Nadala 2011

Quarts de nou del vespre. Difuminades per l’aire emboirat, bombetes groguenques enfilades perfilant icones nadalenques pengen entre les façanes encarades dels carrerons. Una megafonia excessivament enrogallada vessa cançons infantils a l’aire de la plaça de missa. Com cada any, les llums i les nadales són la galeta del gos de Pavlov que el consistori ofereix als ciutadans perquè iniciïn les compres compulsives. Tots els estímuls són pocs per a dinamitzar un comerç que s’esllangueix a l’ombra de la casa gran –on hi pots trobar de tot i a bon preu!-, i que malda per mantenir les persianes amunt en temps de crisi econòmica i decandiment espiritual.

La persistent boira dels darrers dies ha impedit que els raigs de sol escalfin les llambordes de la plaça. Cobertes per una fina capa de gebre són un perill per la integritat dels fèmurs i els malucs dels padrins, però un autèntic divertiment per la mainada que xala fent-hi curses. Aliens al fred, una colla de nens i nenes corretegen per sota dels porxos, jugant a empaitar-se, a saltar per les escales i a relliscar per les pedres del paviment. A cap vianant sembla fer-se-li estrany que, a aquelles hores del capvespre, una dotzena llarga de marrecs deambulin i s’enjogassin per la vila sense companyia adulta. Tothom sap que els pares d’aquells nens estan treballant -sort en tenen de tenir feina!- i que, amb les llargues jornades laborals que fan, no poden estar per la canalla.

L’Ousmane és un d’aquest minyons. Tot just té vuit anys i ja du les claus de casa a la butxaca del seu anorac apedaçat. Els seus pares treballen a la gran empresa del poble i no en surten fins les nou de la nit, de manera que ell, entre que deixa l’escola i marxa a casa pel sopar, pot jugar pels carrers amb els seus amics. Té més sort que l’Andrei, que amb els seus pares al tercer torn ha de passar la nit sol a casa, o que la Daniela, que a més ha de fer-se càrrec del seu germà de tres anys… A més, l’Ousmane té un secret: en Mamadou, el seu pare, treballa pel Rei Baltasar! No li ho ha dit ningú, però ell ho sap…

Molt abans que ell nasqués, el seu pare i el seu oncle van arribar al poble per a incorporar-se a la gran empresa que en rep el nom i van ser destinats a desossar pernils en les cambres frigorífiques. Fort com un roure, en Mamadou era capaç de separar la carn de l’os amb menys de dos minuts i pelar-ne dos centenars en vuit hores. No obstant, el pas d’un llarga temporada entre pernils oscil·lants i temperatures siberianes, el va premiar amb un intens mal d’esquena i un refredat crònic que el van inhabilitar per aquella labor. Aleshores, el patró, en agraïment a la seva dedicació, va decidir traslladar-lo a la secció de calderes. Allí, en Mamadou va entrar dins el selecte grup d’elaboradors de mirra, la resina aromàtica amb la que el Rei Baltasar obsequia cada any al nen Jesús. D’aquesta manera, cada cop que de la gran xemeneia emergeix un baf de vainilla i el poble s’impregna d’un apegalós tuf de xiclet, l’Ousmane sap que és perquè el seu pare està aqueferat enllestint la preuada substància que perfumarà el bressol de l’Infant, i se’n sent ben orgullós!

El nen, entre corredissa i corredissa, va ficant instintivament la mà a la butxaca dreta dels seus pantalons de xandall. A dins hi du la carta que ha escrit aquest matí perquè sigui lliurada al rei Baltasar. Per res del món voldria perdre-la! En una cara s’ha dibuixat ell mateix amb son pare i, a l’altra, ha escrit el desig nadalenc. Impacient, dóna un cop d’ull al rellotge del robust campanar que presideix la plaça. Enguany, el cloquer estrena una brillant esfera que es retransmetrà a tot el país durant la mitjanit de Cap d’Any, demostrant arreu que més enllà de les blanques naus que flanquegen la carretera, hi ha un poble que encara els nous temps amb força i treball…

Finalment, arriba el moment esperat: tot just les campanes toquen les nou quan apareix a la plaça el patge reial, escortat pel seu seguici i avançant al mig d’un núvol de fum il·luminat per bengales vermelloses que emeten un brunzit intens.

Sobtadament disciplinats davant l’aristocràtica presència, un rere l’altre, els minyons s’afileren per lliurar la carta al Patge Karim, missatger dels Reis d’Orient, que s’asseu al tron preparat a la porta de l’església. Quan li arribi el torn, l’Ousmane li lliurarà la missiva tot fent-li una picada d’ull còmplice, sabedor que el patge remuntarà de tornada les fonts del Nil duent, junt les cartes recollides, el preuat carregament de l’oli sant que el seu pare ha elaborat al llarg de l’any sota les calderes del racó més secret de les naus de la corporació…

I així és. Pocs dies més tard, el missatger reial retorna al palau del Rei Baltasar, al cor de l’Àfrica. El Monarca ja ho té tot a punt per reunir-se amb els seus col·legues Melcior i Gaspar i, com cada any, repartir els presents entre la mainada del món que ha fet bondat de la bona. Abans de marxar, una per una, el Mag Baltasar llegeix totes les cartes que li ha portat el fidel Karim. En mig de llistes infinites que parlen de gormitis, barbies, hellokittys, bobesponjes i demés artilugis de noms impronunciables, bateries incorporades i caducitat assegurada, una carta li crida l’atenció. Hi ha un dibuix d’un nen assegut a la falda del seu pare, el qual li acarona amb una mà els cabells enrinxolats i amb l’altre alça un cofre daurat d’on regalima un ungüent groguenc; al dors, només una frase: “Vull estar més temps amb el meu pare”.

El Rei para atenció al paper de la carta, encapçalat per un logotip de lletres verdes i blaves entre les quals despunta una gran “A”. Pensa que no és a les seves mans fer realitat aquest regal i que serà algú més poderós i terrenal qui, abans de deu anys, farà realitat el desig del nen… Un dia no gaire llunyà, l’Ousmane treballarà de sol a sol amb el Mamadou dins la sala de calderes d’una nau industrial en aquell llunyà poble de plana.

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 20 Desembre 2011, in Esdeveniments and tagged , . Bookmark the permalink. 5 comentaris.

  1. Sí, m’agrada. Emotiu i contestatari a l’hora.

  2. Saps que em recorda l’Elionor (versió segarrenca 2.0) de Miquel Martí i Pol?

    • “Sí, senyor i bones tardes”. L’Ousmane té una mica d’Elionor i una mica de cronopio: “Pasa que los cronopios no quieren tener hijos, porque lo primero que hace un cronopio recién nacido es insultar groseramente a su padre, en quien oscuramente ve la acumulación de desdichas que un día serán las suyas. Dadas éstas razones, los cronopios acuden a los famas para que fecunden a sus mujeres, cosa que los famas están siempre dispuestos a hacer por tratarse de seres libidinosos. Creen además que en ésta forma irán minando la superioridad de los cronopios, pero se equivocan torpemente pues los cronopios educan a sus hijos a su manera, y en pocas semanas les quitan toda semejanza con los famas” (“Eugenesia”, Julio Cortázar).

  3. Una veïna de Barcelona

    Jaume, genial….!!.Espero que puguem seguir sentint la teva “Veu” molt temps.Pel camí que portem aviat serà de les poques coses honestes que sentirem.
    Tant de bó algú dels que poden canviar aquesta situació fóssin prou persones com per intentar remediar-ho , però sincerament crec que som molt pocs als qui ens preocupa i entristeix.
    Com deia aquella cançó de Simon i Garfunkel, “les roques no poden sentir” i per aquestes contrades ( i per desgràcia per moltes d’ altres) abunden molt… les roques.

  4. El vent somicava a les finestres, a les portes, als teulats, tocava el bronze de les campanes, que feien un soroll lluny .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

cestudissegarrencs.wordpress.com/

Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: