L’ocàs de la testosterona

La matinada de dissabte a diumenge, la plaça de Cal Racó de Cervera, fins aleshores sumida en la bogeria i la disbauxa,  va emmudir de sobte. El Mascle Cabró, paradigma de la virilitat, referent de la masculinitat, tòtem de la homenia i admiració inconfessable de molts homes, apareixia en públic lluint unes mamelles bellugadisses, unes popes belles i desenfrenades. El Boc deixava enrere la seva prestància per seduir i subjugar bruixes i demés femelles que es postressin als seus peus per adorar-lo i revelava la seva vessant femenina de forma espasmòdica, explosiva i sense complexos. Com és possible que haguem arribat fins aquí? Què se n’ha fet de la preeminència dels mascle, del govern del sexe fort i de l’origen bíblic de la Creació de l’espècie humana…? Evidentment, al darrera de tot plegat hi trobarem una dona, la Sílvia Pons, directora artística de l’Aquelarre, que, al costat d’Alba Cuñé i d’Anna Llort, formaven el gineceu responsable del viratge feminitzant de l’esdeveniment. Que el Mascle Cabró passi a simbolitzar la nova femineïtat és un altre signe inequívoc que els temps estan canviant a marxes forçades. L’empoderament de la dona és un procés imparable i que, ves per on, ens condueix cap a una societat més justa i equilibrada en la qual, als espècimens humans no femenins, ens haurem d’espavilar…

Ho podem comprovar passant llista als principals moviments de base civil que estan empenyent cap a un nou model de societat, a pesar del difícil context de regressió dels drets i les llibertats i de majories conservadores i naftalinades. Veiem que al capdavant de l’Assemblea Nacional de Catalunya, entitat que ha aconseguit dotar d’il·lusió, energia i full de ruta a tots els catalans i catalanes que creiem en la necessitat de la llibertat de la Nació, hi ha una dona resolutiva i compromesa, la Carme Forcadell. Ens seduïm per les paraules i la valentia de la Teresa Forcades, la monja benedictina que, sense embuts, denuncia els fraus del sistema capitalista i defensa amb força que un altre món és possible, on la justícia social i l’extinció dels abusos sigui un fet; és el seu Procés Constituent una iniciativa que, tal vegada pels seus ambiciosos postulats i per la seva gran capacitat de treball, a molts ens fa confiar en que, un cop Catalunya sigui un Estat sobirà, no reproduirem els errors sistèmics dels nostres veïns. Admirem Ada Colau, activista pels drets econòmics, socials i culturals de llarga trajectòria, cara visible de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques i mare de família; ella, aixecant la seva veu contra els esbirros del poder financer que li llencen atacs contínuament, encapçala al carrer, als mitjans de comunicació, als parlaments i allí on calgui un moviment que ha aconseguit treure les màscares als bancs i les caixes i mostrar la descarnada especulació que no respecta ni el dret a sostre; en un temps de governs i partits endeutats i atrapats per les grans financeres, aconseguirà modificar una legislació vergonyant que fa més d’un segle que oprimeix la ciutadania i ens farà avançar cap a la consecució del dret universal de l’habitatge digne. Seguim a Muriel Casals, qui, després de la bona gestió feta per Jordi Porta, va assumir la presidència d’Òmnium cultural i ha encapçalat el gir de timó que, superant les primitives posicions conservadores i filoburgeses, ha obert l’entitat cap a la defensa a ultrança dels tres valors que li donen raó de ser: “llengua, cultura i país”; la manifestació del 10 de juliol de 2010 o el concert per la llibertat del 2013 són grans fites en un camí constant de compromís i ambició cap a la Catalunya sobirana del segle XXI… I no només la Carme, la Teresa, l’Ada i la Muriel tiben cap a aquest món millor: moltes d’altres dones (la Lucia Caram, l’Esther Vivas, l’Àngels Guiteras, la Neus Català, l’Itziar González, la …) empenyen des de la base, apartades dels interessos pel poder o l’enriquiment, i atien l’esperança d’aquells que havien perdut el consol i il·lusionen aquelles que es creien derrotades. A més, d’altres estan ja prenent posicions  des de dins del sistema polític i des del lliure pensament, lluny de l’esclavatge de la disciplina de partit, obren portes i finestres i faran córrer l’aire renovador que tant convé a les institucions.

En un món governat a cop de testosterona, on el diàleg com a via d’enteniment ha estat relegat i on mostrar qui la té més grossa és l’únic instrument d’un precari i injust equilibri, l’aire renovador aportat per aquestes noves líders ens permeten pensar que, potser, ens en sortirem. De fet, la Mare Natura ho està posant tot al seu lloc i aquella anomalia genètica que és el cromosoma Y, que va sorgir fa tres-cents milions d’anys i que va donar lloc als mascles, està en evident degeneració. Fet i fet, els científics afirmen que en prop de cent mil anys haurà desaparegut i que, en un món lliure de mascles, les races es perpetuaran només a partir de les femelles. La partenogènesis, reproducció asexual pròpia d’alguns rèptils, amfibis, peixos i aus i, en laboratoris, assajada en ratolins i conills, deixarà sense funció als mascles.

En conseqüència, homes del món, estiguem amatents! Adaptar-se o morir. La gran i contínua producció de testosterona ha de deixar de ser l’argument bàsic sobre el qual construir l’evolució de la societat. La nostra gran aportació a la continuació de l’espècie, l’esperma, és un líquid viscós que, de la mateixa manera que el petroli, dia a dia va perdent valor i està cridat a l’esgotament. Per tant, caldrà anar pensant d’adaptar-nos a un altre rol que ens mantingui útils i, per tant, justifiqui la nostra supervivència com a gènere. En cas contrari, l’empoderament femení, les noves tecnologies i l’evolució genètica ens condemnaran irremissiblement a l’extinció i, el més terrible de tot: el futbol televisat, els programes del cor, les pel·lícules d’acció i els anuncis de colònia ja no seran mai més el mateix.

Imatge

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 3 Setembre 2013, in paisanatge, Política and tagged , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: