[SPAM] Unbelievable

Fa anys, molt anys, a la meva bústia arribaven cartes; i no parlo pas de la paperassa que extrec a diari del meu dipòsit del correu, factures, extractes bancaris i impresos  oficials ensacats en sobres de finestreta de cel·lofana i franqueig pagat o fulletons acolorits amb ofertes exclusives en alimentació congelada, mobiliari infantil i juvenil o informàtica domèstica, sinó de cartes de veritat: textos manuscrits de la mà d’alguna persona estimada i tramesos a l’interior d’un sobre segellat amb un timbre d’interès filatèlic. En aquell temps, en mig tota la correspondència, de tant en tant apareixia una missiva que, tot i anar sense remitent, pel tacte i pel pes de seguida podia endevinar el seu contingut: la cadena de San Antonio! A dins, un text mecanoscrit m’explicava que havia estat triat per la fortuna com a baula d’una cadena iniciada lustres enrere a Colòmbia per un missioner anònim i que estava obligat a continuar-la tot remetent la mateixa carta a set persones, enganxant al peu de l’escrit una pesseta rossa (d’aquelles amb el perfil del Caudillo de España por la G. de Dios o del Rey de España). Si així ho feia, se m’acreditava amb exemples reals que seria agraciat per la Providència amb una pluja de diners o amb la curació de les meves xacres, ara bé, si gosava trencar-la i apropiar-me indegudament de la pela, se’m presagiaven grans desgràcies econòmiques, sanitàries i familiars.

Si la substitució de la pesseta per l’euro va allunyar per sempre més al missioner colombià, l’arribada del correu electrònic va portar el creixement exponencial d’aquestes cadenes amb les què ens apedreguen virtualment els nostres “contactes de mail”  (nova categoria relacional que podríem situar en jerarquia afectiva després del planià “saludat” i abans de l’”amic de facebook”). Amb l’accés a la navegació internàutica, la meva bústia de correu electrònic va començar a omplir-se de composicions a base d’imatges bucòliques de postes de sol, panoràmiques de muntanyes nevades, retrats d’infants somrients i joves en actitud mística, sobre un fons melòdic d’una veu celestial de la new age o la primavera de Vivaldi interpretada per l’Orquestra filharmònica de Berlín, i un text pretesament líric que acabava amb la petició de reenviar-ho abans de tres hores a tots els meus contactes si volia evitar patir d’halitosi, perdre per sempre la cobertura del mòbil o ser assaltat al carrer per una parella de mormons en fúria predicadora.

Poc després, aquestes cadenes van substituir-se per d’altres reivindicatives, contràries al maltractament animal, als polítics i/o al govern, a la globalització, a les farmacèutiques, a les pràctiques bancàries, als agents contaminants i als cantautors autodidactes, o defensores de la solidaritat mundial, del culte a déus dels més diversos panteons o a les forces de la natura, del consum ecològic i responsable i de la preservació de les espècies en perill d’extinció, totes elles també amb un empallegós rerefons musical, cites en cursiva de Gandhi, Luther King i Teresa de Calcuta i amb el prec de rebotar-les immediatament, a vegades acompanyat de noves amenaces per si no ho feia, tot i que més sovint amb un missatge que buscava generar-me remordiments i sentiment de culpabilitat si trencava la cadena.

No obstant, darrerament, aquestes cadenes van a la baixa i la meva bústia de correu electrònic es lleva diàriament amb d’altres comunicacions tan o més sorprenents. Són habituals les provinents de bancs -dels quals no sóc client- que em demanen les dades confidencials de la meva targeta de crèdit per verificar que estigui activa i evitar que es bloquegi o que caigui en mans de desaprensius, de distribuïdores de productes farmacèutiques que m’ofereixen a granel i molt bon preu pastilletes de colors que guariran les meves (presumptes) disfuncions erèctils o enginys indescriptibles que de forma indolora i discreta allargaran els meus atributs sexuals o de cases comercialitzadores de rellotges de prestigi que em volen vendre un autèntic Rolex per l’equivalent al preu de llur agulla minutera en una botiga tradicional. També sovintegen correus de fadrines residents en contrades exsoviètiques, que, en la seva llengua  vernacle passada a l’espanyol a través d’algun traductor automàtic i poc rigorós, em fan saber que són dones fidels i cultes, a més d’afectuoses i bones cuineres, i que, seduïdes pel meu perfil internàutic, volen contactar i aprendre més de mi per tal d’aprofundir en la nostra amistat; acostumen a adjuntar un retrat on se les pot contemplar amb mirada tendra, posat tímid, faldilla curta i –encara no n’he desxifrat el significat- acompanyades d’un gat.

L’última novetat són els correus signats per vídues de països exòtics, devotament cristianes i sense descendència, que, a les portes de la mort, em volen designar marmessor de la immensa fortuna que els va deixar el seu pietós marit amb l’objectiu que reparteixi tot el patrimoni entre fundacions de caritat i eviti que el diner caigui en mans de les persones diabòliques que el cobegen, i d’agents de finances sud-africans que preguen el meu auxili per a gestionar els milions de dòlars dipositats en un banc de Lesotho o Botswana per algun represaliat polític desaparegut i repartir-los entre entitats de beneficència, en ambdós casos a canvi d’un petit percentatge (uns quants centenars de milers d’euros) que venen a recompensar les molèsties ocasionades i la dedicació esmerçada.

En conseqüència, és evident que si encara no he aturat el rumb del planeta cap a l’autodestrucció, no he potenciat el meu vigor sexual fins a esdevenir un Nacho Vidal de comarques, no he vestit el meu canell amb un rellotge exclusiu i envejable, no ho he abandonat tot per compartir la meva vida amb una exuberant i submisa dona eslava i no he esdevingut multimilionari participant en una bona causa, és perquè no vull  i no pas, com podria opinar algun malpensant, perquè la cobertura d’Internet encara no es subministra amb prou durabilitat, rapidesa i continuïtat al meu entorn rural… A més, per si de cas, estic convençut que ben aviat podré reobrir la cadena del missioner colombià, ja que tot apunta que, en pocs anys, les pessetes tornaran a circular.

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 10 Octubre 2011, in paisanatge and tagged , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: