Nostàlgics al carrer

En el si d’una tertúlia telemàtica d’evident orientació catalanista, s’ha encetat un fascinant debat a propòsit dels noms dels carrers de Cervera. Segurament és un tema que podria semblar banal, quan no delicat o sobrer (havent-hi com hi ha apassionades polèmiques a propòsit de qüestions urbanístiques molt més imminents), però no es pot negar que, en un procés de construcció nacional com el què estem vivint, el debat sobre els noms que volem projectar a la posteritat no pot quedar emmudit…

En aquest context, hom s’ha entretingut a revisar els personatges que perpetuen la seva presència en la nostra quotidianitat a través d’adreces postals i són diversos els noms què han cridat l’atenció. Un d’ells és Francisco Javier María de la Paz Bernardo Eulogio Juan Nepomuceno Girón y Ezpeleta Las Casas y Enrile (1803 – 1869), a qui, possiblement per economia en l’ús del marbre de la placa, se’l recorda pel seu títol nobiliari: Duque de Ahumada. Aquest militar, assot d’afrancesats i de carlins, va destacar en les accions de guerra al costat de l’absolutisme monàrquic i té com a principal mèrit el d’haver fundat, l’any 1844, el cos de la Guàrdia Civil. Queda per l’avenir la seva cura especial per l’aspecte dels agents, que havia de reunir severitat, elegància i vistositat, que es plasmaria amb el tricorni i el cobriment del llavi superior “sin extravagancias estéticas”, és a dir, amb el bigotet fi que, encara avui, marca estil entre els nostàlgics.

No obstant, el que més interès ha aixecat, potser pel fet de donar nom a una de les artèries més trepitjades de la ciutat, ha estat el carrer del General Güell. Val a dir que pocs són els qui recorden el personatge en qüestió, i encara menys llurs mèrits, per la qual cosa ha calgut fer una mica de recerca… Vagi per endavant que, tradicionalment, el carrer en qüestió es denominava “carrer de les Verges”, en llaor de les onze mil verges venerades en una capella propera. De fet, aquesta quantificació és un error històric, ja que no eren tantes les donzelles que acompanyaven al segle IV a Santa Úrsula, filla del rei de Britània, en el seu pelegrinatge cap a Roma: la santa i les seves devotes dames de companyia, travessant les terres de Germània, varen patir la desgràcia de caure a les mans dels bàrbars huns que, enfurismats per la resistència de les noies a tacar la seva virtut, les van martiritzar. Un error de transcripció del document del segle X que narrà el luctuós fet hauria traduït l’anotació “XI m virginum”, com undécima milia (onze mil) i no pas undecima martiris (onze màrtirs), per la qual cosa les onze verges es van multiplicar per mil en les cròniques posteriors…

Però anem a la qüestió general: pocs després de la guerra civil, quan ja feia anys que la capella dedicada a les verges màrtirs havia desaparegut, es va decidir substituir el nom del carrer i rebatejar-lo en honor al general Ildefons Güell i Arqués. Aquest prohom, nascut l’any 1865 a les Borges Blanques i casat l’any 1891 a Cervera, comptava entre d’altres mèrits el de ser General d’enginyers de l’exèrcit, Cap de la brigada topogràfica de Barcelona, director de les obres del ferrocarril entre Tetuan i Ben-Karrich i d’Olot a Roses i Governador militar de Barcelona. Per les seves accions de guerra havia estat condecorat amb la Gran Cruz de San Hermenegildo (que recompensava amb una renda de sis-centes pessetes anual als oficials destacats “por su constancia e intachable conducta en el servicio”), les Creus roja i blanca del Mèrit militar i la medalla de Campanya d’Àfrica.  Les seves heroïcitats es compten als anys vint, al servei del dictador Primo de Rivera, com a enginyer en cap de sapadors i minadors a les colònies africanes, i també com a comandant general d’enginyers de la “IV región militar” o, el què és el mateix, la Capitania General de Catalunya. A l’esclat de la guerra civil estava ja a la reserva, però  durant els primers anys del franquisme veuria recompensada la seva addicció al Régimen amb la vicepresidència del Círculo Militar del Ejército y de la Armada i la judicatura en els temibles tribunals militars, que exercí fins la seva defunció, l’octubre de 1941. En l’hemeroteca esgrogueïda el trobem l’any 1928 donant cinc-centes pessetes per instituir, en memòria seva, el premi anual General Güell en honor del sergent del regiment de sapadors més destacat pel seu comportament; a l’agost de l’any 1939, als quarters de Lepant de Barcelona, acompanyant el lliurament d’una bandera beneïda als militars destacats; o l’any 1940, en una Cervera “engalanada magníficamente” i davant de la població reunida en massa i acompanyada de comissions de tots els pobles comarcals, presidint els “actos brillantísimos del primer aniversari de “la histórica fecha del Día de la Liberación” de la ciutat… Fins aquí, la història oficial d’aquest personatge que, setanta-dos anys després de la seva mort, encara es homenatjat en un carrer cerverí. Més enllà queden els vagues records dels tractes de favor amb que hauria apadrinat segons quins joves de Cervera i comarca quan eren destinats al servei militar i de les gestions fetes per emprendre la restauració de l’edifici de la Universitat, fites que el van dur a ser anomenat fill adoptiu de la ciutat; a banda d’això, dues bellíssimes filles o certa hipotètica implicació en les delacions que haurien portat a presó (quan no al paredó) a uns quants segarrencs, entre els quals es comptaria l’alcalde republicà Domènec Puigredon, també es comptarien al seu haver. Deixem aquests rumors en mans dels estudiosos, que per això estan, i interroguem-nos si aital militar, al servei fidel de les dues dictadures de l’Espanya del segle XX, mereix donar nom a tantes llars i comerços cerverins.

Tal vegada ara, aprofitant les obres de remodelació, es podria també fer neteja amb aquests -i algun altre- noms de carrers i, ja posats, substituir els de militars colpistes i aguerrits pels de verges tenaces o, si s’escau, motoristes virtuosos, ambdós molt més dignes de la veneració popular.

Imatge

Nota: gràcies als amics Jaume Vilà,  Albert Turull,  Jordi Oliva i M. Teresa Salat pel generós regal d’inspiració i informació. 

Advertisements

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 11 Novembre 2013, in paisanatge, Sin categoría and tagged , , , , . Bookmark the permalink. 3 comentaris.

  1. Ja fa un temps (en un dossier del “Segarra actualitat”, concretament) vaig demanar més presència “femenina” als noms dels carrers Cerverins. Com a mínim n’hi falta un dedicat a Guinedilda!

  1. Retroenllaç: Dones de carrer | Giliet de Florejacs

  2. Retroenllaç: Giri a l’esquerra per Comorera | Giliet de Florejacs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: