Sikara: el rescat de la baula perduda

Ahir dijous vaig tenir el gran goig i la fantàstica experiència d’actuar, al costat del bon amic Fermí d’Ivorra i en representació de la Fundació Jordi Cases i de l’Associació Fòrum l’Espitllera, en la subhasta numismàtica organitzada per Àureo & Calicó.

Allí, amb el tresoret recollit per subscripció popular entre el Patronat de la Fundació i els socis i sòcies de l’Espitllera, vàrem adquirir una moneda única al món del segle III aC (tetartemorion) amb la llegenda escrita en alfabet iber SIKARA, origen més probable del topònim actual de la Segarra. Val a dir que el preu final, 3000 euros, fou molt inferior al muntant total del capital reunit entre els segarretes, els quals, en un cúmul de gestos compromesos, audaços i generosos, havien reunit gairebé el doble del preu (i,en conseqüència, estaven disposats a pagar molt més).

Ara la peça serà lliurada als arqueòlegs i historiadors de les entitats perquè aprofundeixin en l’estudi de la moneda, que segons els experts obre un gran camp de descobriment, ja què, més enllà de la seva transcendència toponímica, el fet que sigui un estranyíssim exemplar de  moneda divisora del dracma grec (anterior per tant a la romanització), que refereixi a una seca desconeguda i d’incerta localització, que presenti una iconografia sense paral·lels en cap altre exemplar de l’època o que fos trobada prop de Biosca, junt l’antiga via que comunicava Iesso (Guissona) amb Setelsis (Solsona) o que és una de les primeres monedes produïdes a Catalunya, permet esperar que la troballa obri un nou capítol en la investigació de la història antiga de la Segarra i, per extensió, de les terres de Lleida.

Val a dir, des d’un punt de vista material, que la peça fa 9 mm de diàmetre i 180 mil·ligrams de pes, de manera que, a primer cop d’ull, és poc més que una llentia trepitjada. Per tant, l’esforç i l’estima per la Segarra demostrada pels membres d’ambdues entitats, coneixedores de la realitat, és inversament proporcional a les dimensions de la moneda en qüestió. El gest de treure la moneda de l’àmbit del col·leccionisme privat per portar-la a l’àmbit públic i anar més enllà de les institucions culturals i museístiques, empobrides per les cruels retallades, és quelcom que ens afilera amb els prestigiosos models anglosaxons. Des de la societat civil, reivindiquem el paper actiu en el procés de recuperació i divulgació del patrimoni, posicionant-nos al costat de les institucions públiques o, si cal –per motius financers, administratius o de previsió d’aquestes- un pas per davant.

Cal dir que la Fundació Cases i el Fòrum l’Espitllera s’han compromès a obrir un diàleg amb els responsables museístics de la comarca perquè pugui ser exhibida i coneguda pel públic en general. Per tant, confiem que tots seguirem estant a l’alçada i sabrem reconèixer a la moneda la vàlua i la dignitat que mereix. Si no és així, més val que en lloc de Sikara, hi llegim Sakira: sempre la podrem cedir a la Penya Barcelonista Gerard Piqué de Sant Guim de Freixenet…