Mata-gossos li digueren

Els titulars de successos sempre passen per davant dels continguts informatius culturals i de les bones notícies. Allà on hi hagi víctimes, robatoris, agressions i demés fets escabrosos, obscens i ferotges, les bones notícies i les noves d’índole cultural (a menys que siguin defuncions, és clar) no hi tenen res a pelar. Jo mateix ho vaig poder comprovar personalment quan, fa uns mesos, una agència de notícies es va interessar per un llibre que acabava de publicar i va demanar-me de fer-ne un reportatge. El treball va resultar força reeixit i, corprès, vaig gaudir al veure’l recollit a les pàgines de diversos diaris d’abast nacional, emissores de ràdio i, fins i tot, a la televisió. Quan vaig contactar de nou amb el periodista per agrair-li-ho, aquest em va assegurar que havia tingut sort que no s’hagués trobat el crani d’un cadàver escapçat aparegut a les aigües del riu Segre dies abans, perquè quan es localitzés (com va succeir setmanes més tard) el reportatge sobre el meu llibre no li hagués interessat ni a ell mateix…

La setmana passada a Cervera, després de la presentació de la VII Fira de Florejacs, el corresponsal d’una ràdio d’abast nacional també em confessava que la informació seria radiada sempre i quan no tinguessin cap succés. Així, em manifestà que els serveis informatius nacionals, un cop bolcada tota la informació de l’entorn de Barcelona i la ineludible  crònica esportiva, deixen un espai residual a les notícies de les terres de Lleida dins el qual gaudeixen de preferència de pas les cròniques tremebundes. Amb un somriure burleta, en recordava que la notícia més ben rebuda darrerament havia estat l’accident patit el mes d’octubre passat en una atracció de la Fira d’Agramunt i sense la qual el magne esdeveniment firal no hagués vessat ni un didal de tinta més enllà de la ribera del Sió.

Està clar que la truculència i la sang-i-fetge són molt ben rebudes per les agències que gaudeixen vessant sobre el respectable públic unes bones dosis d’hemoglobina. Amanides entre l’estirabot del polític de torn i els gols d’una o altra competició, els successos cada cop tenen més relleu en l’esquelet d’un programa informatiu. Això ho podem corroborar contrastant la crònica de la vaga general del passat 29 de març que, en àmbit català, es tradueix bàsicament en un cúmul d’imatges de persones encaputxades rebentant aparadors d’establiments comercials, calant foc a cafeteries globalitzades o acumulant deixalles a les portes d’entitats bancàries o borsàries, així com de policies encasquetats disparant bales de goma i gasos lacrimògens sobre la gernació de manifestants o cotxes patrulla rebent i repartint garrotades a tort i a dret. Acte seguit, els experts en comunicació es posen les mans al cap i ens diuen que les imatges dels aldarulls donaran la volta al món, amenaçaran la “marca Barcelona” i tacaran la imatge turística de la ciutat… Ben aviat culparan als autors dels estralls del fet que el magnat Sheldon Adelson s’acabi decantant per instal·lar els seus gratacels xarons, invasius i desmesurats a l’altiplà madrileny i no pas a l’entorn natural protegit del delta del barceloní riu Llobregat.

Hauria estat adient que tot això ho hagués reflexionat el tinent d’alcalde de Torà dijous passat abans de decidir acudir al parc municipal a posar fi a les molèsties que causava un gos abandonat. Armat i perillós, va optar per no esperar als agents dels serveis zoonosi i eliminar la pobre bèstia d’una manera obtusa, acarnissada i reprovable tant des del punt de vista ètic com legal: a trets d’escopeta i cops de bastó. Com a conseqüència, a banda de les despulles del pobre animal i d’un espectacle aterrador per a tota la concurrència, la vila de Torà es va catapultar des de la xarxa a tots els mitjans de comunicació vinculada a una notícia que va rebre en setanta-dues hores més de quatre mil visites, més de mil comentaris i centenars de piulades. La polseguera aixecada capgirà l’adagi: mort el gos, viva la ràbia…

L’episodi del cruel linxament del gos projecta una imatge del municipi ben galdosa i deixa a l’ombra la bona notícia que suposà l’acte de lliurament del Premi Sikarra, que va tenir lloc dos dies després al convent de Sant Antoni de Torà. L’homenatge al veterà guia, intèrpret i defensor del patrimoni comarcal, Armand Forcat, que va reunir més d’un centenar de persones i va motivar a un grup de cerverins a noliejar un autocar per a conèixer els encants de la bonica vila de l’Alta Segarra, va quedar en un segon pla pels mitjans de comunicació, molt més excitats per aquells fets escabrosos i truculents. Val a dir que el canicidi també posà un tel davant les recents notícies toraneses relatives a la detenció d’un veí aficionat a les infusions psicotròpiques d’”ayahuasca” o a la destrucció de la carrerada medieval que comunicava el veïnat de L’Aguda amb Torà…

Benvinguts a Torà… No passis de llarg!” diu un gran cartell verd a l’entrada de la vila. Aquell que segueixi el consell i decideixi aventurar-se a visitar el poble, ensopegarà amb una altra llegenda: “Si gossos puta”, escrita a la casa de la vila amb cal·ligrafia infecta i tacant la fusta envernissada de la porta de la capella dedicada a Cosme i Damià, els sants metges… La molt noble i lleial vila de Torà, escenari de la batalla que va obrir el camí dels exèrcits catalans en la conquesta dels territoris en mans del sarraí infidel, de la primera caiguda de la mula portadora del cos de Sant Ramon Nonat, de l’apressament del temible bandoler Joan Sabater, de la gloriosa resistència als envits de les forces carlines del sanguinari mossèn Tristany, el municipi amb més i millors establiments de la Segarra on aturar-se a fer parada i fonda i amb els més fascinants elements de patrimoni medieval, serà durant els propers temps coneguda com aquell lloc on van martiritzar un gos.

Fet i fet, “Per un gos que vaig matar…”, comença una dita que acosta un pas més Torà a la comarca del Solsonès, la capital de la qual, segons conta la llegenda, és el poble dels mata-rucs.

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 2 Abril 2012, in Esdeveniments and tagged , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: