Crònica naïf d’una excursió al Parlament

Redaccióla meva visita al Parlament de Catalunya. 

El Parlament és una casa molt gran on, quan t’hi acostes, sents pudor de bestiar i crits de micos. Jo no sabia com podia ser això, ja que m’havien dit que hi va gent molt important i que mana molt i que va molt neta, però és veritat que hi feia pudor i que s’hi sentien cridar micos i lloros i altres bèsties. Però de seguida he vist que la pudor i els crits no venien dels senyors i les senyores molt importants que hi ha al Parlament i que manen molt, sinó del zoo que està al costat. I allí al zoo sí que hi ha micos i lloros i lleons i dofins i altres animals que fan pudor i criden i no pas al Parlament on els senyors i senyores molt importants i que manen molt són molt nets i polits i porten colònia.

A la porta del Parlament hi ha molts policies i també moltes tanques; és normal, ja que al Parlament hi ha gent molt important i els policies i les tanques fan que no s’acosti la gent dolenta que els vol molestar i no puguin fer bé la seva feina de manar molt.

Per entrar al Parlament no hem passat per la porta de vidre on entraven els senyors i senyores que manen, sinó per una porteta on un senyor policia ens ha mirat que no portem cap cosa que pogués molestar o fer mal als senyors i senyores que manen al Parlament. Un cop a dins, als que ens portem més bé de la classe ens han deixat entrar a la sala més gran, però no amb els senyors i senyores que manen i parlen i fan coses importants, però sí una mica més amunt. A mi m’ha semblat que estava en un circ, amb totes les cadires mirant cap avall, però no era un circ, ja que no hi havia ni micos, ni lleons, ni lloros que sí que estan al zoo que hi ha a fora, ni tampoc pallassos, ni domadors, ni mags, només senyors i senyores que fan coses importants. També hi ha una taula molt alta on hi ha una senyoreta que és la que més mana als que manen i que els hi diu si poden parlar i els renya si no fan bondat com també fa la meva senyoreta. Per torns, la senyoreta crida als senyors i les senyores que manen perquè surtin davant de tots els altres i expliquin les seves coses de manar.

Primer ha parlat un senyor que anava molt ben vestit i que parlava molt bé i que es nota que també mana molt però també que n’hi ha d’altres que li tenen mania i li feien unes preguntes molt estranyes però ell les sabia contestar totes, mentre es girava perquè uns senyors li fessin fotos i perquè els seus amics i amigues que s’asseien al seu costat fessin que sí amb el cap i riguessin molt cada cop que el senyor deia un acudit, però que era un acudit que molts altres que no li eren amics no entenien perquè no reien i posaven cara d’enfadats.  Jo tampoc no he entès els acudits, però si els hagués entès segur que els hagués trobat molt divertits i no m’hagués enfadat pas.

Quan aquest senyor ha acabat de contestar totes les preguntes, la senyoreta que més mana al Parlament ha cridat al lloc de la pissarra, on no hi ha pissarra, a un altre dels senyors que manen, però que no mana tant com la senyoreta ni com el senyor que ha parlat primer i es nota perquè no du corbata. Però quan aquest senyor ha començat a parlar molts dels altres que no li estan amics han marxat, no sé si a jugar al pati (no sé si hi ha pati al Parlament), a revisió mèdica o al menjador a esmorzar, però molts pocs senyors i senyores que manen s’han quedat a escoltar-lo. De fet, els que s’han quedat tampoc se l’escoltaven i jugaven amb els seus mòbils i els seus ordinadors. A mi m’ha fet una mica de pena que no se l’escoltessin, perquè aquest senyor també parlava molt bé, però es notava que no tenia la raó perquè ningú li feia que sí amb el cap ni se’l miraven amb cara de contents menys els seus companys de pupitre que ho feien perquè eren els seus amics i no volien que es posés trist. Després d’ell, altres senyors i senyores han pujat a dir les seves coses, fins que ha parlat la darrera senyora que ha explicat una història d’elefants que tampoc he entès però que a alguns ha fet molt riure. Aleshores, quan la senyora ha acabat el conte d’elefants, ha sonat un timbre i han vingut corrents i fent soroll del pati o de revisió mèdica o d’esmorzar tots els altres senyors i senyores que se n’havien anat. Ha entrat una senyora que també es nota que mana molt, perquè parla en castellà i va molt mudada i elegant i molt ben pentinada, i té tot un grup de senyors i senyores molt mudats que la segueixen en fila i sense colar-se com si fossin els nans del conte de la Blancaneus, que és un conte que a mi no m’agrada gaire perquè em fa una mica de por.

Quan tots han tornat al seu pupitre, la senyoreta que més mana els ha dit que havien de votar pitjant un dels tres botons que cadascú té davant la cadira, però com que no sabien quin havien de triar, a cada grupet un senyor aixecava la ma i un dit o dos dits o tres dits perquè els seus amics i amigues que manen molt, però tampoc tant com el senyor que aixeca la mà, sabessin si havien de pitjar el botó u o el dos o el tres.

Hi ha dos senyors i una senyora que es nota que no manen quasi gens perquè van vestits amb samarretes i texans i no són gens elegants, i s’asseuen al fons del Parlament, com si fossin nens repetidors,  a més no tenen ningú que els digui quin botó han de pitjar. Segur que són els més poc estudiosos, perquè s’han equivocat de botó i la senyoreta els ha hagut de renyar per poc aplicats, mentre els altres senyors i senyores que manen se n’han rigut.

Al final, jo no he entès què ha passat, però els amics i les amigues dels senyor que mana molt i que havia parlat el primer i els amics i les amigues de la senyora que parla castellà i que vesteix molt elegant i va ben pentinada i que es nota que també mana molt, s’han fet amics i han guanyat a tots els altres, que a mi em sembla que volen manar més però no els deixen ni massa ni gens.

Jo avui he après que la feina al Parlament és molt important, per això he decidit que de gran ja no vull ser astronauta, ni pagès, ni professor d’escola, ni inventor, sinó que vull ser polític i per això faig aquesta redacció. Fi.

Imatge

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 15 Abril 2013, in Sin categoría and tagged , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

  1. Jo vaig anar uns quans anys al edfici que hi ha just al devant, i la veritat ens enteniam molt millor amb els veins de dins del zoo, que amb aquests

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

cestudissegarrencs.wordpress.com/

Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: