Recepta de gran fira en poble petit

Avui, aprofitant que escric des de la cuina, tot rentant la vaixella després del gran banquet de la Dama de les Flors,  ofereixo la recepta per a cuinar una gran fira en un poble petit. És aquest un plat tradicional del Principat, però que darrerament s’ha estandaritzat amb excés, estenent-se per viles i ciutats, tot i que la seva naturalesa vitamínica i revitalitzadora el fa especialment recomanable pels pobles petits (és a dir, per la majoria dels nuclis de la nostra comarca).

Per a preparar-lo, els ingredients fonamentals són:

–         Poble petit: és l’element bàsic a partir del qual cuinar la recepta; per a obtenir el sabor més intens, es  recomana que tingui menys de cent habitants.

–         Encant: és molt important que el poble tingui alguna expressió (paisatgística, patrimonial, artística i/o social) que li aporti encant; aquest element farà les funcions de llevat perquè pugi la massa

–         Equip humà (heterogeni i amb objectiu un comú): el grup de gent que es mobilitzarà a partir dels dos elements anteriors i que els mesclarà de manera que la recepta prengui forma; com a mínim, haurà d’incloure llauners, traginers, artistes, tresorers, secretaris, tècnics, padrins, lletraferits, restauradors, emprenedors i algun xarlatà (en els nuclis més petits s’admet que les persones assumeixin simultàniament dos o més d’aquests papers).

–         Engrescament: aquest element, empolvorat durant tot el procés, evita que es desinfli la massa i impregna els ingredients addicionals de la recepta, integrant-los homogèniament.

–         Motiu: el plat ha de cercar dins la tradició, l’imaginari o els interessos del poble un tema que li doni sentit i identitat i amalgami els demés ingredients. Personalment, m’inclino per la flor, tot i que d’altres elements (les carabasses, els ous, el meló, la xocolata o, fins i tot, els curtmetratges) també són ben vàlids.

–         Xarxa relacional: per a vestir bé el plat, cal cuinar-lo especiat amb una xarxa relacional que hi aporti proteïnes, vitamines, ferro, calci, lípids, glúcids, sals i tot tipus de nutrients que, a més de fer-lo bonic, el faci saludable, energètic i perdurable.

–         Diner: és un element molt important, però sense els anteriors no serveix per a gaire res; cal dosificar-lo amb prudència, ja que en una proporció errònia (per excés o per defecte) aigualeix el plat o li falseja el sabor.

A banda d’aquests ingredients, n’hi ha d’altres que poden ajudar a cuinar el plat, però dels què no es pot abusar, perquè poden posar-lo en perill. És el cas dels polítics (decoren i donen brillantor al guisat, però són susceptibles de desnaturalitzar-lo i li donen data de caducitat), la premsa (van molt bé per envasar i comercialitzar la recepta, però tendeixen a adulterar-la), els firaires professionals (hi aporten savis i experimentats consells, però desmereixen la feina dels cuiners locals) i els immobilistes / fatalistes (deixen fer, però rebutgen tot allò que no siguin les farinetes de tota la vida, tot confiant que el plat es cremi o es refredi). Un element que l’afecta greument és el futbol televisiu, especialment si és blau-i-grana: distreu l’atenció els comensals (per la qual cosa, si s’escau, serà millor substituir el plat per una pizza precongelada o un frankfurt amb mostassa).

Per a la preparació, començarem agafant el poble i l’encant i els submergirem en engrescament. Ho deixarem macerar a sol i serena durant sis mesos, vetllant perquè pateixi tots els canvis de temps possibles, fins i tot mullant-se amb la pluja, gelant-se amb les gebrades, torrant-se al sol i voleiant amb les ventades.

Mentre duri la maceració, elaborarem un brou amb tot l’equip humà adobat amb una concentració del motiu i el  deixarem fent xup-xup a foc lent. Prèviament, haurem reservat al xarlatà, al tresorer i al tècnic, que només escaldarem durant uns segons perquè s’estovin i deixin anar el greix sobrer.

Un cop completat aquest primer pas, enfornarem un a un els ingredients de la xarxa relacional, al màxim d’escalfor, i els esquitxarem lleugerament amb diner (això sí: el mínim necessari perquè no perdin les seves qualitats energètiques i mantinguin el component natural que els fa idonis). Quan estiguin daurats, els introduirem al brou de l’equip humà perquè alliberin tot el seu aroma i remenarem amb energia la mescla fins assolir el punt de neu. Si ho hem fet bé, obtindrem una massa compacta que estirarem amb el corró i cobrirem amb dues o tres capes crues del motiu central abans de tornar-ho al forn, on gratinarà durant dues setmanes.

Arribats aquí, ho enretirarem del forn i ho procedirem a enplatar: agafarem el poble petit, macerat conjuntament amb encant i engrescament i el posarem a la base d’una safata. Ho cobrirem amb la massa de l’equip humà i la xarxa relacional, coberta amb la crosta gratinada del motiu. En aquest moment, podem afegir-hi com a toc personal els ingredients que tinguem a mà (un rajolí de poesia, un núvol d’art, una capa de màgia, una refilada musical o uns aromes mediàtics…) i servir-ho acompanyat d’un got de licor digestiu de la terra i uns dolços confegits amb paciència, criteri, empatia i rigor.

Cal dir que la recepta ben cuinada i ben servida deixa un bon regust de boca i una agradable sensació de satisfacció i placidesa i ajuda al creixement de la comunitat i a la potenciació dels valors socials i culturals, però també pot causar en un primer moment símptomes d’hipertensió i granissades que cal curar amb repòs immediat.

Que vagi de gust!

Anuncis

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual, proposicionat i, oh prodigi!, excelentíssim a temps parcial

Posted on 5 Abril 2011, in Esdeveniments. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: