A banda i banda del vel

El burca torna a estar en boca de tothom. Aquesta peça de vestir tradicional dels territoris de l’àmbit pèrsic, que molts vam descobrir arran de la invasió americana de l’Afganistan, torna a ocupar llocs de preeminència dins els informatius… Se’ns diu que aital abillament deriva d’una interpretació, a ulls d’uns massa estricte, d’un precepte de l’Islam que exigeix que la dona oculti íntegrament el seu cos quan estigui en públic. En unes aleies (versicles) de l’Alcorà podem llegir com Déu revela al profeta Mahoma que tant ell com les seves dones estan prou qualificades per a rebre i aconsellar als fidels que volen consultar sobre religió, però li demana que quan siguin elles les interlocutores, es resguardin amb un vel que garanteixi la puresa de la voluntat expressada; així, Déu demana al profeta que indiqui a les seves esposes i filles que s’ajustin els seus vels, com a millor manera de ser reconegudes i evitar ser molestades. En cap lloc s’identifica expressament “vel” amb qualque peça de roba que cobreixi la cara i, de fet, podria ser entès com una referència a la túnica o gel·laba. En conseqüència, seguint la literalitat del llibre sagrat dels musulmans, l’ús que fa la dona islàmica del vel, en les seves múltiples expressions de cobrir el cap o el rostre, podria considerar-se més una qüestió tradicional que una estricta imposició religiosa…

L’ús del hijab, vestit femení que identifica la dona islàmica cobrint la major part del seu cos, és quelcom que entra dins la normalitat en els països musulmans, però que a Occident ja fa molt de temps que causa polèmica. Només cal veure com, amb els arguments de la defensa a ultrança del dret a la dignitat femenina, basats en que el seu ús denigra i que seria una imposició masclista, o de la defensa de la seguretat, pretenent que el vel integral impossibilita identificar a qui el vesteix i posa en perill a la societat en general, cada cop hi ha més veus de polítics i contertulians que  defensen la restricció del seu ús. De fet, ben sonat ha estat el cas de l’Ajuntament de Lleida, que fonamentant-se en el fet que l’ús del vel integral ataca la tranquil·litat ciutadana i posa en perill l’ordre públic, l’any 2010 va promulgar una ordenança ciutadana per la qual es prohibia l’ús del burka dins els espais municipals, únic àmbit on competencialment té potestat per a regular; tres anys després, el recurs presentat per l’associació Watani ha fet que el Tribunal Suprem anul·li la prohibició, motivant-ho en que la contraposició del vel integral front la seguretat ciutadana és un argument massa dèbil i que, en realitat, la mesura enclaustraria la dona dins les parets de la seva llar, impedint-li que fes ús dels espais públics municipals, lesionant el seu dret de reunió en espais cívics, i atemptant contra la seva llibertat religiosa, esfera en la qual els ajuntaments no tenen competència…

Feta pública aquesta resolució, el Paer en Cap de Lleida i Diputat al Parlament català, Àngel Ros, ha decidit portar la qüestió al Tribunal Constitucional. En aquest empeny, ha rebut el suport del Govern de la Generalitat, que a través del seu portaveu ha assenyalat la conveniència de regular l’ús d’aquest abillament, adoptant com a propis els arguments que en el seu dia defensà Ros. Per aquest motiu, el Parlament votarà en pocs dies una moció presentada pel grup de CiU que insta a promulgar una legislació que limiti l’ocultació del rostre en els llocs públics.

No obstant, és ben palès que darrera d’aquest rebuig del vel islàmic, hi pesa en gran mesura el component de la por a qui és i pensa de forma diferent i que aquesta polèmica alimenta els partits xenòfobs i d’extrema dreta, com ja ha demostrat un recent estudi de l’UAB. Hipòcritament, l’argument de la imposició masclista i la defensa de la dignitat de la dona ha estat esgrimit per l’ultradretà Josep Anglada per proposar la prohibició del vel integral; de la mateixa manera que, amb els arguments de la defensa dels drets dels animals i contra el patiment, també demanava la prohibició del ritus halal de sacrifici dels animals… En aquesta línia, fa pocs dies, en un debat obert a la ràdio pública de Catalunya, una oient es mostrava entusiasmada amb la prohibició del vel motivada en la defensa de la seguretat pública, argumentant que potser aquesta no era la justificació més vàlida, però que, a fi de comptes, “el mafiós, assassí i xantatgista Al Capone va anar a parar la presó per no pagar impostos”.

Poca diferència hi ha entre la prohibició del vel islàmic i d’altres ingerències sobre la manera de vestir que s’han instrumentalitzat al llarg de la història per oprimir a aquell que és diferent o aquella conducta incòmoda. A Cervera mateix, l’any 1647, un pregó anunciava la prohibició de les màscares amb el pretext que podien parapetar avalotadors, quan en realitat s’actuava al dictat de l’Església, poca amiga de les disbauxes carnavalesques. Aquesta persecució contra les disfresses també era reproduïda al segle XVIII pel mateix Felipe V, argumentant que donaven anonimat als malfactors, i després de la Guerra Civil, quan el franquisme proscriví el Carnaval, autoritzant-lo només a l’àmbit infantil. En el mateix sentit, el Madrid del segle XVIII el poble s’alçava en el famós motí d’Esquilache enutjat contra la prohibició de les capes llargues i els barrets d’ala ample, perseguits amb el pretext que impedien identificar clarament les persones, però que en realitat estava motivada per la pugna entre els reformistes europeistes que ocupaven els llocs de confiança de Carlos III i els castissos madrilenys, aferrats impetuosament al seu vestit tradicional…

En conseqüència, més enllà de la hipocresia, del paternalisme, de la por, de l’electoralisme, de la ignorància, de la demagògia o del racisme, potser caldria abordar aquesta complexa qüestió des de la reflexió i la mediació. “És més urgent treure els vels de les ments”, diu Nadal Al-Sadawi, escriptora i feminista egípcia. Potser, per una vegada i sense que serveixi de precedent, seria escaient consultar directament l’opinió de les dones afectades.

Imatge

Advertisements

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 9 Juliol 2013, in Sin categoría and tagged , , , , . Bookmark the permalink. 3 comentaris.

  1. Ningú no s’adona de la incongruència que representa la burka a Europa. Està vist que hem perdut la capacitat de pensar. Suposadament els soldats europeus lluiten a l’Afganistan contra els talibans, o sigui, l’Islam radical. Ens costa molts diners i alguns hi donen la vida. I aquí encara discutim si burka sí o burka no, mentre els nostres fills moren allà. Senyors, aquí hi ha gat amagat. A l’Afganistan hi som per alguna altra cosa, que no ens volen dir; del contrari, fórem la gent més rucs del món.

  2. Madrid, juny de 2013. Les vuit del vespre al carrer del Arenal, en ple bollidor de la ciutat. Una dona alta, que s’endevina esvelta, vestida amb niqab i un bolso de mà elegant. Està dempeus, immòvil, gairebé al davant de l’església de San Ginés, com si estigués esperant algú. Demà mateix i a la mateixa hora, la veig ara en moviment, dirigint-se, determinada, cap a un lloc que desconeixem. És ella, la mateixa dona. L’he reconeguda pels ulls (podria dir), intensos, negres i grans, ressaltats per un maquillatge expert i precís. O és pel mateix niqab (hauria de dir), que l’he reconeguda? Perquè tinc la impressió que aquests ulls intensos m’estan interpelant? Què és el que veritablement ens “torba” de la presència d’una dona gairebé completament velada?
    Cos de dona que pretenent-se invisible, es fa més que mai visible, car és ben bé l’única persona que he estat capaç de recordar dels centenars o milers que hauré vist pel carrer del Arenal aquests dos dies a Madrid, on fan una exposició, al Museo del Prado, que es diu La belleza encerrada i una altra, al Real Jardín Botánico, que es diu El cuerpo revelado… .

  3. A l’Afganistan, Jaume, no esten pel burka. De fet, les mateixes dones afganeses reclamen que ens deixem d’obessionar amb això i ens dediquem als problemes reals, si és que realment ens interessa Afganistan. Però el gat amagat que dius, hi és, clar que hi és: ens importa el burka, però no les dones que hi ha a sota.
    http://www.rawa.org/rawa/2010/12/03/el-burka-es-lo-de-menos-ahora-lo-utilizamos-por-seguridad.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: