L’amazona reialista

Molts són els personatges que han marcat la història de la nostra comarca -i del nostre país-, i que han estat bandejats per aquells que sostenen la ploma de cronista oficial. Aquests dies, saltironejant entre les pàgines d’esgrogueïts llibres, m’he picat de morros amb una dona que, per la seva doble condició de fembra i de reaccionària, tenia tots els números per ser oblidada per la historiografia oficial i esdevenir un espectre de llegenda. El seu nom és Josefina de Comerford MacCrohon, però al seu temps fou coneguda com “la dona general” o “l’amazona reialista”.

La biografia d’aquest pintoresc personatge, emmarcada en la primera meitat del segle XIX entre les raneres de l’absolutisme borbònic, ha estat objecte de relats novel·lats que l’han desfigurat i que enterboleixen la realitat històrica. De fet, bona part del que ens ha arribat parteix de la novel·la “Josefina Comerford o el fanatismo”, obra de l’escriptor, polític i diplomàtic Agustín de Letamendi qui, segons diu un detractor, havia intentat de bades festejar-la i, havent rebut carbasses, va escriure en despit la novel·la difamatòria.

No obstant, sabem que Josefina era filla d’una família de catòlics irlandesos exiliats a Ceuta durant les persecucions de Cromwell. Educada entre religiosos, dins una família aristocràtica de fervor catòlic, de ben petita li van inculcar que era cridada per una transcendental missió. La seva joventut va transcórrer entre Viena, Roma i Dublín, on es va acostumar a moure’s entre la intel·lectualitat més rància de l’època.

En plena guerra civil entre absolutistes i constitucionalistes, durant el Trienni Lliberal, va retornar a la península, i va prendre partit per les forces conservadores. Així, lluitaria en el bàndol reialista instigat per Carlos María Isidro de Borbón, germà del rei i partidari d’alliberar la monarquia hispànica del jou imposat per lliberals i francmaçons. Males llengües, induïdes per Letamendi, diuen que seria amant d’Antonio Marañón, “el Trapense”, antic monjo convertit en guerriller del qual expliquen cavalcava amb el fuet en una mà i un crucifix a l’altra, cremant pobles de dia i passant el rosari de nit. El que sí està contrastat és que al seu costat va participar a la presa de la Seu d’Urgell i en la proclamació de Fernando VII com a rei absolut d’Espanya, acció per la qual  s’auto-atorgaria el títol de comtessa de Sales.

No obstant, el veritable protagonisme de Josefina es desenvoluparia després de la dissolució de la Regència. Val a dir que, quan va recuperar el poder absolut, el Monarca mai va agrair l’esforç dels revoltats, per la qual cosa podem intuir que a la nostra heroïna li va quedar cert coragre.

De resultes de les seves accions amb el Trapense (se li atribueixen una bona colla de crims i violències per l’Alt Aragó), se la destina a Barcelona, on la trobem confinada quan esclata la guerra dels Malcontents. De nou, un alçament reialista pren les armes com a reacció de l’obertura del rei Fernando VII cap a sectors moderats del liberalisme, a la manca de reconeixement dels mèrits militars guanyats a les anteriors conteses i en contra de mesures aperturistes com l’abolició de la Inquisició. Al crit de “Visca el rei i mori el mal govern” es proclamà el “Manifiesto de los realistas puros” i s’inicià una nova insurrecció, els focus principals de la qual s’emplacen a Manresa, Vic, Olot i Cervera.

Josefina se les va empescar per fugir de Barcelona i instal·lar-se a Cervera, on reuní els mitjans necessaris per formar un ardit grup ultra-realista, integrat per un bon nombre de clergues. Es diu que el claustre de la Universitat l’hauria acollit amb el pretext que estava endimoniada i que allí se n’encarregarien de curar-la… Sigui com sigui, es converteix en el veritable centre de la conspiració, mantenint contacte amb totes les faccions del Principat i coordinant comunicacions amb forces afins d’Espanya i l’estranger. La llegenda la situa lluitant com a general al capdavant de les tropes, cavalcant sense deixar anar mai l’espasa, o tancada a la biblioteca universitària, envoltada de llibres de guerra, prenent notes, fent dibuixos, dissenyant estratègies i escrivint memòries, proclames i cartes. Diu una crònica de la guerra que “Dª María Josefa de Comerford, condesa de Sales, olvidada de la delicadeza de su sexo, y sin duda deseosa de ocupar un lugar entre las mujeres célebres, guiada por su imaginación exaltada y romántica, se convierte en un tribuno del pueblo, excita la turbación, admite los conjurados en su casa, dirige sus planes y los anima con su propio valor”.

També se li atribueix fer creure als seus partidaris que la causa comptava amb el suport de la Santa Seu, el govern francès i l’emperador rus, que es proposaven subministrar-los recursos i forces. L’auxili mai va arribar i ben aviat el capità general de Catalunya, el sanguinari Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, va sufocar la revolta i va fer executar a tots els capitostos, llevat de Josefina, que segons un document de l’època “La cuchilla de la ley hubiera caído infaliblemente sobre esta mujer turbulenta y audaz si el Monarca, compadecido de su sexo, no se hubiera dignado imponerla por pena de su crimen una reclusión en un convento de la ciudad de Sevilla donde viva en paz, sin degradar su nacimiento, y con el decoro que exige su estado de soltera”. La seva reclusió va durant vint anys, fins que la desamortització va permetre que abandonés el convent. Els deu darrers anys de la seva vida són del tot desconeguts i se sap que va morir d’una pulmonia en una humil caseta sevillana…

Tot i que Pérez Galdós i Pío Baroja es mostren fascinats per la seva figura, avui ningú recorda la generala, però, potser, algun dia, algú rebi una xurricada perduda pel seu fuet i n’escrigui unes línies que reivindiquin el seu lloc dins la petita història de les nostres contrades…

Imatge

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 19 Març 2013, in Sin categoría and tagged , , , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: