De tisorades i retallades

Volíem deixar enrere les retallades i, de moment, des del 28 de març, només hem abandonat les tisorades. M’explicaré: la Llei electoral prohibeix la promoció institucional dels governs municipals durant la precampanya electoral i, donat que ja estan formalment convocades les eleccions municipals pel 22 de maig, des del passat dilluns s’han acabat les tallades de cinta. Per tant, les tisores han tornat als calaixos consistorials, tot i que les retallades pressupostàries segueixen planant sobre els nostres caps.

Certament, la nostra comarca no ha patit gaire la voràgine d’inauguracions  i primeres pedres d’altres territoris, llevat el molt nostrat (i esperat) acte inaugural de les obres del carrer 11 de setembre a Guissona. Ben lluny queden el casos esperpèntics del País Valencià, com el de l’aeroport de Castelló de la Plana, inaugurat per l’ínclit president de la Diputació, joiós d’ensenyar-li al seu nét “el aeoropuerto del abuelo” –tot i romandre ben buit perquè està inacabat i no començarà a funcionar fins l’estiu-, el del conseller d’educació, que s’autoanomena Alexandre I,  “el Inaugurador”, presumint que ha tingut els darrers dies una agenda amb 257 actes inaugurals, o del mateix president Francisco Camps, que ha protagonitzat la inauguració de la maqueta de l’Hospital de la Vall d’Uixó… Tampoc han tingut cap rubor els Ajuntaments de Lloret, que  acaben d’inaugurar un teatre que no obrirà portes fins setembre, o el de  Terrassa, on han fet el mateix amb un altre que no alçarà el teló fins d’aquí a un mes.

Aleshores, amb tanta inauguració d’obres i equipaments públics, on queden les retallades pressupostàries? M’he documentat i, després de consultar a experts en protocol i assidus a aquest tipus d’actes, he esbrinat on rauen els ajustaments econòmics: ni més ni menys que en el càtering corresponent. Allí on hi havia cava i refrescos, ara hi trobem nèctar de fruita de marca blanca i aigua envasada en ampolles de PVC, allí on hi havia suculents canapès de salmó marinat amb cogombre o dàtils amb bacó, hi ha tristes croquetes precongelades i olives farcides d’aire, en lloc de la deliciosa rebosteria de crema i fruita, hi trobem un assortit de galetes industrials embolicades i -el pitjor de tot!- les cruixents patates de xurreria han estat substituïdes per rebullides i inidentificables esferes grogues amb sabor de plàstic salat.

Per tant, les inauguracions ja no són el que eren i, què voleu què us digui?, com a argument electoral ja no em convencen. No entenc doncs perquè els nostres polítics s’entesten en celebrar-les com a argument de propaganda electoral ni perquè els líders opositors i demés candidats emergents es donen cops de colze per sortir a les respectives fotografies.

Potser, en el fons, no és pas un acte electoralista, sinó el temor ben humà que les obres gestades durant el propi mandat, les acabi inaugurant un governant estrany que, fins i tot, les hagi criticat mentre no tenia responsabilitats institucionals. A nosaltres, pacients electors, només ens resta contemplar amb ull crític tota aquesta parafernàlia, analitzar-la amb una visió que abasti el global de l’acció de govern i, si més no, cuitar de no tacar-nos els dits desembolicant una galeta de xocolata que ha passat massa estona al sol.

Advertisements

About Giliet de Florejacs

polifacètic, neosegarreta, posturbanita, filoruralitzant, multiactivista, incontinent, paraintel·lectual i proposicionat

Posted on 29 Març 2011, in Política and tagged , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Aventura al Senat

Maria Freixanet Mateo

Lo Ponent endins

Històries des de 25 contrades lleidatanes

Cafès de patrimoni

Trobades informals per parlar de patrimoni

La Capsa del Cosidor

Tot repuntant el tapís de Sikarra

els ulls als peus

Caminant amb els cinc sentits per Tarragona

lafontdebiscarri

Litúrgia de les petites hores...

%d bloggers like this: