L’holocaust dels adoradors del Sol

El passat dissabte, la Sala Francesc Buireu acollia la presentació a la Segarra de SomEnergia. Convocat pel Grup de Defensa del Medi Natural de la Segarra i pel Fòrum l’Espitllera, un representant de la cooperativa d’energia verda exposava la filosofia del projecte i els avantatges econòmics, socials i mediambientals d’integrar-s’hi. No obstant, com acostuma a passar en els actes promoguts des de la conscienciació, el compromís i la militància, va arribar el torn de la indignació, quan el ponent va exposar els detalls de la reforma energètica imposada des del Govern d’Espanya i l’ofegament que suposa sobre el desenvolupament de les fonts d’energia renovable, molt especialment la fotovoltaica. La descripció de la situació em va fer recordar un episodi que descriu l’Antic Testament…

Conta el Llibre dels Reis que, en una època que hauríem de situar sobre el segle IX aC, Ajab fou el setè monarca del poble d’Israel. Segons els historiadors, fou el seu regnat l’etapa més pròspera d’aquest regne, tot i que no ho transmeten així les Sagrades Escriptures… El rei Ajab, en contra de les advertències de Déu, va contraure matrimoni amb una pagana: Jezabel, princesa arribada de Fenícia. Diu la Bíblia que ella portaria als jueus el culte a Baal, el Déu Solar, i faria alçar al llarg del territori innumerables altars dedicats a l’Astre.  Per gosar allunyar al poble de la veneració a Yahvé i encaminar-los a la idolatria, seria maleïda pels profetes, que l’acusarien de fetillera, nigromàntica, fornicadora i adúltera. Les males arts seductores de Jezabel haurien fet a Ajab apostatar de la fe dels seus pares i provocar la fúria de Déu per portar al poble israelita a la corrupció, la immoralitat i la tirania del culte al Sol. Centenars de profetes foren enviats per defensar la religió de Yahvé, però tots haurien estat massacrats a instàncies de la reina. Finalment, l’arribada d’Elies, escollit definitivament per a reparar l’ofensa causada al Déu legítim d’Israel, restauraria les coses al seu lloc. En un duel de sacrificis lliurats simultàniament en dos altars, el foc purificador de l’holocaust hauria consumit només l’ara de Yahvé, posant en evidència que Baal no era una divinitat venerable i alçant la ira del poble contra Jezabel i els seus profetes del Sol. Així, el Déu d’Israel, vencedor, recuperaria la seva supremacia, el poble sortiria de l’error herètic, els altars serien destruïts i Jezabel, assassinada pels seus propis eunucs, acabaria devorada pels gossos, deixant com a úniques despulles el crani, les mans i els peus…

Avui, en ple segle XXI, al Regne d’Espanya la història es repeteix. En un Estat on la producció i la comercialització de l’energia elèctrica estava absolutament controlada per un oligopoli de multinacionals, va arribar des del país on neix el Sol el Procotol de Kyoto, un conveni internacional que pretenia que els països industrialitzats reduïssin les emissions de diòxid de carboni. Aquest protocol, auspiciat per les Nacions Unides, fou signat per la Unió Europea, la qual va comminar als seus Estats membres a promoure una política energètica més favorable a les renovables en perjudici de les tradicionals fonts de combustió de recursos fòssils. Així, un Govern espanyol tradicionalment afable a les grans corporacions, va decidir obeir les directives internacionals i apostar per una acció afavoridora de la producció d’electricitat a partir d’uns recursos, la llum del Sol i la força del vent, dels quals el territori en disposa a pleret. D’aquesta manera, l’any 2007 es va decidir incentivar als petits emprenedors, molts d’ells empresaris agrícoles, a invertir en instal·lacions fotovoltaiques generadores d’electricitat, a través de subvencions i d’abonament de la producció a un preu bonificat. En conseqüència, a poc a poc, emmirallats per les promeses de guanys, els emprenedors es varen endeutar i varen proliferar pel territori multitud d’instal·lacions de panells solars, les quals es preveien que serien amortitzades i generarien benefici en un termini de set o vuit anys. Amb això, molts productors agraris també s’autoabastien d’electricitat, rebaixant així considerablement el seu consum elèctric durant les hores de Sol, i alhora venien els seus excedents a la xarxa, amb el corresponent guany. Alhora, petits consumidors també optaven per instal·lar els panells en qüestió dins l’àmbit domèstic, tot i el seu alt cost, per proveir-se en part de la seva pròpia electricitat i així haver de dependre menys del subministrament extern, amb el consegüent estalvi de despesa econòmica i d’emanació de gasos d’efecte hivernacle.

Davant de tot això, l’oligopoli energètic va muntar en còlera. No era pas gens convenient que els consumidors anessin a poc a poc sortint de la dependència de la seva energia i el previsible degoteig de guanys els era del tot insuportable. Per això, va decidir passar a l’acció i fer voltar la porta giratòria per la qual polítics de tots els colors passaven de la política activa a ingressar quantiosos sous com a subalterns en plantilla o assessoria. Així, a partir de l’any 2010 aquells incentius a l’aprofitament de l’energia solar van començar a retallar-se, alguns amb efectes retroactius i d’altres amb imposicions de taxes que castraven tota rendibilitat. Finalment, l’any 2013, el ministre Soria, talment un nou profeta Elies, destrueix tota la rendibilitat de les plaques fotovoltaiques (en un moment on el cost d’aquestes s’ha reduït en un 80%) imposant-ne un cens obligatori, carregant sobre els seus propietaris un costosíssim peatge i establint un severíssim règim sancionador i coactiu.

De res serveix que Soria sigui la riota de la revista Forbes, que es mofa del seu impost al Sol, ja que el noi (com la seva antecessora Elena Salgado) s’ha guanyat un lloc a la dreta del pare Aznar, assessor d’Endesa (i a l’esquerra de l’oncle González, conseller de gas Natural Fenosa), per quan ens faci a tots el favor de deixar la política.

I, mentrestant, els petis emprenedors, els consumidors i el medi ambient, com sempre, per haver qüestionat l’autoritat dels senyors veritables i haver gosat alçar la vista al Sol, sortim perdent. Traïts de nou pels eunucs que ens governen, els gossos faran bon recapte de les nostres miserables despulles.

Imatge

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 21 Octubre 2013, in Sin categoría and tagged , , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. Tota la raó del món! no tenen vergonya. El govern del PP fent lleis estúpides, com poden prohibir el sol? Quina seguretat jurídica hi ha en aquest país per als petits agricultors o emprenedors que van posar les plaques fotovoltaiques? Cal fer alguna cosa.

  1. Retroenllaç: Les fonts de merda medicinal | Giliet de Florejacs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

cestudissegarrencs.wordpress.com/

Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: