Dones de carrer

Arran de l’article de la setmana passada sobre els recordatoris fets en els noms d’alguns carrers cerverins, he rebut certes comunicacions que, sense que serveixi de precedent, inspiren una continuació del text. Més enllà de la valoració del personatge, la gairebé absoluta absència de noms femenins als carrers de Cervera, en particular, i de la Segarra, en general, centren ara l’objectiu.

És una feina ben entretinguda, però reveladora, repassar els noms dels carrers i places dels nostres pobles i viles. Permet copsar com d’oblidós i garrepa han estat els municipis en reconèixer les dones en les respectives plaques i, en canvi, que generosos alhora de recordar els personatges masculins, propis o aliens. Escriptors com Jacint Verdaguer, religiosos com el Pare Claret, músics com Enric Ganados o Pau Casals, i els inevitables (en justícia, no es pot negar) presidents Macià, Companys i Tarradellas donen els seus noms a diversos carrers dels nuclis urbans de la Segarra, encara que potser algun d’ells no hagués trepitjat mai la nostra comarca. Al seu costat, també es recorden prohoms locals, que ben segur que la seva tasca pel poble els fan mereixedors de la corresponent placa: així a Cervera podem passejar pels carrers del professor Finestres, de l’historiador Duran i Sanpere, del Conseller Dou, del Pare Ferrussola, de l’alcalde Salat o de l’empresari Vidal de Montpalau; a Guissona pels carrers del doctor Eduard Camps, dels Notaris Josep Faus o Roca Sastre o la plaça del Bisbe Benlloch; a Torà pels dels doctor Maluquer o Solé Forn; a Sant Guim de Freixenet pel carrer del mossèn Joan Bòria, del doctor Lluch o del músic Ricard Viñes… Però, i les dones? Potser no hi ha cap dona a la història de la Segarra que sigui mereixedora de ser recordada en els nostres carrers i  places?

A Sant Guim de Freixenet trobem una de les poques excepcions a l’homogeneïtat masculina, quan descobrim a les afores el carrer dedicat a Roser Baella (personalitat que desconec i sobre la qual agrairia informació). Més enllà, només noms dedicats a marededéus (les molt nostrades Montserrat i Núria) i algunes santes… Al nomenclàtor cerverí, a banda d’un carreró dedicat a les bruixes i tot un pla a les Verges, es redueix la presència femenina a tres dones, exemples de virtut, constància i religiositat: la reina Isabel, la Catòlica (les capitulacions matrimonials de la qual, amb el rei Ferran, es van signar a la ciutat), la venerable Mare Maria Güell i Puig (que va prendre els hàbits a Cervera i va fundar la congregació de Missioneres Filles del Cor de Maria) i la beata Mare Anna Maria Janer (filla de Cervera i fundadora de la Congregació de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell).  En conseqüència, si una dona pretén assolir ser recordada en un carrer o plaça de la capital de la Segarra sembla requisit imprescindible regnar o bé prendre els hàbits i conservar íntegre la virtut.

Constatat aquest fet, correspon revisar els libres d’història local per verificar si és justa o no aquesta mancança de dones amb prou mèrits per a veure el seu nom immortalitzat en una adreça postal de la Segarra. La resposta serà, evidentment, negativa. Moltes són les dones que figuren al lloc d’honor de la història de la comarca i que, per justícia, mereixerien el seu carrer. És aquest un camp on la historiadora de l’art de Sanaüja, la Dra. Garganté, ja va dedicar un extens article dins la revista Segarra, i on el diccionari pòstum sobre Gent de la Segarra de Josep M. Razquin ja pot il·lustrar prou, per la qual cosa no és el lloc per reproduir la llista sencera, però sí que hi ha algunes dones segarrenques que no està de més reivindicar… Les meves preferides són:

Guinedilda, repobladora que, al capdavant de la seva família i dels seus tres fills, Miró, Guislabert i Amat, va rebre de mans de la comtessa Esmessenda el dret a ocupar el territori que és avui Cervera. Ella, als confins dels comtats catalans, ben a prop dels dominis de la taifa de Lleida, va emprendre a inicis del segle XI la tasca d’artigar els boscos, guanyar camps de conreu i pastures, repoblar i governar una terra perillosa, erma i abandonada. Primera ocupant d’aquestes terres, va arribar més lluny que cap home en la seva colonització i va veure reconegut el seu esforç adquirint per aprisió aquest locus horribilis en mig de la frontera. Guinidildi femina, diuen les cròniques, en nom propi, i no de cap marit, va fer fèrtil la terra erma i va dirigir la construcció dels primers habitatges i fortificacions de la ciutat de Cervera.

Aldonça d’Ivorra i Roig, nascuda l’any 1454 a Cervera i pertanyent al llinatge dels Alemany, amant primerenca del jove rei Ferran II d’Aragó. Del rei catòlic va tenir un fill bastard, Alfons, que amb el temps va esdevenir arquebisbe de Saragossa i virrei d’Aragó. Casada després amb el vescomte d’Èbol, va tenir dos fills més. Diuen que és l’ascendent de bona part de les  cases reials europees, així com de la major part de l’aristocràcia espanyola.

Ignàsia Brach, mestressa de taverna coneguda com la “Nasa Tabaco”. En l’ambient repressor i hostil a la disbauxa de la Cervera del segle XVIII, la Nasa regentà un cafè al carrer Major on els estudiants s’abastien de tabac, begudes i menjar, s’escalfaven davant d’un acollidor foc a terra i practicaven un esport, el billar, que fou portat per aquesta dona emprenedora i que, encara avui, dóna fama i orgull a Cervera.

Josefina Comerford, aristòcrata i militar espanyola que, des de la foscor de la Universitat de Cervera de la primera meitat del segle XIX, a cop de fuet i proclama enardida, va instigar i capitanejar la lluita contra els primers envits del lliberalisme a les nostres contrades. Injustament oblidada, és hora que algú s’entretingui en recuperar la seva figura, tant fascinant com inquietant.

Guinedilda, Aldonça, Nasa i Josefina són uns simples exemples testimonials. Ben segur que molts d’altres vindran al cap del pacient lector i, qui ho sap?, estimularan als batejadors oficials de places, avingudes i carrers a donar un toc femení en un nomenclàtor vigorosament viril.

Imatge

Nota: agraïment especial als amics Maria Garganté i a Joan Yeguas, pels comentaris inspiradors

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 18 Novembre 2013, in paisanatge, Sin categoría and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: