Lubrificant la terra eixuta

Al consistori del meu municipi hi ha hagut un canvi rellevant: per primera vegada a la història, una dona n’ocupa l’alcaldia. La nova alcaldessa comença el seu bagatge carregada de bons propòsits. En el seu discurs de presa de possessió va deixar clar que assumeix el càrrec amb l’objectiu que “a tots i cadascun dels racons del municipi s’hi visqui amb qualitat, dignitat, orgull i felicitat”. I per demostrar aquest empeny amb fets més que amb paraules, setanta-dues hores després, el primer acte que presidí com a flamant batllessa mostrava la voluntat d’universalitzar l’hedonisme…

Dissabte al vespre una gentada amatent al reclam d’una conferència feia petit el local social de Palou. A primera vista, és força insòlit que una xerrada organitzada un vespre fred i en un petit poble aixequi gaire expectació. Comptant les persones conferenciants i les organitzadores, els familiars respectius i algun passavolant ociós o atret per la possibilitat de fer-se amb les galetes, talls de coca o d’altres ganyips que s’ofereixen als meritoris assistents, acostumen a predominar les cadires buides. Però aquest cop la cosa fou diferent: una munió de dones de totes les edats van acudir rabents a la conferència titulada “L’orgasme femení. Mites i realitat”, impartit per una jove -però sobradament preparada- fisioterapeuta especialitzada en sexologia. No negaré que també hi havia unes quantes persones de gènere masculí, entre les quals m’hi comptava, però es percebia que entre ells l’entusiasme no era tan manifest o, al menys, així es va fer palès quan es va apagar l’aparell televisiu que retransmetia els entrenaments de la Fórmula 1… Jo, educat en el món de la sexualitat per un capellà que parlava d’insectes saltironant entre flors i per unes revistes il·lustrades obtingudes d’estraperlo en les quals carn i el pelatge es confonien desordenadament, tacant-se de carmí i esmalt d’ungles, vaig adoptar a la defensiva un posat irònic previsible, disposat a la brometa fàcil i al somriure neguitós.

L’exposició de la conferenciant fou tècnicament impecable. Sense deixar-se cap detall. Amb imatges i, quan calia, gesticulacions i onomatopeies, va exposar amb xifres, percentatges, estadístiques i mesuraments cronològics tot allò que cal saber sobre l’orgasme femení i, recorrent al tòpic, mai ningú havia gosat preguntar. Ritmes, mecàniques, postures, estratègies, fases i demés factors d’incidència en el full de ruta de la sexualitat de la dona foren desgranats un per un. Els homes més ignorants vàrem poder descobrir que un orgasme femení arriba sempre a través del clítoris, seguit d’una estimulació que acostuma a exigir uns 20 minuts de dedicació i que es pot arribar a perllongar durant 51 segons. Aquestes revelacions, i moltes d’altres que van enrogir unes quantes parelles de galtes i provocar rialletes nervioses des de diverses faringes, anorrearen -com pretenia el lema de la conferència- bona part de la mitologia vinculada al sexe femení.

Finalitzada la xerrada i contestades les preguntes fetes en públic, i mentre les més tímides s’acostaven a la ponent a transmetre-li en privat els seus dubtes, vaig procedir a alçar-me per dirigir-me a fruir d’unes galetes de les quals m’havia fet mereixedor amb la meva presència a l’acte. Tot mastegant pensarós una pasta de té mig banyada de xocolata em va venir al cap una frase que recull l’autobiografia del difunt Steve Jobs:  “els botons de la pantalla ens van sortir tan bonics que et venen ganes de llepar-los”.  El gran revolucionari de la informàtica per a usuaris va crear el seu imperi guiat sempre per la vistositat i el funcionament intuïtiu dels seus aparells. El propi logotip de la seva marca Apple, una poma mossegada d’evidents al·lusions a la primera caiguda en la temptació, és una declaració de principis. Totes les seves invencions responen a una mecànica de funcionament ben propera a l’usuari, el qual, instintivament, s’hi apropa, explora i en descobreix les utilitats i potencialitats, fins al punt que els iPhones, els iPads i els iPods i tota la resta de les seves maquinetes se subministren sense manual de funcionament… Potser, vaig pensar, agafant una altra galeta endolcida, el gran Demiürg, aquell que va crear l’home i la dona, va seguir el mateix plantejament que Jobs i, per això, quan arribem al món, potser venim acompanyats d’un pa sota el braç, però mai d’un llibre d’instruccions.

No obstant, l’entusiasme amb el qual fou acollida la xerrada i l’alegria enjogassada de les assistents em va fer entendre que, a banda d’immadur, puc arribar a ser ben recargolat. Satisfetes amb la lliçó, les fembres es varen conjurar per a trobar-se  novament el proper 1 de desembre a Bellveí, on un altre expert impartirà la xerrada “Sexe i Maduresa”. Després, com darrerament és inevitable, van acabar amb una conversa literària centrada en la trilogia “Les cinquanta ombres de Grey”, una novel·la escrita per una mestressa de casa americana que, pel poc que en sé, té una trama que si en alguna cosa es diferencia del guió d’un llargmetratge pornogràfic està en el fet que els protagonistes es casen.

Fet i fet, no puc dir que la nova línia política municipal no m’engresqui ni em sedueixi. A voltes, quan a través de les pantalles veig la caiguda lliure en la qual es troba immers el país, afiguro  el meu entorn rural com aquella vil·la del Decameró, on deu joves es refugien d’una Florència immersa en el drama per a lliurar-se al plaer hedonista, dedicant-se a gaudir de l’art i les belles històries. És inqüestionable que tot consistori s’ha de dedicar als aspectes bàsics com la defensa dels serveis socials, el desenvolupament econòmic, l’urbanisme ordenat o el foment de la convivència harmònica, però integrar la recerca de la felicitat i del plaer com un objectiu més dins l’acció de govern, com fan les successives reines a la novel·la de Boccaccio, esdevé quelcom ben estimulador i il·lusionant.

…al menys jo, com a veí, contribuent i marit així ho percebo i aplaudeixo.

 

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 27 Novembre 2012, in paisanatge and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

  1. És molt semblant, però a mi m’agrada més aquesta imatge del Decameró: http://en.wikipedia.org/wiki/File:Waterhouse_decameron.jpg
    I un tastet de Pasolini:

    La millor de les deu històries, però, és la de Masetto da Lamporecchio…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: