronada de la Ciutat Jardí de Cervera, declarades mineromedicinals l’any passat per la Generalitat i cridades a fer fortuna.

Font de Sant Magí de la Brufaganya                     Font de la Salut (Guissona)

No obstant, ben aviat, totes i cadascuna de les fonts de la Segarra, i de bona part de la franja central del país, compresa entre el pla de Lleida i Osona, esdevindran aigües amb propietats medicinals per intercessió del Ministre d’Indústria i Energia del Govern d’Espanya, el sr. José Manuel Soria. I això serà així com a efecte col·lateral de l’ambiciosa reforma del sector energètic, aprovada per Decret – Llei de l’Estat central, amb la “voluntat de garantir l’estabilitat financera del sistema elèctric”. Aquesta reglamentació segueix la línia endegada pel Govern del PP per la qual es fan del tot inviables els sistemes alternatius de generació d’energia i es potencia l’oligopoli de les grans empreses elèctriques i gasistes, eliminant-ne tota competència. La seva aplicació, després de suprimir amb caràcter retroactiu les primes al sector productor d’energies renovables i d’imposar un peatge a l’autoconsum energètic, ha suposat en un primer moment la ruïna dels emprenedors en energia solar i eòlica. I ara, com a dany afegit, afectarà el sector porcí, amb el tancament de les plantes de tractament de purí amb cogeneració. La rebaixa d’un 40% del preu pagat per l’electricitat produïda en aquestes plantes les fa inviables i les precipita al tancament.

Fet i fet, val a dir que és sorprenent constatar com aquestes indústries, les instal·lacions de les quals ja estan majoritàriament amortitzades, es veuen obligades a plegar per la retallada de les subvencions. Això posa de manifest que, tal vegada, no estaven concebudes de manera sostenible. Pel que sembla, no ho eren ecològicament ni econòmica: generar electricitat amb la combustió de gas natural, amb el corresponent alliberament de CO2, no és pas conforme a l’objectiu de frenar l’escalfament global ni a obtenir energia amb recursos renovables; i el fet que els purins juguessin una paper colateral en el procés, aprofitant l’escalfor de la combustió pel seu assecament, però fonamental en la viabilitat econòmica, ja que la seva presència era la baula que lligava les ajudes públiques, revela que no eren cap panacea, ans al contrari. Com a via fomentada des de la Generalitat per a la supressió dels purins i, alhora, per a potenciar el creixement de la indústria ramadera catalana, esdevenia precària i subsidiada i la sentència de mort del ministre Soria només ha vingut a palesar-ho. Una aposta per un model de producció del porcí menys intensiu, basat en la qualitat i la pagesia familiar i la gestió dels residus a través d’una xarxa de minicentrals de biogàs, hagués estat més oportú i amb futur.

Ara, però, el mal ja està fet. Anem tard. Catalunya s’ha convertit en una gran potència en el sector porcí, amb una població de porcs que supera amb escreix la d’humans i que genera anualment uns 650.000 metres cúbics de purins. En resum: una pila immensa de merda que ara no hi haurà on dipositar ni tractar. I això, com ja s’ha insinuat durant les recents manifestacions de protesta des dels sectors ramaders, pot abocar als propietaris de les granges a les “males pràctiques”…

Imatge

La ramaderia intensiva que s’ha estès pel país comporta que els animals estiguin medicats de forma crònica en prevenció de malalties com la pesta porcina (la qual, per cert, ha fet que Rússia prohibeixi la importació de carn de porc d’Europa) i engreixats amb pinsos enriquits al laboratori a la recerca d’un creixement més ràpid. Aquests medicaments, una gran varietat d’antibiòtics, són eliminats de l’organisme per via de l’orina i dels excrements. Els compostos, un cop alliberats al medi ambient, acaben filtrant-se als aqüífers. En conseqüència, mesclats amb els nitrats, els antibiòtics d’origen veterinari arriben a l’aigua i són susceptibles de transmetre’s als humans a través de les fonts. I seria aquí, en el camp de les “males pràctiques”, on s’esdevé el prodigi: l’entranyable acte d’anar a beure aigua d’una font pot aportar a l’organisme humà més antibiòtics que el xarop de la tos, amb la consegüent afectació per la creació de resistències als medicaments o repercussions a l’aparell digestiu.

Canten els goigs que l’aigua de Sant Magí gaudeix del poder curatiu contra tota mena de nafres, sobretot la pigota, les quartanes, la rosa, la trencadura, el dolor i la tos. Ben aviat, a aquestes propietats conquerides per intercessió divina, s’hi afegirà la gràcia d’engreixar-se i créixer amb precocitat i la profilaxis contra la pesta porcina, obtingudes aquestes per designis del ministre Soria, amb la intercessió a nivell català d’una ineficient solució política i el braç executor de les males pràctiques ramaderes. Agraïm doncs, de forma pietosa i devota, aquests béns que se’ns regala i tinguem-los presents en les nostres oracions, tan confessionals com laiques.

Imatge

 

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 24 febrer 2014, in Política and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. Fins que no us feu conspiranoics, no entendreu res del que està passant: chemtrails, NWO, Monsanto.. La Segarra la faran tornar com el nord d’Àfrica, desertitzada, i la gent i pobles es veuran obligats a comprar l’aigua del S-G.

  1. Retroenllaç: Les fonts de merda medicinal- la Segarra és regada generosament per aigües de propietats sanadores

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: