L’any mediàtic

En aquestes dates, tot tancant un any i obrint-ne un altre, s’estimulen els balanços sobre els fets viscuts i els projectes i desitjos vers el nou exercici. Crec no equivocar-me gaire si concloc que, des d’una mirada global, l’any 2011 no només ha estat un any dolent, sinó que ha exercit un preocupant efecte descoratjador. La sensació que les grans decisions que afecten el nostre esdevenir es prenen lluny del nostre àmbit vital i s’imposen amb automatisme, de forma acrítica i sense possibilitat de rèplica és quelcom que ens sumeix en la inacció, el derrotisme i la submissió… L’any 2011 ens ha corroborat que el peix gran es menja al petit, que els mercats internacionals manen sobre les polítiques locals i que la tria sobre el què és millor per la ciutadania es pren des de despatxos inabastables, insondables i obscurs.

També la Segarra s’ha vist afectada per aquestes dinàmiques. Les grans decisions d’abast econòmic, energètic, logístic i social s’han vist condicionades per una mà que obre i tanca l’aixeta allunyada del territori i desconnectada de la seva realitat. No obstant, posats a triar el got mig ple i en un esforç d’abandonar l’actitud malcontenta –tan segarreta, per altra banda- que darrerament amara els meus escrits, m’he esforçat en triar un aspecte positiu que l’any 2011 ha portat a la Segarra: la visibilitat mediàtica.

El periodista Joan Morales encapçalava fa un any i mig unes reflexions sobre la comarca amb el títol de “la Segarra invisible”. El comentari venia a propòsit de la publicació dins la revista Descobrir Catalunya d’un monogràfic dedicat a les “Llegendes de la Segarra”, segurament el millor reportatge aparegut sobre la nostra comarca en una revista de gran tiratge. L’amic Morales referia la comarca com “la gran desconeguda” de Catalunya i, després d’assegurar que “no sabem què ens perdem” ens regalava tota una declaració de principis: “des del Descobrir intentem ajudar a la visibilitat d’aquesta comarca”. Enrere quedaven reportatges com aquell de l’any 2008 a la revista Viajar (sorprenentment premiat amb el Pica d’Estats per la Diputació de Lleida) on, amb un to ampul·lós, paternalista i perdonavides, parlava de la Segarra amb més sorna que rigor… Els editors del Descobrir (i de la revista Sàpiens) han complert amb la seva promesa i al llarg del 2011 han fet reiterades al·lusions als atractius de la comarca en les seves revistes i activitats. De fet, fa ben poc, un altre dels redactors del Descobrir, l’Òscar Marín, feia un deliciós i suggeridor retrat tardoral amb el títol “Camps nus de la Segarra”. Per les mateixes dates, el Periódico dedicava a la Segarra les pàgines centrals del seu suplement en color i, al costat del patrimoni, presentava al gran públic un estimulant recorregut gastronòmic per restaurants i productes locals. A banda d’això -i de tota modèstia- el ressò del llibre Els castells de la Segarra editat per Cossetània, l’èxit de vendes i la presència en aparadors de llibreries de tot el país (entre les quals, ininterrompudament des de juliol, la de la Generalitat a la Rambla de Barcelona), també ha donat certa visibilitat a la comarca, a banda d’engreixar innecessàriament l’autocomplaença del seu coautor…

A més, diverses personalitats han aparegut constantment als mitjans de comunicació fent bandera de la seva filiació o afinitat segarrenca (el pilot Marc Márquez, el músic Joan Pons, el periodista Jordi Grau, la directora de Televisió de Catalunya Mònica Terribas, el nou president del RCD Espanyol Ramon Condal, l’home del temps Toni Nadal, el poeta Joan Margarit, l’agent literària Carmen Balcells…).

No obstant, el salt qualitatiu l’ha donat l’aparició reiterada en televisió. És evident que més que la lletra impresa, l’accés al gran públic es fa (encara ara, però no per gaire temps) a través de la petita pantalla, i aquesta frontera ha estat també conquerida durant el 2011. L’aparició al magazín Divendres de TV3, que va dedicar tota una setmana a voltar per la Segarra, el programa Racons del segon canal de TVE, que va oferir el que podria ser el més fidel reportatge televisiu sobre la cultura, el patrimoni, la gastronomia i la vida a la Segarra, la instal·lació a Cervera d’una càmera del temps de Tv3 (un dels espais amb més audiència televisiva) i, com a brillant i glamourós colofó final, la retransmissió de les campanades d’any nou des de la Plaça de l’Església de Guissona, han introduït els escenaris segarrencs dins la llar de molts catalans i han ajudat a situar-la dins del mapa nacional.

Alguns diran que és una despesa innecessària en temps de crisi i d’altres criticaran que s’ha ofert una imatge frívola i falsejada. Segurament uns trobaran a faltar aspectes rellevants que no han transcendit i d’altres recordaran només l’anècdota estrafolària o la frase desencertada. No sense certa raó, uns denunciaran certa tergiversació de l’essència o d’altres protestaran per un cofoisme desmesurat. I, finalment, alguns pensaran que no cal fer-se visibles, que les coses ja estan bé com estan i d’altres argumentaran que la televisió manipula i distorsiona la realitat. A tots aquests, poseu-los una càmera davant i veureu com ofereixen el millor dels seus somriures, es passen la mà pel cap per revisar el seu pentinat i malden per fer-se els simpàtics. Per tant, posar una càmera davant la comarca també pot servir per fer-la més amable, bonica i oberta.

Durant l’any 2011 la Segarra ha fet un pas endavant per abandonar definitivament la seva invisibilitat i presentar-se al món com un territori viu, hospitalari i captivador. Ara cal anar pensant en com ho farem per no decebre a aquells que, atrets pel reclam, decideixin apropar-s’hi.

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 2 gener 2012, in Esdeveniments and tagged , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

  1. Per mi, aquella final, va fer treure definitivament la careta a molts mitjans, obviament, comen ant, per LA SEVA.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: