Novena a Sant Antolí

Antolí de Pàmies fou un campió del cristianisme que va viure al segle V al territori de la Gàl·lia Narbonense, al sud de l’actual República francesa. La seva prèdica en contra de l’arrianisme i la seva tasca de conversió de nombrosos esgarriats a la religió catòlica va causar la irritació d’unes autoritats pertinaçment immerses en l’heretgia encarnacionista. Com era de preveure en aquells temps de barbàrie, per ordre del rei visigòtic Metopi fou detingut i immediatament passat per l’espasa, trossejant-se el seu cadàver i llançant-se les restes al riu Arieja. Avui les seves relíquies es veneren a la cripta de la catedral de Palència, al bell mig de la qual hi ha un pou que rememora la seva execució i del qual, cada 2 de setembre, els fidels poden beure aigua en record del seu martiri…

Precisament Sant Antolí és qui dóna nom al principal nucli, per número d’habitants, del municipi de Ribera d’Ondara. Aquest és un poble que ben val una visita, recorrent els carrerons que s’estenen per la costa a l’esquerra del riu Ondara, visitant l’església parroquial d’orgien romànic, reformada al segle XV, o gaudint de les activitats que hi desenvolupa la societat recreativa l’Amistat… Però el tret que li concedeix més volada no és cap d’aquests, sinó una gran columna de fum blanquinós que s’alça perennement a les afores del poble, donant la benvinguda a la Segarra (o acomiadant) als conductors que circulen per l’autovia A2. Aquesta fumera és el baf que neix a les instal·lacions del grup Pet Food Ingredients, SL, empresa dedicada a la transformació de subproductes carnis de rebuig originats en granges i escorxadors per a l’obtenció de farines, greixos i d’altres derivats, que serviran de base en l’elaboració d’aliments per a animals de companyia (d’aquí el nom “pet food”: “aliment per a mascotes”).

Aquests dies ha transcendit als diaris que l’empresa en qüestió planifica l’ampliació de la seva activitat i la modificació de les seves instal·lacions per a rebre, a més dels subproductes que fins ara emprava, residus animals classificats per la legislació europea de seguretat alimentària dins la categoria 1. Aquest nivell engloba tots aquells residus carnis que no han d’entrar sóta cap concepte dins la cadena alimentària i que tenen com a únic destí la incineració: restes d’animals sospitosos d’estar afectats per malalties com l’encefalopatia espongiforme (“mal de les vaques boges”), d’haver patit contaminació mediambiental, de transportar agents infecciosos o d’haver estat tractats amb substàncies prohibides. Les restes han de ser transportades per mitjans especials i eliminades a molt altes temperatures, sense deixar cap rastre, en un procés que parteix de separar la part sòlida (elaborant-ne farines) de la líquida (extraient-ne greixos). Això es projecta fer a la planta de Pet Food, ampliant vint vegades la capacitat de tractament de derivats carnis (de 10 a 200 tones diàries) i multiplicant exponencialment el baf que s’emet a l’atmosfera per una xemeneia de 15 metres d’alçada.

Tot això, per si mateix, ja fa prou basarda, però l’angoixa creix quan considerem que Pet Food és una empresa del grup Proteínas y Grasas Gimeno, el màxim responsable de la qual va ser condemnat l’any 2003 a dos anys de presó i d’inhabilitació per a realitzar activitats industrials dins el ram de la transformació càrnia, a més de pagar una quantiosa multa, com a autor d’un delicte ecològic per fer abocaments nocturns d’aigües residuals sense depurar a l’estany del Remolar, situat dins la reserva natural del Delta del Llobregat. El fet va provocar la contaminació per greixos i amoníac dels regs agraris, en un atac gravíssim a la vida animal i vegetal del lloc, cosa que, afegida a les queixes per males olors i demés molèsties al veïnat, varen comportar que l’empresa optés per abandonar el seu emplaçament de Sant Boi de Llobregat, per tralladar-se a un paratge més “isolat”… L’enginyeria responsable del projecte ho justifica “por razones medioambientales y la ampliación de las instalaciones debido a la fabricación de nuevos productos de gran valor añadido en los mercados internacionales”.  Recordar l’accident del 2007, ja a les instal·lacions de Sant Antolí, on sis empleats van resultar intoxicats per inhalació de fum, no fomenta l’optimisme…

Per tant, com a mesura profilàctica, val més encomanar-nos a Sant Antolí i elevar-li una oració durant nous dies, demanant-li piatosament que, ell que va patir que el seu cos fos trossejat i llençat al riu, intercedeixi perquè les restes càrnies que maneja Pet Food no arribin als aqüífers de l’Ondara; ell que va poder  convertir als heretges i encarrilar-los en el camí, la veritat i la vida, vetlli perquè les autoritats que han de verificar la bondat del procés actuïn amb rigor i legalitat; i ell, que des del cel esguarda la bona gent segarrenca, no permeti que bafs densos i pestilents esborronin la seva contemplació.

Advertisements

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 16 Mai 2011, in Paisatge and tagged , , , , . Bookmark the permalink. 5 comentaris.

  1. Valent però documentat. Les coses pel seu nom.

  2. Si al pobre sant l’esquarteressin ara, el senyor Gimeno en faria farinetes per als gats i els palentins no tindrien relíquies per venerar.

  3. No teniu ni ideia de o que parleu

  1. Retroenllaç: Pet que put | Giliet de Florejacs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: