Una altra pedra al mur

Aquest cap de setmana hem viscut al veïnat de les Sitges, a redós del magnífic castell, unes jornades inoblidables. Una trentena de persones, vingudes de diversos punts de la Segarra i comarques veïnes, s’han donat cita per restaurar un marge de pedra que l’aigua, el vent, l’oblit i la desídia havien esfondrat. Durant dues jornades, amb el suport de les associacions Amics de l’Arquitectura Popular, Aladrell i Espai Llobregós, i el mestratge de Jordi Giribet, carreu a carreu, s’ha recuperat un mur molt més que centenari. Més enllà de l’excel·lent resultat, l’experiència ha estat una nova prova que amb entusiasme, força i il·lusió, a qualsevol col·lectiu d’homes i dones, sense necessitat de cap lligam previ, no hi ha repte que se’ls pugui resistir si comparteixen un objectiu clar i decidit.

Mentre anava alçant pedres i carregava paletades de terra, ressonava dins el meu cap una cançó de Pink Floyd, arribada des dels anys de la meva infantesa: “All in all it’s just another brick in the wall / All in all you’re just another brick in the wall”. Aquest tema, present a l’àlbum precisament anomenat “The Wall” (el mur), es composa de tres parts en les quals l’artista empra la metàfora de les pedres del mur per a traçar la seva visió de la societat. Segons això,  cadascuna de les persones, programada des de la primera infància per formar part d’un sistema de producció i consum, esdevé tan sols una pedra en un gran conglomerat, un element més dins la cadena de muntatge que perpetua un complex social impersonal i alienador.  De les tres parts, la més popular és la segona, on es denuncia un sistema educatiu més interessat a assegurar un esperit obedient i acrític als alumnes que a la veritable transmissió de coneixement. En aquest univers, el professor és un maó del mur, un engranatge més de la maquinària establerta per a coartar el lliure desenvolupament de l’infant en el camí cap a la maduresa. “We dont need no thought control”, diu la cançó, assenyalant les regnes que al lliure pensament imposaria el complex educatiu criticat…

I mentre tota la colla de margeners aficionats anàvem alçant pedra a pedra el mur de Sant Pere de les Sitges, a les Illes Balears una gran marea humana, de més de cent mil homes i dones, sortien als carrers i places de les principals ciutats per evitar que s’alci un mur segrestador pels seus nins i nines. La mobilització protestava contra el TIL, el decret de Tractament integrat de les llengües, que el seu Govern amb majoria absoluta del PP busca imposar en l’educació illenca. Aquest decret és una intromissió política dins el sistema educatiu a través de la qual es vol acabar amb la docència impartida en català com a llengua vehicular. A través del TIL es limita i fiscalitza l’autonomia educativa dels centres, no es garanteixen les suficients competències lingüística del professorat per impartir les matèries corresponents, incideix en la desigualtat entre centres públics i privats i, a més, es programa aplicar-lo amb una celeritat inèdita i, en la pràctica, del tot forassenyada. Tot això, fugint del diàleg amb els col·lectius docents i, en el fons, només com a instrument per a maquillar la veritable voluntat de ferir de mort el coneixement i l’ús de la llengua catalana entre els infants i, per extensió, les famílies i la comunitat de Ses Illes.

Però la societat ja està madura i ha pres consciència que la democràcia va molt més enllà de plegar una papereta i introduir-la dins la urna cada quatre anys. La ciutadania sap prou bé on resideix la veritable sobirania i, quan les eines que el poder estableix són insuficients o són ateses com a meres joguines sense sentit (com veiem, sense anar lluny, a les reiterades iniciatives legislatives populars, condemnades sempre a xocar contra el mur de la partitocràcia), sap organitzar-se i fer valer la seva voluntat. Inundant els carrers, fent bullir les xarxes socials, realitzant accions de resistència pacífica, exercint la desobediència civil o estructurant-se en maneres alternatives de concebre la política i la societat.

Aquest cap de setmana, un grup d’homes i dones s’han trobat a la Segarra per refer un vell mur i reconstruir-lo des dels seus fonaments, fent-lo sostenible i amb les eines d’un treball col·lectiu, participatiu, il·lusionat i generós. Un mur que enforteix el territori, uneix a la gent i es projecta cap al futur. Aquest cap de setmana, milers d’homes i dones han sortit als carrers de Ses Illes per evitar que s’alci un mur que negui el dret a una educació pública amb garanties, responsable i sense ingerències ideològiques. Fa dues setmanes, centenars de milers de catalans i catalanes vàrem enllaçar les mans per palesar els anhels de llibertat de la nostra Nació… Cada ciutadà i ciutadana carrega el seu propi granet de sorra, pot escairar el seu propi carreu i té la possibilitat d’usar-lo d’acord amb la seva consciència i el seu pensament lliure. Per tant, de cadascú de nosaltres depèn la responsabilitat de saber col·locar-lo a lloc i participar en que el món vagi a millor.

L’àlbum The Wall es tanca amb Goodbye Cruel World, un breu tema on l’artista, frustrat de xocar contra el mur, es declara derrotat i s’acomiada d’aquest món. “Goodbye, all you people, / there’s nothing you can say / to make me change my mind”: adéu a tots; no hi ha res que pugueu dir-me que faci canviar la meva opinió. Trenta-cinc anys enrere, sembla que l’artista es rendia, perduda tota esperança per l’optimisme; avui, tal vegada, sí que tenim elements per ser optimistes i considerar que, contra vents i marees, sí que es pot.

Image

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 30 Setembre 2013, in Sin categoría and tagged . Bookmark the permalink. 1 comentari.

  1. M’agradaria veure una foto d’Abans de l’actuació i una de després

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

cestudissegarrencs.wordpress.com/

Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: