Carta a l’Ilm. Sr. Marquès

Il·lustríssim senyor Marquès,

Avui tinc el gran goig d’adreçar-me a vos amb aquesta lletra que humilment desitjo sigui plaent a sa il·lustríssima senyoria, en justa correspondència a la confiança que heu dipositat en aquest senzill escrivent encomanant-li el govern de la vostra hisenda.

De tot cor confio que estigueu gaudint d’unes merescudíssimes jornades d’esbarjo a l’illa de Mallorca, tot navegant per la costa baleàrica seguint l’estela del nostre estimadíssim monarca en Joan Carles,  a qui Déu nostre senyor concedeixi molts anys de vida i plenitud i li allunyi tota la canallesca que pretén esgotar-lo, escampant infàmies sobre la seva salut i les seves aficions, les quals, com drets inherents que són als seu alt bressol, els que pertanyem al populatxo no tenim cap dret a qüestionar.

El motiu de la present missiva és informar-vos que, finalment, hem assolit amb èxit l’encàrrec que, juntament amb el Baró de X, el Comte de Y i el President de la Corporació Z, veu tenir a bé encarregar-nos fa ja un any. Vagi per endavant que no vull pas pecar de supèrbia, ans al contrari, però no puc deixar de fer-vos saber que la feina no ha estat senzilla. Tots els informes i els càlculs que vam confegir ens eren del tot negatius i el context de crisi econòmica encara ho empitjorava més. Heu de saber que la pleballa està molt alterada amb la situació actual, fins al punt que una colla d’esparracats, que es fan dir “indignats” (tot i que seria més adient dir-los “indigents”), han transformat moltes places de viles i ciutats en campaments assemblearis on tothom gosa opinar i -fins i tot!- qüestionar l’ordre de les coses que des de fa segles ha situat a cadascú al lloc on li pertoca. No obstant, els generosos donatius que vàreu fer han reintegrat al poder les forces que ens són afins, tot assolint la fita d’expulsar d’una vegada per totes del Govern aquell contuberni de rojos i separatistes. Amb això, la nostra coalició encarrilarà la deriva i complirà els compromisos que, tot i certa tremolor de mà, els vam fer signar amb lletres de sang. Heu de saber que aquest modest escrivent ha hagut de reunir-se i comminar en diverses ocasions a la Sra. Joana, el Sr. Oriol i el Sr. Felip, per a recordar-los els termes que havíem emparaulat. Tanmateix, la intervenció més decisiva ha anat a càrrec de la Srta. Deborah, la jove assistent del Baró de X, qui en una reunió privada (i goso dir que íntima) amb el Sr. Joan Antoni i a través dels fets -no pas paraules-, va assolir un grau de compromís que resultà del tot invencible.

En conseqüència, podem ja celebrar com a fet consumat a Catalunya la supressió de l’Impost de Successions. Certes recances va manifestar el professor Sr. Andreu, argumentant que aquest impost ja havia estat eliminat  per part del Govern anterior, d’infausta memòria, en gairebé un 95% dels casos aplicables; però, com sabeu, que aquesta supressió només afectés a les classes socials mediocres, que han assolit el seu paupèrrim patrimoni amb la gens noble ocupació del treball (ja que només quedaven exclosos aquells patrimonis formats per l’habitatge habitual i els negocis familiars), suposava un greuge inadmissible vers aquells, com vos, que pertanyen al nivell superior de la societat, nissagues fundacionals de la nostra pàtria i pal de paller de l’ordre i el concert socials. Tots sabem que el treball és un càstig diví i que Adam i Eva no pagaven cap impost per gaudir del paradís, i que, si se’ls imposà la maledicció de la suor del front per guanyar-se l’aliment fou per la seva caiguda en el pecat; per tant, aquells que com vos i els vostres iguals poden gaudir d’una vida acomodada sense malgastar-la treballant són indubtablement premiats pel Cel… i allò que recompensa el Cel, no pot ser pas gravat per l’home!

Val a dir que encara no hem reeixit en les vostres peticions de restaurar els drets senyorials que tan injustament us foren arrencats fa ja més de cinc segles i que difícilment aconseguirem la restitució de la intestia i de l’eixorquia, ni tan sols de la cugúcia, però heu de ser conscients que a poc a poc hem recuperat allò que un seguit de decennis de liberalitats varen estar a punt de tòrcer irremissiblement. Com sabeu, l’Impost sobre Patrimoni, que gosava gravar el  que els vostres avantpassats havien transmès de generació en generació, fou suprimit fa ja tres anys, i és ben possible que l’Impost sobre Transmissions Patrimonials sigui també eliminat a curt termini, obrint la porta sense despesa a totes les inversions patrimonials que fins ara tan dispendioses us eren, brindant camí lliure per aprofitar totes les oportunitats de negoci que la crisi dels baixos estaments us ofereix. Així, el sistema fiscal cada cop és més just amb l’ordre: són les rendes del treball les que es veuen més gravades, amb tipus impositius de fins al 45%, mentre que el patrimoni, merescudament reunit cada cop en menys i més selectes mans i més allunyat del gruix de la xusma, es veu a poc a poc lliure d’impostos, de la mateixa manera que les rendes de capital, gravades a un tipus tan residual que fins i tot em porta a estudiar la conveniència d’aconsellar-vos retirar els dipòsits que teniu a les Bahames, Luxemburg i Andorra per retornar-los al nostre país i invertir-lo comprant tots els immobles que, a preu de ganga, malden per treure’s de sobre les entitats financeres.

Amb l’esperança que aquesta carta haurà arribat al vostre cor, omplint-vos de joia, m’acomiado de vos, no sense abans afegir que acomplerts els vostres designis, m’esmerçaré ara amb força per aconseguir que la propera privatització de les institucions d’estalvi, dels serveis sanitaris i dels estudis universitaris, sigui ben favorable als vostres interessos empresarials, tan justos com generosos. Ben segur que l’any 2012 serà any Mariano i totes les peces encaixaran, essent per tant més senzill acomplir els vostres desigs.

Confiant poder estrènyer-vos la mà tan aviat com torneu de Mallorca, resto amatent a les vostres ordres, humilment postrat als vostres peus i als de la vostra digníssima esposa.

Sgt. SSS

Advertisements

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 7 Juny 2011, in Política and tagged , , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

  1. Il faut une encyclopédie pour tout comprendre mais je suis d’accord avec toi, dans le fond et dans la forme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: