Les obagues de Guissona

Potser no érem del tot conscients, però dissabte passat uns quants vam tenir el privilegi de viure un moment històric: la inauguració del teatre de Ca l’Eril, a Guissona. Després de gairebé set dècades, renovada per obra i gràcia d’en Joan, el petit de la casa, la sala reobria les seves portes amb un concert del cantautor Roger Mas.

El Leonard Cohen de Solsona ens va oferir un fabulós recital. En poc més d’una hora i transportats per la veu tel·lúrica i la guitarra virtuosa (ambdós elements gaudits amb plenitud gràcies a la magnífica sonoritat de l’espai) els presents fórem guiats en un viatge que s’elevà des de la mística íntima i transcendent de Verdaguer fins una apoteosi enardida per les profecies de Francesc Pujols, preclar visionari de l’excepcionalitat dels catalans. Tanta exuberància d’expressió artística, servida en la safata de plata d’un bell edifici vell i singular i amanida amb el repic de les hores del veí campanar de Santa Maria ens va deixar a molts dels presents en un estat semicatatònic -proper al síndrome d’Stendhal- i amb unes ganes invencibles de reproduir l’experiència… No durarà molt la frisança, ja que el proper divendres 17 en Pau Vallvé, polifacètic músic pansegarretista, oficiarà la litúrgia des del mateix altar.

No obstant, un dels moments més àlgids de la vetllada fou aquell en el que el Franco Batiato català va presentar la sardana de frontera  “El dolor de la bellesa”. L’artista va tenir el detall de desxifrar el sentit de la lletra de la cançó, una al·legoria a aquells moments quan els humans deixem de banda el pilot automàtic que ens porta a fer les coses que “cal fer” per sobreviure i ens tirem de cap a allò que anomenà “l’estat modificat de consciència”, on rauen totes aquelles coses per les quals veritablement val la pena viure. “I ja ho sabia d’altres cops, / que quan l’obres ets un. / I ja ho sabia d’altres cops/ que qui torna ja no ets tu”, ressonà per la sala, en una mena de samfaina líricomusical de frontera, amalgama de compassos sardanistes amb piano cabareter i entonacions imitatives d’un cor d’exèrcit soviètic preperestroika… Vaig pensar que la cançó és un magnífic reflex d’allò que ara està vivint la vila de Guissona i que, si bé el Lou Reed de Setelsis la va escriure en clau personal, aquesta porta cap al “cel espaterrant” i el “paradís borratxo de dolor” també s’ha obert dins la bimil·lenària població…

No puc negar que sóc massa escèptic vers tot allò que belluga per Guissona, exili forçós d’amics, coneguts i saludats, i poble amb nom de supermercat per molts dels que n’han sentit a parlar algun cop. Tothom sap que la vila és un lloc excepcional pel seu percentatge d’atur gairebé residual i és un referent internacional d’indústria generadora d’ocupació i, en conseqüència, de sustentacle per famílies senceres. No obstant, tota la riquesa que ofereix el lloc per a poder treballar, per a connectar “el pilot automàtic dels dilluns” que ens referia el cantautor, es contraposa amb un desert gairebé inhòspit pel gaudi dels “diamants, robins, maragdes, or i fils d’argent” de la cançó, autèntics moments de plaer que donen sentit a un treball que, potser dignifica, però no realitza. “Primum vivere, deinde philosophari”, diu l’expressió que molts vilatans han fet guia del seu recorregut vital, però potser desconeixen que la sentència fou dictada per Thomas Hobbes, un dels ideòlegs de l’absolutisme polític…

Tot i això, a poc a poc, quelcom està canviant dins la Bella Iesso, i la Sala Guissona d’en Joan Pons n’és un ferm exponent. Aquest espai porta uns aires frescos i renovats i està cridat a ser el motor que enriquirà la vida cultural de bona part de les nostres contrades, al costat d’altres iniciatives semblants que ja despunten a les Pallargues o Tarroja.  Val a dir que no és pas aquest l’únic trumfo amb que compta Guissona en la seva primavera cultural, ja que d’altres instal·lacions ens permeten albirar un futur que farà arrencar a córrer totes les sargantanes que s’esllangueixen al sol de la plana: l’excepcional biblioteca, inaugurada fa sis mesos dins un altre edifici emblemàtic de la població i amb una concepció lluminosa, lúdica, moderna, participativa i engrescadora de la cultura que fa goig de fruir, és una altra encomiable punta de llaça, així com ho serà (gairebé ja ho és) el nou Museu d’arqueologia Eduard Camps, meca per a tots aquells que vulguin aprofundir en les arrels de la identitat del territori i punt de trobada dels estudiosos i els amants de la història antiga. A més, la poderosa i prestigiosa presència de Jordi Pàmias, també es comença a materialitzar en quelcom tangible a través de les rutes poètiques pel nucli antic i els certàmens -per a locals i forans- en un camí que ha d’acabar convertint la vila de Guissona en la ciutat de la poesia, com Cervera ho vol ser de la música, Tàrrega del teatre o Solsona de la cultura popular… I tot això sense oblidar la forta empenta de l’escola de música, de la colla castellera, de les iniciatives teatrals i, com no?, de la Fira Romana, que més enllà del desenfrenament bàquic, també ofereix un cicle d’activitats culturals transversals i de renom. Confiem que, en un futur proper, tota aquesta renaixença guissonenca es veurà coronada amb la cirereta del pastís: la reobertura de l’Ateneu de Guissona i, contravenint mals àugurs i pessimistes impenitents, veurem obrir les portes i regressar el teatre, el cinema i les arts escèniques al lloc d’on mai havien d’haver marxat, i que el dia que retorni una prima donna del bell canto a embadalir-nos amb el seu art ja no ho faci, talment una orquestrina de festa major un dia de pluja, al pavelló esportiu.

En conseqüència, el camí està traçat i el genet guissonenc ja té cap a on trotar en els instants de descans del guerrer. Confiem que des del consistori, fent bo el relleu generacional, s’hi estigui amatent, engrescat i -com aquells joves escoltes- sempre a punt per donar un cop de mà.

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 14 Juny 2011, in Esdeveniments and tagged , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: