El Govern dels savis

Després d’un llarg any d’estires i arronses, declaracions, rèpliques i dúpliques, i patiments i maldecaps generals, el Govern català ha decidit tancar la porta al fracking al nostre país. Finalment, atenent les conclusions d’un grup d’experts encarregats d’analitzar les conseqüències de l’aplicació de la fractura hidràulica, s’ha decidit que aquesta tècnica, per “poc recomanable”, no té lloc dins la nostra geografia (això sí: amb permís del Gobierno del Reino de España).

Ara podria ser hora de cridar l’atenció sobre el fet que aquesta ha estat la reivindicació, fonamentada, des de més d’un centenar d’entitats socials i veïnals i de milers de ciutadans i ciutadanes integrats dins les plataformes creades per fer-hi front. També seria un bon moment per recordar que les associacions i col·lectius reunides a  la Plataforma Aturem el Fracking van lliurar el passat mes de maig, sense cap cost pel Govern -ni, en conseqüència, per la ciutadania-, un dossier avalat científicament que ja demostrava totes les agressions que pel territori suposaria donar-hi via lliure. I, fins i tot, burxant dins la nafra, seria una ocasió immillorable per exhibir els compromisos signats a Riudaura, Agramunt i Orís pels representants de la coalició de Govern, així com de la seva sòcia preferent, en els municipis afectats posicionant-se de forma decidida i expressa en contra d’aquesta tècnica…

No obstant, amb la voluntat de ser positiu, és ara el moment de celebrar que la resolució -no per tardana, menys feliç- al final del camí hagi fet que triomfi el seny. “Errar és humà, perdonar és diví i rectificar és de savis”, va escriure fa tres-cents anys el poeta i traductor britànic Alexander Pope, en una frase que avui es fa novament ben vàlida. I és que dels continus errors que ha comès el Govern de Catalunya en la gestió que ha fet d’aquest afer, i que han servit per palesar la condició humana dels seus membres, la rectificació els confirma com a savis…

Saviesa demostra el fet que, després de concedir al mes d’octubre de 2011 i sense fer soroll, la primera autorització per portar a terme les prospeccions d’hidrocarburs no convencionals, i que posava en mans d’una multinacional anglesa el camp lliure sobre més de 51.000 hectàrees al voltant del Ripollès i la Garrotxa, ara ho hagin derogat. Aquell imprudent error, signat per l’aleshores conseller d’Empresa i Ocupació F. Xavier Mena, ha estat corregit després de més d’un any de mals tràngols, reivindicació i lluita imposats a la gent del territori.

Saviesa es predica també vers Ramon Espadaler, que en campanya electoral, preguntat pel fracking, es va mostrar obert a examinar la hipotètica riquesa que s’amagaria sota el subsòl de les comarques de l’interior de Catalunya. Ara, quan ocupa la titularitat de la Conselleria de l’Interior, l’honora formar part del Govern que rectifica i renuncia a entrar en el joc de l’especulació energètica que li era proposat i que anava a costa de la destrucció del territori.

Saviesa acredita el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, qui de bon principi es va mostrar públicament procliu a aprovar les llicències per a desenvolupar les prospeccions. No obstant, amatent a les inquietuds del territori i molt especialment conscienciat des d’entitats com l’Observatori del Paisatge vers l’atemptat que el fracking escometia sobre medi ambient i el paisatge, va anar virant de posició fins presentar-se com un dels motors de la rectificació.

Saviesa, i molta, exhibeix el conseller Felip Puig, valedor també des del primer moment de facilitar les prospeccions i de no tancar la porta al fracking, crític pertinaç als moviments opositors titllant-los de fer gala de posicionaments basats en la ideologia i autor de més d’una estirada d’orella d’alcaldes i regidors culpables d’haver signat els manifestos contra la fractura hidràulica. Ara, humil rectificador, s’erigeix com l’adalil del respecte al territori i encapçala la decisió de denegar les investigacions i foragitar la fractura hidràulica.

Saviesa, fins i tot per sobre les seus col·legues, irradia el diputat Fernández Teixidó quan insinua que l’informe que ha estimulat i fonamentat el rebuig al fracking podria ser una “benedicció celestial” i que no hi ha res a discutir, tot i que, pocs mesos fa, quan es va debatre la proposició al Parlament, fou el diputat més bel·ligerant a la prohibició defensada des dels bancs de l’esquerra.

En conseqüència, podem enorgullir-nos que, si bé és qüestionable que a Catalunya gaudim del “Govern dels millors”, sí que tenim un Govern d’allò més humà i savi. De fet, aquesta tendència a demostrar públicament la saviesa fa temps que ja ve encarnant-se amb d’altres casos, com fou al mes de juny l’espantada de les investigacions dels jaciments d’urani a l’Alta Segarra, que d’una setmana a l’altra van passar de ser –en paraules del Conseller Vila- “un tema absolutament estratègic pel desenvolupament econòmic de la comarca” a veure’s desestimat pel Govern per uns simples errors de procediment (i no pas per l’àgil moviment d’oposició alçat des de la ciutadania i des dels consistoris afectats).

No obstant, a hores d’ara, acreditada a pleret tanta saviesa, ja fora hora de deixar de banda aquesta política de rectificacions i, pel simple principi de prudència, actuar de forma més previsora i calculadora abans d’obrir la caixa dels trons i prendre partit a favor d’aitals accions incendiàries. En cas contrari, hauríem de donar la raó a l’expresident Felipe González quan, reformulant la màxima de Pope, va matisar que sí bé rectificar és de savis, seria de necis anar-ho fent a diari.

Fet i fet, el mateix poeta anglès, alhora que visionari, també ens va deixar una altra perla que esdevé, a dia d’avui, d’una vigència inquietant: “Un partit és una bogeria de molts en benefici d’uns pocs”. Reconegudes pel diputat i etern ministrable, en Josep Antoni Duran i Lleida, la vocació i l’exercici lobbista del seu partit, i posat en relació amb certes decisions aparentment inexplicables del Govern, la relectura d’aquesta màxima, per algú malpensant per natura com jo mateix, esdevé força esclaridor per entendre segons què…

Image

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 23 Setembre 2013, in Sin categoría and tagged . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: